Internacional 26/09/2022

"Ens fotrà. No és fàcil viure aquí, collons!": el sud que renega de Meloni

L’abstencionisme arriba a rècords històrics i mostra una ciutadania que desconnecta de la política

Paula Paño
3 min
Recompte de vots a les eleccions italianes

NàpolsNàpols resisteix sota el temporal. Des de fa tres dies la ciutat del sol està sota un tel gris que no dona treva a les clavegueres que empassen aigua sense parar. El temporal –almenys el meteorològic– passarà a finals de setmana. L’altre, el polític, tot just acaba de començar. 

Aquest dilluns la roba no s’eixuga al carrer i no hi ha llençols que pengin dels balcons. Però hi ha un balcó que està d’estrena: des de fa poques hores, a la façana de la casa okupa Je so pazzo, al barri de Materdei, hi ha una pancarta amb la primera frase del Bella ciao: "Una mattina mi sono svegliato". Tota una declaració d’intencions davant la incertesa del nou govern d’extrema dreta que presidirà Giorgia Meloni en les pròximes setmanes . “No estic espantat, però entrem en una tardor molt fosca per a Itàlia, amb el pitjor dels líders que podíem haver triat”, ho diu en Maurizio, de 52 anys, mentre treu fum del cigarret pel nas. Ell va anar a votar, però entén que tants napolitans no hi anessin. “Segur que va ser pel mal temps”, ironitza. Sigui o no cosa del mal temps, segons dades del govern italià, un de cada tres ciutadans no va anar a votar. A Nàpols l’abstenció va arribar gairebé al 32%, però no va ser la més alta. 

El trist rècord de l'abstencionisme se l’emporta Sicília amb un 37%. La Carla i la Mara, de 22 i 27 anys, són sicilianes però estudien a la Universitat Frederic II de Nàpols. Diumenge no van poder votar perquè van badar a l’hora de demanar el vot per correu: “No ens agrada l’abstencionisme, no volem que els altres triïn per nosaltres, però el govern no posa les coses fàcils als que vivim lluny de casa”. Rebutgen la idea que els ciutadans del sud estiguin més desconnectats de la política i, per tant, vagin menys a les urnes que els del nord. Elles ho atribueixen a la fuga de cervells que pateix l’illa: “Si hi ha algú més marginat pels polítics que els ciutadans del sud, som els illencs”. La Mara afegeix: “La gran majoria d’estudiants i de joves treballadors han de marxar de l’illa per trobar feina. Per això molts no han pogut anar a votar. Els polítics ens haurien d’ajudar a trobar un lloc de treball a la nostra terra, en lloc de condemnar-nos a fugir al nord”. 

A la cèntrica Via dei Tribunali els turistes caminen amunt i avall vestits amb impermeables de colors estridents. Un músic que demana almoina mentre fa sonar l’acordió pels carrerons entona la Tarantella napoletana però ningú li segueix el ball. “Encara estem paint el que ha passat”, diu en Nunzio, de 34 anys i cuiner d’una petita trattoria mentre escura l’últim glop de cafè de la tassa. “La Meloni als del sud ens fotrà. No és fàcil sobreviure aquí, collons!” Es refereix a la renda de ciutadania –l’ajut econòmic de gairebé 600 € per a aturats que va posar en marxa el Moviment 5 Estrelles mentre era al govern i que a Nàpols reben el 12% de les famílies–. La líder d’extrema dreta va prometre eliminar-la, fins i tot la seva mare li ha demanat que sigui una de les primeres coses que faci així que arribi al poder.

Ciutadans desconnectats 

A Rione Sanità, un dels barris humils de la ciutat , queden lluny les baralles entre bàndols mafiosos pel control de la zona dels anys 80. Als carrers on se sentien trets cada setmana ara hi festegen el Diego i la Giuglia, que no arriben a la trentena. “Em dic Diego per Maradona, esclar que sí! Com mig Nàpols”. Cap dels dos va anar a votar. “No vaig anar a votar perquè no sabria a qui votar. No crec que canviï res per un vot, Itàlia és un país de corruptes i així seguirà sent”. 

Part de l’abstencionisme del sud respon a la preocupant desconnexió dels ciutadans amb la política . No és casual, els polítics italians fa temps que han abandonat el sud a la seva sort, i l'espai buit que deixen l'aprofita el crim organitzat. Fa temps que aquí no hi ha res que canviï gaire: “A mi la Meloni tant me fa. Jo estic content que hagi guanyat la dreta. Amb l’esquerra només faig que pagar, pagar i pagar”, és l’opinio d’en Ciro, de 66 anys i propietari d’una petita cafeteria a prop de la Piazza Bellini. “Io sono Berlusconiano”, sentencia, en referència a Silvio Berlusconi. “Durant el seu primer govern va acabar amb moltes taxes i va abaixar els impostos, això m’ha quedat sempre al cap. Ara estic amb l’aigua al coll, m’arriben factures de llum de 3.000 euros… Si t’ensenyo la caixa… Avui he fet 70 €. Com coi ho pago jo tot això?”

stats