Internacional 01/08/2021

Suècia, el país europeu dels tirotejos

Fa anys que és l'estat d'Europa amb més morts per arma de foc i el govern no aconsegueix aturar la violència

4 min
Vista aèria  de Gamla Stan

Malmö (Suècia)És un divendres de juliol cap a les dues de la tarda. En una perruqueria, tres barbers tallen els cabells a tres clients, mentre un altre espera el seu torn en un banc arrambat a la paret. De sobte, dos homes encaputxats irrompen a l’interior del local. Sense dubtar gens, es dirigeixen cap a un dels clients. En només sis segons, li disparen deu trets i marxen. Això és el que va passar el 9 de juliol en una barberia de Göteborg, al sud de Suècia, segons mostren les imatges enregistrades per una càmera de videovigilància publicades pel diari suec Expressen. Pocs dies abans, a la mateixa ciutat moria un policia, també ferit de bala durant un tiroteig. Fa dues setmanes una nena de cinc anys i el seu germà de sis van haver de ser ingressats després d’haver rebut un tret mentre passejaven amb el seu pare pels carrers d’un suburbi d’Estocolm. 

Notícies com aquestes, de tirotejos relacionats amb l’activitat de bandes criminals, s’han convertit en el pa de cada dia als mitjans suecs. El país escandinau encapçala les llistes d’homicidis per arma de foc a Europa, amb un índex que és gairebé tres vegades superior a la mitjana europea i el més alt del continent, segons destaca un informe recent del Consell de Prevenció dels Delictes (BRA, per les seves sigles en suec).

En les últimes dues dècades, la tendència a la gran majoria de països europeus ha sigut la reducció d’aquest tipus de morts, mentre que Suècia ha seguit el camí a la inversa, especialment a partir del 2013. No n’hi ha cap altre que hagi experimentat augments comparables pel que fa al nombre de morts per arma de foc.

Joves d’entorns criminals

Les víctimes són principalment homes d’entre 20 i 29 anys vinculats a entorns criminals d’àrees socialment desafavorides. Avui un 80% dels morts per arma de foc a Suècia té relació amb l’entorn criminal, mentre que fa dues dècades eren entre un 30% i un 50%.

El mateix informe admet que no hi ha una explicació senzilla que justifiqui aquest increment tan acusat dels tirotejos a Suècia. Els homicidis per arma de foc s’associen a conflictes relacionats amb el narcotràfic, les bandes criminals i la falta de confiança en el sistema judicial, factors que també són presents en altres països europeus que, tanmateix, no han experimentat la mateixa tendència a l’alça. Tampoc és exclusiu de Suècia que la violència vinculada al tràfic de drogues es concentri en àrees marginades o que hi hagi un mercat negre d’armes. 

Així, l’estudi conclou que aquest increment tan acusat experimentat a Suècia pot ser resultat de l’aparició d’una “nova dinàmica dins l’entorn criminal, en què un tiroteig en precipita un altre”. Els últims anys, disparar s’ha convertit en la manera habitual de resoldre els conflictes entre bandes. “Tot i això –afegeix l’informe–, no és clar per què aquesta dinàmica ha sorgit només a Suècia”.

Atacs amb arma de foc a Suècia

140 tirotejos i 20 morts

Entre el gener i el juny d’aquest any hi ha hagut 140 tirotejos a Suècia, que han deixat 20 morts i 39 ferits, unes xifres una mica inferiors a les del mateix període del 2020, que va ser el pitjor any des que la policia sueca va començar a recollir aquestes estadístiques, el 2017. L’any passat hi va haver, en total, 366 tirotejos, en què van morir 47 persones, entre elles una nena de 12 anys per una bala perduda.

El criminòleg de la policia sueca Mikael Rying adverteix que cada vegada és més comú que una persona no involucrada acabi ferida o morta. “Cada cop hi ha gent més jove disparant. No és gens estrany als cercles criminals que nois de 16 o 17 anys duguin armes, que pot ser que no sàpiguen bé com funcionen”, argumenta al diari Dagens Nyheter. Des del 2011, una cinquantena de persones alienes a l’entorn criminal han resultat ferides o mortes per tirotejos o explosions relacionades amb les bandes, segons dades oficials de la policia.

Enduriment de les penes

Com a conseqüència, la violència de les bandes criminals és un dels temes recurrents de l’agenda política a Suècia i un dels que molt probablement nodriran el debat de les eleccions de l’any que ve, que ja comença a escalfar-se. El ministre de Justícia i Migració, Morgan Johansson, va anunciar fa dues setmanes que el govern proposarà al Parlament un enduriment de les penes per als joves que cometin crims greus. Segons la llei actual, els menors de 22 anys tenen dret a una reducció de la pena, un benefici que pretén afavorir la reinserció dels joves delinqüents. L’executiu socialdemòcrata suggereix ara eliminar aquest atenuant per als més grans de 18 anys. 

Johansson va destacar que mai fins ara s’havia aconseguit detenir i jutjar tants membres de bandes criminals, tot i que va admetre que encara caldrà esperar anys per veure’n el resultat. El ministre, però, va destacar l’exemple de Malmö, on els tirotejos s’han reduït significativament els últims tres anys “gràcies als esforços tant de prevenció com d'aplicació de la llei”. Aquesta ciutat va ser la primera a provar un projecte pilot que combina l’augment de recursos policials i judicials amb la mediació amb membres de les bandes que ara també s’aplicarà a Estocolm, on la violència s’ha intensificat els últims dos anys. 

stats