“Tornarem amb més força”: Cristina Fernández de Kirchner parla des de l’arrest domiciliari
El peronisme es mobilitza unit contra el que considera persecució judicial a l’expresidenta, que compleix condemna des d’aquest dimarts per corrupció
Buenos AiresDes que el 10 de juny el Tribunal Suprem argentí va ratificar la condemna a sis anys de presó i inhabilitació perpètua per exercir càrrecs públics a l’expresidenta Cristina Fernández de Kirchner, les bases del peronisme han atiat la bandera del lawfare o la instrumentalització de la justícia amb fins polítics. Al llarg de tota la setmana, centenars de persones s’han concentrat diàriament a la porta del domicili de l’expresidenta, al barri de Constitución de Buenos Aires, on Kirchner complirà condemna, ja que se li ha concedit la presó domiciliària donat que té més de 70 anys. L’expresidenta, figura clau d’un peronisme esquerdat i encara atordit per la victòria de Javier Milei a les urnes el 2023, ha sortit cada dia al balcó per saludar uns seguidors que la defensen amb fervor davant del que consideren un evident cas de persecució ideològica per part de l’estat. I és que la justícia ratificava la condemna només una setmana després que Kirchner anunciés el seu retorn a la política activa: pensava presentar-se com a candidata a diputada per la província de Buenos Aires a les eleccions del setembre.
Aquest dimecres desenes de milers de persones han omplert la Plaza de Mayo de Buenos Aires en una contundent mostra de suport a l’expresidenta, que ha parlat a través d’un àudio gravat que s’ha emès a la plaça.
A banda de tirar per terra el model econòmic del govern de Milei –que “caurà, no només perquè és injust i inequitatiu, sinó fonamentalment perquè és insostenible”, deia–, Kirchner ha insistit fins a tres vegades que tornaran (referint-se al peronisme): “Tornarem amb més saviesa, amb més unitat, amb més força –ha dit, mentre a la plaça alguns seguidors s’emocionaven–. Tenim poble, tenim memòria, tenim història i tenim pàtria”. “Tornarem, una i mil vegades, com s’ha fet des del fons de la història”, ha insistit, i ha conclòs: “Els pobles, finalment, sempre tornen”.
El peronisme s’uneix malgrat les diferències internes
Si en els últims mesos s’intuïa una certa manca d’unitat i de direcció interna, els militants peronistes ara tenen clar que empresonar la seva líder només reforçarà el moviment de cara a les eleccions que venen: a l’octubre se celebraran els comicis legislatius nacionals, que acabaran de definir la composició de la Cambra de Diputats i del Senat, on Javier Milei està en minoria i on pretén guanyar suport per millorar la seva governabilitat, fins ara basada sovint en decrets presidencials. “Aquesta condemna només ens porta a reafirmar la nostra identitat, el nostre amor per la pàtria i per la doctrina peronista”, diu a l'ARA Carla Paz, una manifestant de 43 anys, ja que “Cristina representa la dignitat de la classe treballadora”.
Al carrer, molts recorden els 12 anys de kirchnerisme –un govern del difunt Néstor Kirchner i dos de Cristina, entre el 2003 i el 2015– com “els millors anys” de la història recent de l’Argentina: es repeteix el concepte de “dignitat” per a les classes populars, i es destaca una redistribució de la riquesa que va possibilitar oci, estalvi i cert marge financer per a les majories, així com una important inversió en educació, amb la creació d’universitats públiques arreu del país, i l’atorgament de la jubilació a milers de persones que no havien cotitzat per treballar en el mercat informal; una mesura que va beneficiar, sobretot, dones que havien treballat com a mestresses de casa o empleades domèstiques.
La militància està convençuda que el de Kirchner és un cas equiparable al de Lula da Silva al Brasil: també acusat de corrupció, va ser empresonat durant 580 dies només perquè després la seva condemna fos anul·lada per la mateixa justícia. “Per estar empresonat, Lula va quedar fora d’unes eleccions –diu un altre manifestant, Miguel Ramírez, també de 43 anys–. Però va guanyar les següents”. “Creuen que amb la guerra jurídica el peronisme callarà i perdrà, però, malauradament per a ells, guanyarà i tornarà”, afegeix Pablo Monticelli, un jubilat de 65 anys, que acusa la justícia d’actuar sota interessos dels poders fàctics: “Per què no es pronuncien sobre les causes obertes de l’expresident Mauricio Macri, o sobre la criptoestafa de Javier Milei?”
L’advocat constitucionalista Pedro Kesselman, que va ser part de la reforma de la carta magna l’any 1994, assegura sentir “vergonya” per un poder judicial que “inventa causes”: “He llegit el procés i és tot una gran construcció”, diu. Tot i no declarar-se peronista, el jurista reivindica l’eix vertebrador dels governs kirchneristes: “la justícia social”, que, destaca, “és una imposició constitucional des del 1994”. La màxima llei al país “obliga el Congrés a dictar lleis econòmiques que beneficiïn el poble” i, en aquest sentit, Kesselman considera que el govern de Milei està, actualment, “violant la Constitució”.
