Pròxim Orient
Internacional 27/06/2022

Netanyahu torna a aspirar al govern d'Israel

La caiguda de l'executiu de coalició aboca el país a les cinquenes eleccions en quatre anys

P. J. Armengou
3 min
Benjamin Netanyahu ahir durant l’últim dia de campanya.

JerusalemLes cinquenes eleccions a Israel en només quatre anys se celebraran, a menys que hi hagi sorpreses, al mes d'octubre. I els pronòstics ja auguren un dia de la marmota electoral: victòria de Benjamin Netanyahu amb no prou escons per governar amb comoditat però cap alternativa política clara a la seva candi­datura a primer ministre.

Aquest és el panorama que indiquen les enquestes més recents i també el que va passar a l'última cita amb les urnes, el març del 2021, quan l'avui cap de l'oposició va obtenir més escons que ningú (30) però va ser incapaç de con­vèncer prou aliats per revalidar el càrrec de primer ministre. La majoria absoluta a la Knesset és de 61.

L’any passat van acabar governant els seus adversaris, liderats per Naftali Bennett i Yair Lapid , que van necessitar dos mesos i cinc dies per conformar una coalició de vuit partits als quals unia un sol objectiu : expulsar Netanyahu del poder. Però el seu "govern del canvi" ha durat poc més d'un any .

Victòria pírrica

L'enquesta que augura la nova insuficient victòria de Netanyahu es va difondre per la ràdio local 103FM un dia després de l'anunci de la dissolució del Parlament, dilluns passat. El Likud, el partit de l'ex primer ministre, tindria 36 diputats, sis més que ara però un menys que a les eleccions del 2020. El segon partit més votat seria el Yesh Atid, liderat pel ministre d'Exteriors i nou primer ministre interí, Yair Lapid, que aconseguiria 20 escons. Tres més que actualment.

Un dels principals beneficiats pels comicis seria el Partit Sionista Religiós, d'extrema dreta, que es convertiria en la tercera força més votada, amb 10 diputats. Es tractaria d'un augment significatiu per una formació nacionalista i racista que actualment té 6 diputats però que el 2020 era gairebé residual. Per contra, ara es podria convertir en el soci principal de Netanyahu.

Els partits més perjudicats per les eleccions serien els germans petits de la coalició liderada per Naftali Bennett i Yair Lapid: la formació àrab Ra'am amb prou feines repetiria els seus 4 escons i la progressista i pacifista Meretz, que té 6 diputats, passaria a lluitar per superar el llindar de vots necessaris per obtenir representació a la cambra.

Amb tot, la majoria dels 13 partits que conformen l'actual Knesset obtindrien resultats semblants a les últimes eleccions. Dos peces clau del govern de coalició, per exemple, obtindrien el mateix nombre d'escons: Yamina, el partit de Bennett, n'aconseguiria 7, i el centrista Blau i Blanc, 8.

Viratge a la dreta

Diputat amunt, diputat avall, la majoria d'enquestes indiquen resultats similars als de 103FM, i els principals analistes confirmen el viratge encara més a la dreta del país i el gran perill de bloqueig polític per la manca de consens a favor de Ne­tanyahu, però també a l'hora de formular una alternativa.

L'ex primer ministre té en contra el fet que afronta un cas de corrupció i que, després de 15 anys al capdavant del país, ha foragitat bona part dels seus aliats de dretes. Molts dels membres del govern sortint són, de fet, antics membres del Likud o socis de Netanyahu.

La seva estratègia fins ara, i li ha funcionat, ha sigut la de criticar sense descans el govern de coalició, promoure el transfuguisme convencent els seus antics aliats i prometre polítiques nacionalistes i centrades en la seguretat, inclosa l'annexió de bona part de la Cisjordània ocupada.

Qui té més possibilitats de plantar cara a Netanyahu és Yair Lapid, de 58 anys, home fort de l'actual coalició i ministre de Finances de Netanyahu entre el 2013 i el 2014. Periodista i popular rostre de la televisió, Lapid és considerat un polític de centre. S'ha mostrat partidari de la solució dels dos estats, però també ha de­fen­sat l'existència i la permanència dels actuals blocs de colònies jueves a Cisjordània.

Pel que fa a Bennet, primer jueu religiós a liderar un govern a Israel, els ana­listes dubten que repeteixi la gesta de convertir-se en primer ministre. Ho va fer gràcies a un acord d'alternança amb Lapid, tot i tenir menys diputats, però ara s'ha vist especialment damnificat per les desercions en el si de la coalició.

Segons mitjans israelians, Bennett, que va ocupar fins a cinc carteres ministerials durant els governs de Netanyahu, s'estaria plantejant deixar temporalment la po­lí­tica i no presentar-se a les pròximes eleccions, tot i que ell no ho ha confirmat ober­tament.

Damnificat per haver pactat amb partits àrabs i per haver estat incapaç d'aprovar lleis favorables als assentaments, Bennett té entre els seus principals èxits de govern una gestió estricta i exitosa de la crisi del coronavirus i una millora substancial de l'economia israeliana.

Rècord de convocatòries electorals

Els comicis del mes d'octubre seran els cinquens des del 2019 a Israel. El país és, de fet, l'estat que celebra eleccions amb més freqüència al món des del 1996: unes cada 2,4 anys. Més que Grècia (2,53), Espanya (2,96), el Canadà (3,04), el Regne Unit (3,77) o Itàlia (4,38), segons dades de l'Institut de la Democràcia d'Israel. Si tot va com s'espera i finalment es dissol el Parlament aquesta pròxima setmana, Israel haurà celebrat més d'unes eleccions a l'any en els últims quatre.

stats