Sud-àfrica gira full amb l'empresonament de l'expresident Zuma
La justícia porta a presó l'expresident i líder del Congrés Nacional Africà en una decisió històrica que s'aplaudeix com una victòria contra la corrupció
ValènciaEn lloc d'anar a la presó, Jacob Zuma va arribar a la presidència de Sud-àfrica. El dirigent porta els últims 16 anys esquivant processos judicials per corrupció, desviament de fons i suborn, i aquesta setmana ha acabat entre reixes. Dijous es va lliurar a la policia per complir una condemna de 15 mesos per desacatament judicial després de no presentar-se reiteradament a la comissió Zondo, que investiga la malversació de fons durant el seu mandat.
Zuma portava setmanes pressionant per evitar el seu empresonament. Va acusar la justícia de voler desfer el que s'havia aconseguit durant la seva presidència, va assegurar que si entrava a la presó seria la seva condemna de mort i va elevar la tensió entre els seus seguidors, que van formar una muralla humana al voltant de casa seva a Nkandla.
És la primera vegada en la història democràtica de Sud-àfrica que s'empresona un expresident. Podrà sortir en llibertat condicional d'aquí a quatre mesos. No obstant això, Zuma encara té pendents diverses causes judicials, entre les quals la que l'ha portat a presó. Està investigat dins d'una comissió que ell mateix va iniciar quan era president el 2016, forçat pel seu propi partit i davant els nombrosos escàndols de corrupció. En total, es calcula que durant el seu mandat va desaparèixer un terç del PIB de Sud-àfrica, prop d'uns 90 mil milions d'euros, en contractes a dit, suborns i desviaments de diners.
Darrere de la majoria d'aquests casos hi ha els germans Gupta, una família adinerada de l'Índia que va aprofitar la posició de Zuma per desviar diners als seus negocis. Popularment se l'acusa de "segrestar l'estat", decidint noms de ministres i el destí dels contractes públics. Després de l'empresonament de l’expresident, dos dels tres germans, Atul i Rajesh, han fugit de Sud-àfrica i estan sota recerca d'Interpol.
Armes europees
Zuma ha de retre comptes per fets que es remunten al 1999, quan era vicepresident. En total se l'acusa de rebre 783 pagaments il·legals en 16 casos, amb la compra d'armes per al país a empreses europees. Zuma va bloquejar durant molt de temps la causa a la justícia i el seu ascens a la presidència la va deixar congelada, però es va reobrir amb la seva sortida.
L'opinió pública ha aplaudit el seu empresonament com una victòria de l'estat de dret. La justícia ha indicat que ningú, ni tan sols un expresident, està per sobre de la llei, i la decisió marca un abans i un després a Sud-àfrica en la lluita contra la corrupció. No obstant això, l'empresonament ha incrementat la tensió entre els seus seguidors a la província de KwaZulu-Natal. La facció de Zuma considera que és una maniobra de l'actual president, Cyril Ramaphosa, per apartar el que va ser el seu company i ara rival dins de la lluita interna que tenen pel poder del seu partit, el Congrés Nacional Africà.
