Escandinàvia
Internacional 13/09/2021

Triomf contundent del bloc progressista a Noruega després de vuit anys de govern conservador

Els partits petits de l’esquerra es disparen i l’extrema dreta pateix els pitjors resultats des del 1993

3 min
Jonas Gahr Støre, futur primer ministre de Noruega després de la victòria del Partit Laborista a les eleccions d'aquest dilluns

Malmö (Suècia)La jornada electoral a Noruega s’ha resolt sense grans sorpreses i els noruecs han votat majoritàriament a favor d’un canvi de govern després de vuit anys de domini conservador. El Partit Laborista s’ha proclamat vencedor de les eleccions parlamentàries d’aquest dilluns, i el seu líder, Jonas Gahr Støre, serà el nou primer ministre del país escandinau.

Amb un 89% escrutat, els resultats donen un triomf contundent al bloc verd i vermell, és a dir, el d’esquerra i centreesquerra, amb 100 diputats (19 més que fa quatre anys) mentre que el bloc de dreta i centredreta n’ha obtingut 68 (20 menys). D’aquesta manera, les esquerres superen sobradament els 88 diputats que marquen la majoria absoluta en un Parlament de 169.

Amb un 26,3% dels vots, els laboristes s’han assegurat la primera posició i, tot i que han registrat uns resultats inferiors als de les últimes eleccions, només han perdut un diputat, fins als 48. Fa quatre anys, el partit va aconseguir un suport del 27,4%, i llavors també va ser el partit més votat –de fet, mantenen el títol de formació més gran de Noruega des de la Segona Guerra Mundial–. En aquell moment, però, el joc d’aliances no els va permetre formar govern, com ja havia passat a les eleccions anteriors. Ara, en canvi, les esquerres han recuperat la majoria que van perdre el 2009.

Creixement dels partits petits

L’explicació cal buscar-la als partits petits. Els dos socis tradicionals dels laboristes, Partit de Centre i Socialistes, han millorat resultats. Especialment el primer, una formació amb arrels rurals i una posició fermament euroescèptica, que ha passat de 19 a 28 diputats, cosa que el converteix en el gran guanyador de les eleccions. Els socialistes, per la seva banda, han augmentat d'11 a 13.

El desig de Støre era que els resultats oferissin l’opció de reeditar la fórmula del tripartit de Laboristes, Centre i Socialistes que ja va governar entre el 2005 i el 2013, aleshores amb Jens Stoltenberg (actual secretari general de l’OTAN) com a primer ministre. Amb la calculadora a la mà, això seria possible (tots tres sumen 89 diputats), malgrat que durant la campanya electoral els centristes han manifestat les seves reserves, sobretot per la distància amb els socialistes en qüestions relacionades amb el medi ambient i la indústria petroliera.

Sigui com sigui, la majoria d’aquests tres partits permetria a Støre no haver de negociar amb les dues formacions més radicals: el Partit Roig, d’ideologia marxista, i els Verds. Aquestes dues forces, que fins ara no havien tingut pràcticament influència política perquè tenien només un diputat cadascuna, s’han vist beneficiats per la força que ha agafat el debat sobre el canvi climàtic a la recta final de la campanya electoral, i han registrat creixements històrics, especialment el Partit Roig, que va entrar al Parlament per primera vegada fa quatre anys i que ara ha passat d’un diputat a vuit. Els Verds, que han aconseguit tres representants, s’han vist perjudicats pel sistema de compensació d’escons al no superar el llindar del 4% dels vots.

Desfeta de la dreta

Al bloc de dretes, en canvi, tots els partits han empitjorat resultats. Els grans derrotats han estat els Conservadors de la fins ara primera ministra Erna Solberg, que han perdut vuit escons (de 45 a 37). També destaca la desfeta de la formació d’ultradreta, el Partit del Progrés –que va formar part del govern fins al gener del 2020–, que ha registrat els pitjors resultats des del 1993, amb un 11,9% dels vots, i ha passat de 27 a 21 diputats.

Solberg ha liderat el govern noruec durant les últimes dues legislatures, en les quals ha hagut de gestionar dues de les pitjors crisis dels últims temps: l’onada de refugiats del 2015 i la pandèmia del coronavirus. Tot i la satisfacció generalitzada, la primera ministra no n’ha tingut prou per assegurar-se un tercer mandat que hauria estat històric, ja que els conservadors no han passat mai de les dues legislatures consecutives.

stats