RADIOGRAFIA DIGITAL

La subtil censura i el control d’internet als països de l’Àfrica

Els governs tallen la connexió a la xarxa, imposen taxes per utilitzar-la i fan servir eines d’espionatge digital

Bloquejar internet o arrestar una persona per un post de Facebook cada vegada genera més mala imatge als governs. Però les finestres que ha obert el món digital continuen representant una amenaça per als interessos d’alguns dirigents. Al continent africà les iniciatives de la societat civil a la web s’estenen i es multipliquen, floreixen als racons més insospitats i no només augmenten les eines a l’abast dels moviments socials, sinó que a més generen una “perillosa” onada d’esperança. Per això els mecanismes de control i de censura a la xarxa estan canviant o, més aviat, s’estan diversificant.

La meitat de l'Àfrica, a les fosques

Cada vegada més governs africans cauen en la temptació d’establir límits a la llibertat d’expressió a internet, malgrat que sovint són governs pretesament democràtics. Les noves mesures de control i de censura són subtils i menys expeditives. Gairebé no semblen censura. Per exemple, alguns governs fan servir eines d’espionatge a la xarxa per identificar dissidents o activistes. D’altres estableixen taxes per poder fer servir internet i les xarxes socials, i així en limiten l’accés. I molts opten directament per tallar la connexió. Des que ha començat l’any 2019, això és el que va fer el govern de la República Democràtica del Congo fa pocs dies, arran de la crisi social al país pel resultat de les eleccions presidencials; el de Gabon, després d’un misteriós intent de cop d’estat; i el de Zimbàbue, arran d’una vaga general amb la pujada del preu dels carburants de fons.

Dades personals

L’informe del centre Col·laboració per a les Polítiques Internacionals de les TIC a l’Àfrica de l’Est i del Sud (Cipesa) sobre l’estat dels drets digitals al continent el 2018 dibuixa un panorama preocupant en relació amb la gestió de dades personals: “La recollida indiscriminada i excessiva de dades per part dels governs i actors privats també pot tenir un efecte perillós per a la llibertat d’expressió, perquè podria limitar el compromís civil i afeblir la democràcia. Quan els usuaris són conscients de la recollida de dades i la vigilància a gran escala, es poden autocensurar”.

Internet, la nova arma a la RD Congo contra la guerra i el frau electoral

Ashnah Kalemera, directora de programes de Cipesa, ho detalla: “Més enllà d’amenaces tradicionals com la censura, l’assetjament als crítics i els talls a la xarxa, les amenaces més recents per a la llibertat a internet han adoptat la forma de la pressió econòmica. Al mateix temps la regulació dels continguts online és cada cop més restrictiva en alguns països”. El mateix informe enumera algunes d’aquestes mesures durant l’últim any: el registre obligatori de proveïdors de continguts o les taxes per l’ús de les xarxes socials a Uganda; una nova llei contra la ciberdelinqüència, que trepitja la llibertat d’expressió, a Kènia; una desorbitada taxa de 900 dòlars per als bloguers a Tanzània; la taxa per l’ús dels serveis que inclouen missatgeria instantània, trucades i videotrucades a través de la xarxa a Zàmbia; o bé una llei que “amplia l’abast de la vigilància i el monitoratge de les comunicacions, així com un control més estret als que publiquen continguts online”, a Burundi.

Alguns governs africans han treballat intensament per dotar-se d’una estructura legal per intentar controlar la xarxa. “Durant l’últim any hem vist a tota l’Àfrica molts governs que utilitzen de manera cínica la idea de l’imperi de la llei per legitimar mesures com el bloqueig d’internet, la limitació de l’accés a certes aplicacions, la detenció de les veus crítiques a la xarxa i la vigilància il·legal, així com les taxes a les xarxes socials”, adverteix Babatunde Okunoye, investigador de Paradigm Initiative Nigeria (PIN). Aquesta organització també porta a terme una radiografia anual de la llibertat en l’entorn digital a l’Àfrica. Les seves conclusions generals coincideixen amb les de Cipesa.

Malgrat la sofisticació de les mesures, l’atac més clar a la llibertat a internet continuen sent els talls de la xarxa. “Hem detectat més de 17 talls d’internet a l’Àfrica el 2018. Els governs, en comptes d’ampliar la llibertat d’expressió i l’accés a la informació, es dediquen a censurar i a bloquejar internet. A Mali, el tancament d’internet va entelar les eleccions, i a Etiòpia no s’ha aturat encara que la situació política va canviant”, explica Berhan Taye, que des d’Access Now encapçala la campanya #KeepItOn, una eina global per denunciar els talls a internet.

Repressió de l’activisme

Aquestes mesures són la nova cara de la repressió de l’activisme social a l’Àfrica. Malgrat aquest aparent desequilibri de forces, les societats civils no han donat per perdut l’estira-i-arronsa amb els governants. Des de la campanya #KeepItOn es denuncien les interrupcions i les incidències a la xarxa per pressionar els governs i els operadors de telefonia que en poden ser còmplices. També se sensibilitza per aconseguir que aquestes mesures siguin percebudes com una violació de drets fonamentals que ja han reconegut institucions internacionals com el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.

Però si el control s’ha sofisticat, també ho ha fet la resistència. L’últim canal obert és el dels “litigis estratègics”. Okunoye assenyala que és important establir precedents legals, mentre que Kalemera recorda que ja s’ha explorat aquesta via al Camerun, Kènia, Burundi, Uganda i Gàmbia. Les petites victòries que ja han aconseguit les societats civils són les que les esperonen. A Uganda els carrers es van mobilitzar contra la taxa per l’ús de les xarxes socials amb la campanya #ThisTaxMustGo. I encara que no van assolir l’objectiu final, van obrir una nova escletxa de contestació. Els activistes beninesos van seguir aquest mateix camí amb #TaxePasMesMo i van aconseguir que el govern es fes enrere d’una mesura semblant en un primer moment. Malgrat que l’amenaça continua, la seva victòria es va celebrar a tot el continent.

Els polèmics resultats electorals a la RD Congo

El Tribunal Constitucional de la República Democràtica del Congo (RDC) va confirmar ahir la victòria de l’opositor Félix Tshisekedi a les eleccions presidencials del 30 de desembre passat. Segons els resultats publicats per la Comissió Electoral Independent -i ratificats ahir pel tribunal-, Tshisekedi va guanyar amb el 38,57% dels vots, seguit del també opositor Martin Fayulu amb el 34,86%. El candidat oficialista del president sortint Joseph Kabila, Emmanuel Shadary, va obtenir només el 23,84% dels vots.

Fayulu va rebutjar ahir els resultats, va exigir que es faci un recompte manual de totes les paperetes i va llançar una crida a la mobilització social.

EDICIÓ PAPER 16/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF