Un professor, un milicià i un mutilat: qui mou els fils de Hamàs?

Israel ha promès "esborrar de la faç de la terra" els capitostos del grup islamista

4 min
Una excavadora treballa en edificis destruïts després dels atacs aeris israelians a la ciutat de Khan Younis, al sud de la Franja de Gaza

BarcelonaJoad Abu Shmalah, Belal Alqadra, Shadi Braud... Són només alguns dels noms dels capitostos de Hamàs que l'exèrcit israelià assegura haver "neutralitzat" des de l'inici de la guerra. Però a la llista de morts continuen faltant els principals líders del grup, que el govern israelià ha promès "esborrar de la faç de la terra".

Són Ismail Haniyeh, líder polític de l'organització; Yahya Sinwar, màxim oficial de Hamàs a Gaza; i Mohamed Deif, cap de les Brigades Izz al-Din al-Qassam, el braç armat de Hamàs. El primer és a l'estranger, i els altres dos segueixen amagats en parador desconegut, dins de Gaza. Mentrestant, la pluja de bombes continua caient sense descans sobre la Franja, on ja es compten més de 7.000 morts, prop de la meitat dels quals són nens, segons fonts palestines.

Els tres puntals que Israel vol fer desaparèixer

Fill de refugiats palestins del poblet d'Al-Majdal, a l'actual ciutat israeliana d'Ashkelon, Ismail Haniyeh va néixer l'any 1962 al camp d'Al-Shati, al nord de la ciutat de Gaza. Va estudiar literatura àrab a la Universitat Islàmica de Gaza, de la qual va arribar a ser-ne professor i degà als 90. Per aquella època, Haniyeh ja havia estat empresonat per Israel durant tres anys per haver participat en la Primera Intifada com a membre de Hamàs. Dins l'organització, Haniyeh va anar escalant posicions fins a convertir-se en el seu candidat a les eleccions parlamentàries del 2006, que va guanyar. Destituït un any després del càrrec de primer ministre pel president palestí Mahmud Abbas, amb qui manté una llarga disputa política, Haniyeh encara governa de facto sobre Gaza, tot i que ho fa des de l'exili a Qatar. Casat i amb 13 fills, se'l considera responsable final de l'atac contra el sud d'Israel, tot i que no en va ser el principal ideòleg.

Segons l'exèrcit, el principal instigador de l'operació, en la qual van morir uns 1.400 israelians i estrangers, és Yahya Sinwar. "Aquest atac odiós va ser orquestrat per Yahya Sinwar, el líder de Hamàs a la franja de Gaza. Per tant, ell, i tot el sistema que hi ha a sota, són homes morts", deia el cap de l'estat major, Herzi Halevi, el 12 d'octubre. Nascut fa 61 anys al camp de refugiats de Khan Yunis, Sinwar és membre prominent de Hamàs des de la seva fundació, a finals dels 80. Com a milicià, va ser el creador del Majd, el cos de seguretat interna del grup, responsable d'identificar palestins col·laboradors d'Israel. Va passar 22 anys a la presó per les seves activitats i per planejar el segrest de dos soldats israelians. Alliberat l'any 2011, juntament amb 1.000 presos palestins més, a canvi del soldat israelià Gilad Shalit, Sinwar va passar a formar part del politburó de Hamàs dins de Gaza.

Però si hi ha un artífex de l'atac del 7 d'octubre, juntament amb Sinwar, aquest és Mohamed Deif, líder del braç armat de Hamàs i ideòleg, també, de l'estratègia d'atacs "per dalt i per sota" contra Israel. És a dir, dels atacs per terra, mar i aire, i de la xarxa de túnels a Gaza. "La seva ment treballa de manera molt astuta. I és un mestre pel que fa a atacs terroristes d'aquest estil", opina el professor Uzi Rabi, director del Moshe Dayan Center de la Universitat de Tel-Aviv. De Deif se'n conserven només tres fotografies, i es diu que mai dorm més d'una nit en el mateix lloc i que està mutilat per un atac israelià. Va néixer a Khan Yunis fa 58 anys i també va passar per les presons israelianes. Se'l fa responsable dels atacs contra autobusos que l'any 2000 van matar uns 50 israelians i, segons explica Rabi a l'ARA, és un dels creadors de les Nukhba, les forces d'elit de Hamàs que van portar a terme l'atac del dia 7, que "va ser planejat molt meticulosament, durant més d'un any, amb el suport de l'Iran".

"Un braç del pop iranià"

Enfrontat amb l'Autoritat Nacional Palestina i Fatah –el partit del president Abbas– i reprovat per països àrabs com l'Aràbia Saudita, Hamàs té el seu principal suport en l'Iran. "Hamàs és un braç del pop iranià", assegura el professor Rabi, que opina que tot i que el grup terrorista és sunnita i el govern de Teheran és xiïta, l'Iran els dona suport perquè "estan més a prop per atacar Israel" i perquè Hamàs els serveix per "obstaculitzar els esforços de normalització" entre Israel i les nacions àrabs. Segons un reportatge del Wall Street Journal, el règim de Teheran va arribar a entrenar 500 membres de Hamàs i la Jihad Islàmica Palestina abans de l'atac, a més de facilitar-los armes i diners.

Entre els aliats de Hamàs també hi ha la poderosa milícia libanesa Hezbol·lah, que també rep suport de l'Iran i que ja ha entrat en combat amb l'exèrcit israelià a la frontera nord. Tot i que a petita escala. "Hamàs tenia l'esperança que tothom els ajudaria, tant Hezbol·lah com els palestins de Cisjordània, però fins ara no ha passat. I això els ha generat molta frustració", opina Rabi. Amb tot, com Hamàs, Hezbollah té entre els seus objectius acabar amb "l'enemic sionista", de manera que encara caldrà veure si tindrà una implicació més gran a la guerra. "Si Hezbollah comet l'error d'atacar... Destrucció, destrucció i destrucció", ha advertit el cap de l'estat major d'Israel.

stats