Kíiv: celebrar la fi d'una guerra enmig d'una altra

Kíiv“Cap persona ens pot prendre el dret a celebrar aquest dia. Necessitem recordar el nostre passat”. Les paraules les pronuncia Svitla, una dona ucraïnesa de 84 anys, a l'icònic Parc de l'Eterna Glòria, a Kíiv. Ella ha sigut una de les poques persones que ha volgut mantenir la tradició d'acudir a aquest lloc simbòlic aquest 9 de maig i deixar unes flors a les tombes dels soldats de l'antiga Unió Soviètica que van lluitar contra el nazisme. Però sobretot ho fa pel seu pare, que va lluitar durant la Segona Guerra Mundial i que, per sort, va poder tornar a casa amb vida.

Caminar per aquest parc és tornar d'alguna manera a la història recent d'Europa de l'Est. Hi ha corredors dedicats a soldats, pilots, generals... Alguns d'ells ucraïnesos però també n'hi pots trobar de Bielorússia, Geòrgia, Rússia. Tots units contra el nazisme, contra Hitler. Ara, 77 anys després, la societat ucraïnesa està tornant a viure aquest horror però, sorprenentment, en mans dels que van ser els seus companys de guerra. Ja fa més de dos mesos que Rússia va decidir iniciar la invasió d'Ucraïna, que ha deixat massacres horribles a localitats com Butxa, Irpín o Borodianka.

Allò que la història es repeteix sovint sembla ben cert. Per això, per a molts ucraïnesos aquest dilluns ha sigut un dia de moltes contradiccions, perquè era celebrar el final d'una guerra enmig d'una altra que està destrossant la vida dels seus amics, familiars... Una cosa que tampoc aquesta anciana no pot comprendre i que fa que s'emocioni quan en parla: “Sincerament, no entenc per què ha començat aquesta guerra. És incomprensible. Ja va ser molt dur el que va passar al Donbass l'any 2014”.

De fet, molts ucraïnesos expliquen que la celebració d'aquest dia va perdre força especialment des d'aquella primera guerra al Donbass, atès que se senten traïts pels russos. Un ucraïnès que prefereix no donar el seu nom explica que cada cop se sent menys arrelat a aquesta celebració. “Durant la Segona Guerra Mundial els nazis van matar al voltant de 10.000 ucraïnesos a Mariúpol durant dos anys, i ara els russos en tan sols dos mesos n'han matat 20.000”, explica.

Per a la Natalia, que també ha acudit al memorial amb la seva filla d'onze anys, no s'han de comparar les guerres. Ella considera que el que està passant ara no és justificació per no celebrar el 9 de maig. “Volem que aquesta guerra acabi com més aviat millor, però jo tenia clar que avui havia de venir a deixar flors i recordar la fi del nazisme”, apunta aquesta dona ucraïnesa de 45 anys.

Un dels pocs joves que també s'ha arribat al parc és Serguei, que explica que per a ell el 9 de maig continua sent un dels dies més importants per celebrar. “De petit ma mare sempre em deia que cal recordar el que els meus avis van fer per nosaltres. Ens van portar la pau i un futur millor. Per això sempre cada 9 de maig anem a monuments dedicats a soldats de la Unió Soviètica a deixar flors i ho continuarem fent”, explica.

Durant la conversa se sent de fons un grup de dones intentant cantar Kathusa, una cançó russa que la Unió Soviètica cantava per apujar la moral dels seus soldats. Ara, en canvi, aquesta cançó ja no és tan representativa per a tots i molts ucraïnesos no la volen sentir. Un altre símptoma de com és de gran l'escletxa entre dues societats que anys enrere estaven unides.