ESTATS UNITS

Una afroamericana, número 2 de la candidatura de Joe Biden

La senadora Kamala Harris aspirarà a la vicepresidència de la Casa Blanca

Serà dona com havia promès i, a més, afroamericana, com alguns li havien exigit. El candidat demòcrata a la presidència, Joe Biden, va anunciar aquest dimarts que la seva elecció per acompanyar-lo a la Casa Blanca és la senadora Kamala Harris, de 55 anys. Era l’elecció més òbvia entre un grup que incloïa la també senadora Elizabeth Warren, l’exassessora de Seguretat Nacional Susan Rice i la congressista Karen Bass.

Minuts després que comencessin a filtrar-se els noms d’algunes de les aspirants descartades, el mateix Biden va anunciar a Twitter la seva elecció. “Tinc el gran honor d’anunciar que he triat Kamala Harris, una valenta lluitadora pel ciutadà del carrer i una de les millors servidores públiques del país”, va escriure l’exsegon d’Obama. Avui apareixeran junts en una compareixença virtual, el seu primer acte previ a la convenció demòcrata de la setmana que ve.

També Harris va recórrer a Twitter per expressar el seu agraïment a Biden, de qui va dir: “Pot unir els nord-americans perquè ha dedicat tota la seva vida a lluitar per nosaltres”. La senadora va afegir: “Com a president construirà uns Estats Units que estiguin a l’altura dels nostres ideals”.

Atac ferotge

Kamala Harris va ser una de les aspirants en les primàries presidencials demòcrates, tot i que va retirar la seva candidatura abans dels caucus d’Iowa, que marquen l’inici de les votacions. El fulgurant inici de la seva frustrada carrera cap a la nominació es va basar precisament en un atac ferotge contra Joe Biden. Encara que va preludiar l’atac amb un “No crec que siguis racista”, Harris li va retreure que hagués presumit d’haver mantingut relacions cordials amb legisladors segregacionistes i la seva oposició als anys 70 a les polítiques de Büsing, un programa de discriminació positiva que buscava acabar amb la segregació a les escoles i del qual ella ha dit que havia estat beneficiària. Biden va sortir tocat d’un atac que no esperava, especialment per la seva bona relació amb la senadora, que recentment es va escudar sota l’argument que “era un debat!”

La sorpresa va ser encara més gran per a Biden considerant la bona relació que Kamala Harris havia mantingut amb el seu fill difunt, Beau Biden, en el temps en què tots dos eren fiscals generals, ella de Califòrnia i ell de Delaware. Aquesta amistat entre famílies és un dels arguments que va esgrimir el candidat demòcrata ahir a la nit a Twitter per justificar la seva elecció. “Ella va treballar estretament amb el Beau. Vaig veure com es van enfrontar als grans bancs, donaven suport als treballadors i protegien de l’abús dones i nens. Vaig estar orgullós llavors i estic orgullós ara de tenir-la com la meva sòcia en aquesta campanya”, va concloure.

Precisament la seva etapa com a fiscal general de Califòrnia -càrrec que va ostentar entre el 2011 i el 2017, sent la primera dona a ocupar-lo- era un dels possibles desavantatges per a la seva elecció, especialment a l’hora de mobilitzar el votant més a l’esquerra del Partit Demòcrata. Mentre es va mantenir en les primàries, des de l’àmbit progressista van recuperar algunes de les seves accions i inaccions en el càrrec. Li van retreure que s’hagués oposat -o hagués guardat silenci- a la petició de reformes del sistema penal i fins i tot que entorpís la revisió d’expedients de possibles condemnes injustes. També es va veure involucrada en un escàndol per ocultació de proves a la defensa en un cas que implicava un policia.

Davant la dificultat per respondre als atacs, la campanya de Harris va deixar de destacar el seu historial com a fiscal general i va passar a centrar-se en un discurs sobre les preocupacions quotidianes que tenen els nord-americans. Els va batejar com els “temes de les 3 de la matinada”, però no li van servir per recuperar l’impuls que va rebre inicialment després d’atacar Joe Biden en el primer debat. Es va retirar al·legant problemes financers a la campanya.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF