Lukaixenko engega un setè mandat de poder absolut a Bielorússia

BarcelonaAmb els opositors més destacats i milers d'altres dissidents tancats a la presó o a l'exili, aquest diumenge Bielorússia, l'última dictadura d'Europa, ha celebrat una mascarada electoral. L'únic dubte era amb quin percentatge de vot guanyaria Aleksandr Lukaixenko. Segons els sondejos oficials a peu d'urna, ha estat reelegit amb un 87,6% dels vots. D'aquesta manera, amb 70 anys, l'aliat més pròxim de Vladímir Putin engega el seu setè mandat de poder absolut al país. Si l'acaba, superarà els 35 anys en el poder, més que cap altre dirigent europeu. La líder de l'oposició a l'exili, Sviatlana Tsikhanóuskaia, ha titllat les eleccions de "farsa" i les ha descrites com "un procés més militar que democràtic". La Unió Europea i els Estats Units també han deixat clar que aquests comicis no compleixen les garanties democràtiques.

Lukaixenko no s'enfrontava a cap rival independent, malgrat que a les paperetes hi havia quatre candidats més. Tampoc s'han habilitat urnes a l'estranger. "Ha registrat candidats que suposadament són oposició, però només competeixen per veure qui li dona més suport", diu a l'ARA l'exdiplomàtic bielorús Pavel Slunkin.

"Aquestes eleccions estaran tan manipulades com les anteriors; ja està decidit quin percentatge de vot ha de rebre Lukaixenko", diu Carmen Claudín, del Cidob. Els sondejos oficials asseguraven que un 82,5% dels bielorussos votaria el president. Les autoritats electorals han prohibit fer fotos a les paperetes, el mètode que va permetre confirmar la falsificació dels resultats de les últimes eleccions.

Slunkin considera que les condicions són les pitjors de tota la història recent de Bielorússia, des que Lukaixenko va prendre el poder el 1994, les úniques que els observadors internacionals consideren que van ser lliures. "Són les pitjors en termes de democràcia i, sens dubte, les més repressives. Són les pitjors en termes de por, en termes de la possibilitat de la gent de participar-hi". "Aquestes eleccions són una broma fins i tot en comparació amb les eleccions tradicionals de Lukaixenko, que mai han sigut democràtiques ni reals", sentencia.

La cita d'aquest diumenge arriba quatre anys i mig després de les manifestacions massives contra la falsificació dels últims comicis. La reelecció de Lukaixenko, l'agost del 2020, considerada il·legítima i no reconeguda pels països occidentals, va derivar en mesos de protestes als carrers que van intensificar la repressió fins a nivells mai vistos. Claudín subratlla que "el sistema repressiu ja existia, però el nivell al qual ha arribat el règim per aixafar aquest moviment popular és infinitament més gran". "Lukaixenko ha canviat el seu règim autoritari cap a una forma més totalitària; és, sens dubte, el règim més totalitari que hi ha hagut mai a Bielorússia", considera Slunkin.

"En aquest moment, la principal tasca dels bielorussos és preservar-se. El règim castiga de manera molt més severa qualsevol manifestació de pensament lliure, així que ara no és el moment de fer-se notar", diu un bielorús que viu a Catalunya, amb qui l'ARA contacta a través de l'Associació Razam Bielorussos de Catalunya. La seva presidenta, Alena Turava, argumenta que les eleccions "no són res més que una formalitat necessària per al règim" i creu que ara "no té cap sentit plantejar-se fer-hi front" perquè "qualsevol iniciativa és condemnada a desaparèixer en qüestió d'hores". Una bielorussa que viu a Minsk, amb qui també hem contactat a través de l'associació catalana, constata que a dins del país "no es veu cap mena de resistència".

Més de mil presos polítics

Segons l'ONU, durant l'any posterior a les últimes eleccions es van detenir més de 35.000 persones de forma arbitrària, uns arrestos que no s'han aturat. La por a les represàlies ha provocat que desenes de milers de bielorussos hagin marxat del país. L'organització pro drets humans Viasna calcula que hi ha uns 1.250 presos polítics. Un dels més destacats és el bloguer Serguei Tikhanovski, que era el principal opositor a les eleccions del 2020, que va ser arrestat poques setmanes abans dels comicis i que ara compleix una condemna de 18 anys de presó. Després de la seva detenció, la seva dona, Sviatlana Tsikhanóuskaia, es va convertir en la principal candidata a substituir el president bielorús a les eleccions del 2020, i ara viu a l'exili. L'Oficina de Drets Humans de l'ONU considera que hi ha "motius raonables per creure que s'han pogut haver comès el crim contra la humanitat de la persecució".

Indults abans de les eleccions

Durant els últims mesos, Lukaixenko ha indultat uns 250 presos polítics, la majoria malalts, vells o a punt de complir les sentències. Els analistes consideren que és un gest per intentar acostar posicions amb els països occidentals, que han imposat sancions a Bielorússia pels atacs als drets humans i el suport a Rússia a la guerra contra Ucraïna. "Ha passat sovint abans de les eleccions per intentar que a Occident es vegi com un gest de liberalització. Però no crec que darrere d'això hi hagi un projecte polític més enllà de quedar bé", considera Claudín.  

Tsikhanóuskaia hi coincideix. En una entrevista a Reuters, considera que el president juga al seu "joc habitual" d'alliberar presoners per degoteig amb l'esperança de guanyar recompenses d'Occident. Alguns analistes assenyalen que ara Lukaixenko veu més urgent aquest procés, davant d'unes hipotètiques negociacions impulsades pel president dels Estats Units, Donald Trump, per acabar amb la guerra a Ucraïna.

Dependència de Putin

Quan les manifestacions del 2020 van fer trontollar com mai el tron de Lukaixenko, el règim es va salvar gràcies a l'ajuda de Putin, que li va prometre "assistència integral per garantir la seguretat" de Bielorússia. "Si no, tot apuntava que cauria", diu Claudín. A canvi, Lukaixenko ha posat el país al servei del Kremlin: soldats russos van desplegar-se al sud de Bielorússia per envair Ucraïna el febrer del 2022 i Putin ha instal·lat armes nuclears en territori bielorús, que fa frontera amb Ucraïna i Polònia.

"Crec que Lukaixenko, o el seu règim, es mantindran estables si tenen el Kremlin estable. Per tant, no només es tracta de Putin o Lukaixenko, es tracta sobretot del sistema que han construït", diu Slunkin. "El destí de Bielorússia està totalment lligat al del Kremlin: mentre hi hagi Putin hi haurà Lukaixenko", coincideix Claudín, que afegeix que el president rus li ha pres el títol de "l'últim dictador d'Europa" al seu homòleg bielorús. "Ja no és l'únic; Putin lluita pel primer lloc", conclou.