Quines són les pretensions d’Israel per al futur de Gaza?

El CaireEl categòric rebuig que el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, va expressar aquest dijous contra la demanda dels Estats Units d’avançar en la creació d’un estat palestí, en el marc de la negociació sobre el futur de Gaza un cop cessi l’ofensiva israeliana, ha tornat a evidenciar la falta d’estratègia política que acompanya la campanya militar en curs.

Tot i haver-se superat ja els 100 dies des de l’inici de la devastadora guerra contra Gaza, l’executiu d’Israel, i sobretot Netanyahu, continuen sense definir, almenys obertament, quin pla tenen per a la governança futura de la Franja. Una falta de claredat que està cedint la iniciativa a l’ala més extremista del gabinet, considerat el més ultradretà de la història del país, i que està generant un creixent neguit entre els seus aliats internacionals.

Des d’un principi, Netanyahu ha reiterat que l’ofensiva sobre Gaza persegueix dos grans objectius a curt termini: derrotar Hamàs i alliberar tots els ostatges que van ser segrestats durant l’atac del moviment palestí al sud d’Israel el 7 d’octubre. En aquest sentit, el primer ministre ha insistit que no es conformarà amb res que no sigui “una victòria absoluta”, encara que això suposi haver de mantenir l’estat de guerra durant mesos.

Les seves ambicions a mitjà i llarg termini, però, són molt més vagues. Netanyahu ha assegurat que té la intenció de desmilitaritzar i desradicalitzar la Franja, i en diverses ocasions ha traçat un paral·lelisme sui generis amb la gestió d’Alemanya i el Japó per part de les potències aliades, sobretot els Estats Units, després de la Segona Guerra Mundial.

A partir d’aquí, Netanyahu ha deixat clar que vol que Israel retingui la responsabilitat militar sobre Gaza un cop acabada l’ofensiva. Però a l’hora d’explicar qui creu que hauria d’assumir el govern civil de la Franja, el primer ministre s’ha limitat a detallar el que no permetrà: ni Hamàs ni l’Autoritat Palestina que administra part de la Cisjordània ocupada.

La irresolució de Netanyahu en aquest front està contribuint a alimentar divisions internes en el govern i en el país. En aquest sentit, moltes de les famílies dels ostatges de Gaza demanen un nou alto el foc que en permeti l’alliberament. I cada cop més veus qüestionen la viabilitat dels objectius de Netanyahu i adverteixen de la insostenibilitat política, social, econòmica, diplomàtica i legal de l’actual ofensiva militar, de tints genocides.

Els crítics de Netanyahu també temen que el primer ministre vulgui prolongar i estendre la campanya militar en part per evitar haver d’afrontar preguntes incòmodes sobre el futur de Gaza, continuar posposant una investigació sobre els errors que van fer possible l’atac del 7 d’octubre, i allunyar unes eleccions quan les enquestes el situen en hores baixes.

L'ala dura i els colons

Aquesta falta de direcció política també està sent aprofitada pel sector més ultradretà de la coalició de govern d’Israel per avançar la seva agenda, que passa per reocupar Gaza, expulsar-ne els palestins i reassentar el territori amb colons jueus. Els principals defensors d’aquest projecte de neteja ètnica són el ministre de Seguretat Nacional, Itmar Ben-Gvir, i el de Finances, Bezalel Smotrich, que també ostenta algunes prerrogatives de defensa.

Altres membres del govern i del partit de Netanyahu, el Likud, expressen postures similars, que també abanderen diputats; una part significativa de la societat israeliana, segons les enquestes, i sectors de l’exèrcit vinculats al cada cop més influent moviment colon. Gaza va romandre sota ocupació física directa de l’exèrcit i colons israelians entre el 1967 i el 2005, quan el govern va decidir retirar-se de la Franja de forma unilateral.

Alguns alts funcionaris israelians també han plantejat la possibilitat que alguna força internacional assumeixi el control de Gaza almenys durant una fase inicial, però l’opció no ha agafat força. I altres membres del govern, com el ministre de Defensa, Yoav Gallant, han defensat una fórmula que permeti a l’exèrcit operar lliurement a la Franja sense reassentar-la, com a la Cisjordània ocupada, però sense aclarir qui gestionaria el territori.

En un intent de forçar la indeterminació de Netanyahu, el ministre Benny Gantz, cap d’un partit rival al primer ministre i actualment un dels líders més populars entre els israelians, ha enviat aquesta setmana una carta al dirigent del país exigint que deixi clares qüestions clau sobre el futur de Gaza com la gestió de la frontera de la Franja amb Egipte, el govern del territori si es desallotja Hamàs, i el futur dels desplaçats que ha provocat l’ofensiva.