L'home més fidel a Xi Jinping

PequínLa seva entrada desfilant amb pas decidit just darrere de Xi Jinping davant la premsa al Gran Palau del Poble de Pequín anunciava, contra tot pronòstic, que Li Qiang es convertia en el segon home fort del Comitè Permanent i en futur primer ministre. L'elecció del número dos del règim xinès ha estat una demostració de força de Xi Jinping. Ni ha estat viceprimer ministre, ni ha triomfat a l'administració regional desenvolupant amb èxit una província pobra, ni tan sols l'acompanya un èxit irreprotxable en la gestió econòmica. Fins ara, aquests eren els requisits imprescindibles per pertànyer a l'Olimp del poder del Partit Comunista Xinès. La seva principal virtut és la fidelitat a Xi Jinping.

Li Qiang, de 63 anys, era fins fa pocs dies el secretari del partit a Xangai, la capital econòmica del país, i ha desenvolupat tota la seva carrera de la mà del president xinès. Va ingressar al Partit Comunista el 1983 i ha anat encadenant llocs de funcionari. Es va unir a l'equip de Xi Jinping quan ell es va convertir en secretari del partit a Zhejiang, la seva província natal. Va ser el seu cap de gabinet i assistent personal entre el 2004 i el 2007. El va acompanyar en viatges i editava els seus discursos i les directrius polítiques. Part d’aquest material, amb el temps s’ha convertit en el cos del pensament econòmic de Xi.

Zhejiang és una província al sud de Xangai. La seva capital, Hangzhou, s’ha convertit en un hub tecnològic i és la seu d’empreses com Alibaba. També és la província d'on provenen la majoria dels emigrants xinesos a Espanya. El 2012, quan Xi Jinping va ser elegit president, Li va ser promogut a governador de Zhejiang i el 2016 va ser nomenat secretari del partit a Jiangsu, una destinació rellevant en la distribució de poder regional. El 2017 va fer el salt a Xangai. La direcció del Partit a la capital econòmica és un dels càrrecs que catapulten cap al Comitè Permanent.

Però la primavera passada, a Xangai, Li va ensopegar amb el covid-19. La gestió caòtica del llarg confinament de la ciutat, de 25 milions d'habitants, l’havia fet caure de totes les travesses. Les protestes dels residents per la manca de menjar i serveis mèdics, juntament amb la paralització de gran part de l'economia del país al trencar-se les cadenes de logística, semblava que havien aturat la seva ascensió.

En canvi, el resultat ha estat tot el contrari. S'ha premiat la seva fermesa per aplicar les draconianes mesures de covid zero malgrat el descontentament ciutadà. A la ciutat més rica de la Xina es van sentir cassolades a crits de “tenim gana”.

Pragmàtic i negociador

El març vinent s'espera que Li Qiang sigui nomenat primer ministre en substitució de Li Keqiang, un defensor de l'obertura econòmica i contrapoder de Xi Jinping a l'anterior Comitè Permanent. El privilegi de la confiança de Xi fa pensar que pugui tenir més llibertat i presència pública que el primer ministre actual, però també que serà un simple executor de les decisions del president. El líder xinès havia anat restant poder a Li Keqiang en el darrer mandat, per repartir-lo entre altres membres del govern. El premier és membre de la facció de la Lliga de la Joventut Comunista, que ha estat laminada dels òrgans rellevants al 20è Congrés del Partit Comunistes Xinès.

De Li Qiang destaquen el seu esperit pragmàtic i negociador. A Xangai ha estat el responsable d'atraure inversions estrangeres importants, com la gran fàbrica de Tesla, amb una inversió de 7.000 milions de dòlars. Ara haurà de pilotar una economia afeblida per la pandèmia, amb una profunda crisi immobiliària i desgastada per la guerra comercial amb els Estats Units. Un dels objectius principals serà impulsar la innovació i el desenvolupament de les indústries d'alta tecnologia per avançar cap a l'autosuficiència. És una de les prioritats que Xi Jinping va exposar al seu informe de treball.

El nomenament de Li Qiang demostra que a la Xina de Xi Jinping ja res no serà com abans. Es tanca l'etapa en què el creixement econòmic era l'objectiu suprem i els tecnòcrates triomfaven. El gegant asiàtic s'endinsa en un nou període en què s'allunya de les reformes del mercat per abraçar un model econòmic dirigit per l'estat. L'edat de Li Qiang fa pensar que no serà successor de Xi Jinping. Tindrà 68 anys quan s'acabi el nou mandat de cinc anys, edat tradicional de jubilació dels líders, i 73 si Xi es manté al poder tot un decenni.