És possible un 'Polexit'?

La UE no pot expulsar un dels seus membres si aquest no ho sol·licita

4 min
Viktor Orbán (esquerra) i el seu homòleg polonès, Mateusz Morawiecki, al seu costat a Polònia al juny.

Brussel·lesPolexit és la paraula del dia a Brussel·les i a bona part de les capitals europees aquest divendres, després que el Tribunal Constitucional polonès sentenciés aquest dijous que algunes parts dels tractats de la Unió Europea són contraris a l'ordenament jurídic del país . L'escenari que ha obert aquesta decisió és incert, de conseqüències difícils de preveure, però no són poques les veus que insinuen que Polònia hauria de marxar del club comunitari o que, fins i tot, se l'hauria d'expulsar, com ja va insinuar en el seu moment però pensant en Hongria el primer ministre neerlandès, Mark Rutte. La qüestió és que això no és possible. La UE no pot expulsar un dels seus membres, sinó que ha de ser aquest qui ho sol·liciti, tal com va fer el Regne Unit en el seu moment.

Cap dels articles del tractat de funcionament de la Unió preveu la possibilitat de l'expulsió. L'únic que valora un mecanisme que permet que un membre marxi és el famós article 50, que es va introduir amb el Tractat de Lisboa del 2009 i que el Regne Unit va fer popular perquè va ser el primer soci europeu a activar-lo en la història de la Unió per tal de portar a terme el Brexit. L'article 50 deixa clar que qualsevol "estat membre podrà decidir, en conformitat amb les seves normes constitucionals, retirar-se de la Unió". Per fer-ho ha de notificar al Consell Europeu, després caldrà negociar i tancar un acord de retirada que fixi el marc de les seves relacions futures amb la UE. Aquest és el procés que es va embolicar en la negociació amb el Regne Unit i que encara ara porta cua.

De fet, Polònia no ha dit mai que vulgui marxar de la Unió Europea, com tampoc ho ha dit Hongria, l'altre estat europeu que manté un enfrontament directe i obert amb les institucions comunitàries. En el cas del govern polonès del partit ultraconservador Llei i Justícia (PiS), el que sí que ha dit el seu primer ministre, Mateusz Morawiecki, després de la sentència és que la Constitució nacional és superior a qualsevol altra estructura legal, com ara la de la Unió Europea. Segons aquest polític ultraconservador, el Tribunal Constitucional polonès no ha fet més que confirmar que "Polònia té els mateixos drets que altres països". Morawiecki també confirmava que no té cap mena d'intenció d'encaminar Polònia a una sortida formal de la UE com va fer el Regne Unit: "El lloc de Polònia és i serà a la família europea de nacions", ha piulat.

En la mateixa línia es va pronunciar en el seu moment la ministra de Justícia hongaresa, Judit Varga, en resposta a la insinuació de Rutte: "Hongria no vol sortir de la UE, sinó salvar-la dels hipòcrites", va dir en declaracions recollides per Efe. Tots dos països, tot i que Polònia més, són grans beneficiaris dels fons europeus, i des de la seva entrada a la UE (el 2004) han vist disparar el seu PIB per càpita més del doble en el cas de Polònia i un 54% en el cas d'Hongria, segons les dades que recull el Banc Mundial. El problema és que amb un desafiament directe al principi de primacia de la llei europea per sobre de la nacional i el qüestionament directe de l'autoritat del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) el que fa Polònia és sostreure's de facto del marc legal europeu i aquí és on l'escenari és incert i resta per veure què pot fer-hi la UE o el mateix tribunal per intentar corregir-ho.

Però Brussel·les sí que té diversos mecanismes per respondre al que considera un desafiament als pilars fonamentals de la Unió, en paraules del mateix cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, aquest divendres. Més enllà dels diversos expedients sancionadors, o avisos polítics, la UE pot activar l'article 7 dels tractats, pensat especialment per protegir els valors fonamentals de la UE i que en últim terme permet deixar el país en qüestió sense dret a vot dins el Consell. Tant Hongria com Polònia tenen processos d'infracció activats sota el marc d'aquest article des de fa diversos anys, però no se'ls ha arribat mai a retirar el vot perquè és necessària la unanimitat dels 26 països restants per retirar-li el vot a un i Budapest i Varsòvia es protegeixen mútuament. El que té ara sobre la taula Brussel·les, però, és un nou mecanisme aprovat el 2020 que condiciona el desemborsament dels fons europeus amb el compliment dels principis fonamentals de l'estat de dret i democràtic si es considera que aquests incompliments posen en risc els interessos financers de la UE. Aquest mecanisme encara no està en vigor, però aquest dijous el comissari de Justícia, Didier Reynders, va assegurar que faran servir totes les eines al seu abast.

De moment, Brussel·les no mou fitxa. La presidenta de la Comissió, Ursula Von der Leyen, s'ha pronunciat a través d'un comunicat en què reitera la primacia de la llei europea. "Això és el que tots els estats membres han subscrit en convertir-se en membres de la UE", diu la presidenta. Amb tot, la Comissió es nega a "especular" sobre si la situació podria portar a un Polexit legal o cap altra de les conseqüències que pugui comportar. L'executiu comunitari insisteix que està analitzant la sentència i que no avançarà cap dels pròxims passos fins que hagi conclòs l'anàlisi legal.

stats