L'Índia i el Pakistan: un acord durador o una treva tàctica en la guerra de potències?

BeirutDesprés de setmanes de tensió creixent al Caixmir, el president Donald Trump ha sorprès aquest dissabte amb l'anunci que l'Índia i el Pakistan han acordat un alto el foc total i immediat. El gest ofereix un respir en un conflicte de llarga durada, marcat per múltiples enfrontaments armats i un saldo de víctimes que es compta per milers al llarg de les dècades. L'anunci també revela un gir més profund, ja que el paper de les grans potències ha canviat i, amb això, la lògica de la contenció regional.

Durant dècades Washington va intentar equilibrar la seva relació amb els dos països. Considerava el Pakistan com un soci útil a les guerres del Pròxim Orient i l'Afganistan, mentre veia en l'Índia un gegant emergent amb pes econòmic i potencial estratègic. Aquesta fórmula va començar a trencar-se el 2019, quan un atemptat suïcida va matar desenes de soldats indis al Caixmir. L'Índia va respondre bombardejant territori pakistanès, i el govern de Trump va donar suport a Nova Delhi sense matisos. Des d'aleshores, Washington ha deixat clar quina és la seva prioritat.

En el segon mandat, Trump ha aprofundit en aquesta aliança. L'Índia i els EUA comparteixen intel·ligència, fan exercicis militars conjunts i enforteixen la seva cooperació a l'Indopacífic a través del grup Quad, juntament amb el Japó i Austràlia. Per a la Casa Blanca, l'Índia és clau en l'estratègia per contenir la Xina, i aquesta prioritat geopolítica domina la seva política a l'Àsia. En aquest nou tauler, el Pakistan ha quedat marginat.

El recent alto el foc no canvia aquesta lògica. Washington ha celebrat la treva sense oferir mediació ni comprometre's a facilitar el diàleg. Ja no busca prevenir una guerra al sud d'Àsia. El seu objectiu principal és que l'Índia no perdi influència davant del seu competidor regional. Qualsevol acció que reforci el seu aliat principal té més pes que mantenir una postura d'equilibri.

El Pakistan s'acosta a la Xina

Davant aquest nou escenari, el Pakistan ha reajustat la seva estratègia. Sense suport nord-americà, ha estret els vincles amb la Xina. Islamabad participa des de fa anys al Corredor Econòmic Xina-Pakistan, un dels pilars de la Nova Ruta de la Seda. En els últims mesos, aquesta relació s'ha intensificat amb noves inversions, acords tecnològics i exercicis militars conjunts. Pequín, que abans mantenia una certa distància, ara es presenta com a soci prioritari en múltiples fronts. El Caixmir deixa de ser un conflicte exclusivament bilateral i es converteix en una expressió local de la competència global entre potències.

L'anunci de la treva coincideix amb senyals contradictoris procedents de Nova Delhi. Informes recents indiquen que el primer ministre indi, Narendra Modi, busca replicar l'estratègia israeliana a Gaza. El seu objectiu seria mantenir un control ferm sobre un territori conflictiu, justificar les accions internes com a mesures de seguretat i enviar un missatge clar a Washington. Si els Estats Units donen suport a Israel malgrat les crítiques internacionals, l'Índia espera rebre un tracte similar.

Noves aliances pels buits deixats per Trump

Aquesta visió pragmàtica i directa defineix l'enfocament internacional de Trump. Dona suport als que estan alineats amb Washington i evita involucrar-se en disputes que no afecten els seus interessos immediats. Aquesta lògica pot oferir resultats a curt termini, però també deixa espais buits. La Xina avança cada vegada que els Estats Units es repleguen, mentre Rússia aprofita les fissures per posicionar-se com a alternativa. I emergeixen noves aliances sense que Washington hi tingui participació activa.

El sud d'Àsia es transforma en un camp de rivalitats estratègiques. El conflicte entre l'Índia i el Pakistan ja no només gira al voltant de disputes frontereres, sinó que s'inscriu en una nova guerra freda. L'Índia i els Estats Units s'alineen davant de la Xina i el Pakistan. El que passa al Caixmir no només té impacte local, sinó que és seguit de prop a Pequín, avaluat a Washington i analitzat a Moscou.

Els civils continuen sent els més afectats. El Caixmir continua sota estricta vigilància, els drets estan retallats i el temor a una nova escalada és constant. La treva anunciada per Trump pot oferir un respir momentani, però no garanteix una estabilitat duradora. Si les potències no actuen amb visió de llarg termini, qualsevol incident menor podria reactivar la violència.

L'alto el foc reflecteix el canvi d'aquestes dinàmiques. La diplomàcia perd força davant els interessos estratègics. I la pau, en aquest nou escenari, ja no depèn únicament de Delhi i Islamabad. Ara està a les mans del que facin, o deixin de fer, les grans potències.