Internacional 23/05/2022

“Suècia s’ha vist arrossegada per Finlàndia cap a l’OTAN; no ha tingut alternativa”

Als carrers d’Estocolm es percep més oposició a unir-se a l'Aliança que als de Hèlsinki

5 min
Soldats suecs desplegats a l'illa de Goltland, el punt més vulnerable del país a un possible atac rus.

Enviada especial a Estocolm"Mentre sigui ministre de Defensa, mai participaré en un procés com aquest. Això us ho puc garantir". Amb aquesta contundència es va manifestar Peter Hultqvist, el ministre de Defensa de Suècia, fa tot just mig any, en l'últim congrés del Partit Socialdemòcrata, en què la formació va ratificar la seva postura en contra que Suècia s'unís a l'Aliança Atlàntica. Fa una setmana, el partit canviava radicalment d'opinió i donava llum verda a l'entrada del país escandinau a l'OTAN. I ara la sol·licitud formal ja està entregada .

Com s'explica aquest gir de 180 graus? "Suècia s'ha vist arrossegada per Finlàndia; no tenia alternativa", argumenta el politòleg de la Universitat de Södertörn, Nicholas Aylott. "Recordo quan fa unes quantes setmanes vaig llegir per primer cop un article que donava per fet que Finlàndia demanaria l'adhesió a l'OTAN al mes de maig. Em vaig quedar estupefacte. I crec que és el que li va passar a molta gent a Suècia, quan van ser conscients que els finlandesos estaven a punt de fer aquest pas".

El govern finlandès ha marcat clarament els tempos, i Suècia s'ha vist forçada a accelerar el seu procés intern. "Qualsevol govern suec s'hauria vist pràcticament obligat a actuar de la mateixa manera", diu Aylott. Argumenta que si Finlàndia hagués optat per mantenir-se fora de l'OTAN i Suècia hagués decidit entrar-hi, els finlandesos haurien quedat molt exposats. En canvi, si hagués estat al revés, Suècia hauria quedat com l'únic país de la regió fora de l'Aliança, cosa que dificultaria la defensa de Finlàndia i els estats bàltics. "Això s'hauria considerat molt egoista, com aprofitant-se de la protecció de l'OTAN sense contribuir-hi", explica.

Tot plegat ha fet que, en un temps rècord, els socialdemòcrates suecs i el país hagi deixat enrere la llarguíssima tradició de mantenir-se fora de qualsevol aliança militar. A Suècia, aquest canvi és molt més transcendental ideològicament que a Finlàndia, on després de la Segona Guerra Mundial es va imposar una neutralitat pragmàtica per no provocar Rússia. Per això probablement als carrers d'Estocolm es percep més oposició a aquest moviment que no pas als de Hèlsinki.

"No a la guerra, no a l'OTAN"

"No a la guerra, no a l'OTAN", es llegeix en diverses pancartes desplegades a una de les concentracions organitzades aquest dissabte a Estocolm en contra de l'ingrés de Suècia a l'Aliança, com ha passat els caps de setmana anteriors, també en altres ciutats sueques. Tot i que amb un poder de convocatòria limitat, evidencien que hi ha certa resistència. De fet, és el que indiquen les enquestes. A Finlàndia el suport va passar del voltant del 20% a prop del 80%. A Suècia, el suport també ha augmentat després de la invasió russa d’Ucraïna i s’ha situat per primera vegada per sobre del 50%, però no és tan incontestable com al país veí.

"L'OTAN és part de l'imperialisme dels Estats Units, i suposa més guerres i no pas més pau. L'article 5 suposa un risc per a qualsevol nació que s'hi uneix", esgrimeix la Greta, una jove de 20 anys que participa en una concentració davant del Parlament. És un argument que repeteixen moltes de les prop de 200 persones que protesten, que subratllen el fet que Suècia s'ha mantingut lluny de qualsevol conflicte bèl·lic des de fa més de dos segles –malgrat que el seu exèrcit sí que ha participat en algunes missions de pau de l'ONU, per exemple a Kosovo i a l'Afganistan.

"És una decisió no democràtica", afegeix Kajsa Ekis Ekman, columnista del diari Expressen, que també hi és. "A les últimes eleccions, els suecs vam votar majoritàriament a partits a favor de mantenir una política independent en defensa", argumenta, i destaca que és la qüestió política més important des de l'entrada a la UE i que, per tant, caldria haver esperat a prendre la decisió, almenys després de les pròximes eleccions, que se celebraran al setembre.

Manifestació contra l'adhesió de Suècia a l'OTAN a Estocolm aquest dissabte 21 de maig de 2022.

Eva Jonsson, presidenta de l’organització Nej till Nato (No a l’OTAN), formada el 2016, argumenta que aquest pas no protegeix Suècia, sinó al contrari, la converteix en un objectiu per a Rússia. "Suècia no necessita l’OTAN per a la pau, sinó que l’OTAN necessita Suècia per a la guerra. Ens volen utilitzar", lamenta.

A la protesta davant del Parlament la segueix una altra concentració, aquesta a un lloc també amb càrrega simbòlica: davant del monument de record a Karl Hjalmar Branting, que va ser el primer primer ministre socialdemòcrata de Suècia, el 1921. La plaça on es troba conflueix amb el carrer d'Olof Palme, el primer ministre assassinat el 1986, principal símbol de la Suècia pacifista.

Gotland, l'illa estratègica

Però no tot són opinions contràries. "Fa un temps, estava en contra de l'OTAN, creia que Suècia tenia un bon exèrcit i no ens feia falta. Però ara ja no. No ha sigut un canvi radical per la guerra a Ucraïna, però sí que ha fet que hi donem més importància", afirma el Birge, de 55 anys. "Ahir parlava amb un amic que em deia que abandonar la política de no-alineament era una tragèdia, però també admetia que no podia donar-me cap alternativa", afegeix. Diu que a Estocolm probablement es percep més oposició que en altres zones del país, com a les regions més conservadores del sud. "O a Gotland, segur que allà l'ambient és diferent", assegura.

Aquesta illa del mar Bàltic, a uns 300 quilòmetres de l’enclavament rus de Kaliningrad, es considera el punt més vulnerable per a un hipotètic atac contra Suècia. També és el punt més estratègic per a la defensa de la regió bàltica. Quan el debat sobre l'OTAN va començar a agafar força , al gener, les forces armades van augmentar la seva presència a Gotland, fent-les més visibles en llocs civils, com el port i l'aeroport.

Un cop acabada la Guerra Freda, Suècia va decidir desmilitaritzar aquesta illa. Però l’annexió de Crimea per part de Rússia el 2014 va fer saltar les alarmes. Des de llavors, Suècia ha impulsat el reforç de la seva defensa, amb una atenció especial a Gotland, on el 2018 es va reinstaurar el regiment de l'exèrcit i s'ha reforçat la defensa de l'illa amb míssils terra-aire i altres mesures.

"Em preocupa que aquest desenvolupament, amb cada cop més atenció militar a escala internacional sobre Gotland, faci augmentar la inseguretat", manifestava Saga Carlgren, consellera de l'oposició a la regió de Gotland, la setmana passada a la televisió pública SVT. Però la presidenta del consell, Eva Nypelius, ho rebatia amb l'argument contrari: "Suposa més seguretat per al conjunt de Suècia i també per a nosaltres a Gotland".

stats