El vaixell d'Open Arms descarrega les primeres tones d'ajuda humanitària per mar a Gaza

Netanyahu aprova el pla de l'exèrcit per a una incursió militar a Rafah

ARA
4 min
L'Open Arms, amb la càrrega humanitària, arribant a la costa de Gaza aquest divendres

BarcelonaEl vaixell de l'ONG catalana Open Arms ha arribat aquest divendres a la costa de Gaza, carregat amb unes 200 tones d'aliments, que ja s'han descarregat i que es distribuiran al nord de l'enclavament palestí. El vaixell va sortir dimarts del port xipriota de Làrnaca cap a la Franja, en una missió conjunta amb l'organització World Central Kitchen del xef José Andrés. Va carregat de farina, arròs, llenties, cigrons, tonyina i altres aliments bàsics, que es convertiran en un milió d'àpats, segons ha detallat Open Arms.

Segons l'exèrcit israelià, la càrrega s'ha traslladat amb 12 camions de World Central Kitchen, després que el vaixell i les mercaderies fossin sotmesos "a una exhaustiva inspecció de seguretat".

L'èxit de l'operació servirà per mesurar les possibilitats d'obrir el corredor anunciat pels Estats Units i la Unió Europea la setmana passada per intentar pal·liar la greu mancança de productes bàsics a l'enclavament palestí.

Els civils de la Franja necessiten desesperadament l'arribada d'ajuda humanitària, després de més de cinc mesos de guerra en què s'ha reduït l'enclavament a runa i durant els quals Israel ha limitat al mínim l'arribada de productes bàsics. Des de fa unes quantes setmanes, part de l'ajuda humanitària s'està fent arribar per aire amb paracaigudes, un mètode que s'ha demostrat poc efectiu i perillós. La setmana passada almenys cinc persones van morir quan els va impactar un palet lligat a un paracaigudes que no es va obrir.

Aquest dijous almenys 29 persones van morir i un centenar van resultar ferides en dos atacs de l'exèrcit israelià contra multituds de persones que recollien ajuda humanitària, segons fonts del govern de la Franja, tot i que Israel ho ha negat. L'endemà que el portaveu militar israelià digués que el seu país "inundarà" Gaza d'ajuda humanitària, en resposta a les crides de la comunitat internacional per la situació de fam greu a l'enclavament palestí, soldats israelians van tornar a obrir foc contra la gent que recollia aquesta ajuda. El 26 de febrer ja s'havia produït una situació similar, quan els soldats van disparar contra un grup de persones que envoltaven un camió que repartia aliments i van matar 112 persones, segons el balanç de les autoritats palestines.

Mentrestant, les probabilitats que hi hagi un alto el foc imminent encara són molt baixes. Hamàs ha fet pública aquest divendres la seva última proposta, la primera en un mes, que Israel ja ha rebutjat, argumentant que les demandes que planteja "no són realistes". El grup islamista proposava una treva en dues fases: en la primera quedarien lliures totes les dones, criatures, malalts i persones grans entre els ostatges israelians encara segrestats, a canvi d'entre 700 i 1.000 presoners palestins. A més, també alliberarien les dones soldat captives a canvi d'un centenar de presos palestins "en cadena perpètua". La posada en llibertat de "tots els presos" a les dues bandes es produiria en una segona fase, després de la retirada de les tropes israelianes de la Franja.

Operació militar a Rafah

Les negociacions han tornat a fracassar aquesta setmana, la primera del Ramadà. Però Washington i els mediadors àrabs (Egipte i Qatar) continuen pressionant per arribar a una entesa entre Israel i Hamàs. Tot i rebutjar l'última contraoferta del grup palestí, l'oficina del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha anunciat que una delegació viatjarà a Doha per continuar les converses sobre l'alliberament d'ostatges.

Però en el mateix comunicat, ha informat que Netanyahu ha aprovat el pla de les forces armades per dur a terme l'anunciada operació militar a Rafah i ha afegit que l'exèrcit s'està preparant per començar l'evacuació de civils. En aquesta ciutat del sud de la Franja, l'única que no ha estat assaltada per terra, hi viuen uns 2,3 milions de persones, de les quals 1,7 milions són palestins que s'hi han desplaçat a la recerca de refugi. El ministre de Defensa israelià, Benny Gantz, ja va avisar que si els ostatges no eren alliberats abans, la incursió militar es faria al març, coincidint amb el mes sagrat per als musulmans.

Gantz va dir que la invasió es faria de manera coordinada amb els Estats Units i amb Egipte, que ja es prepara per a un més que possible èxode de palestins i es va comprometre a facilitar l'evacuació de civils. Però no hi ha cap lloc segur dins la franja de Gaza, de manera que l'única sortida seria Egipte, on el règim ja prepara un gran camp de concentració per tancar-hi els possibles evacuats.

Gaza afronta una situació humanitària desesperada després de cinc mesos de guerra, en què l'exèrcit israelià ha llançat 30.000 bombes en un territori de 42 km de llarg per 10 d'ample on viuen 2,4 milions de persones. Es calcula que més de 31.000 persones han mort des de l'inici de la guerra, més de la meitat de les quals serien criatures.

Crítiques des de Washington

El secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, ha insistit aquest divendres que Washington no dona suport a una incursió militar a Rafah tret que Israel aporti un pla "clar i implementable" que inclogui l'evacuació segura de civils, cosa que ha dit que Tel-Aviv encara no ha fet.

A més, el president nord-americà, Joe Biden, ha expressat la seva aprovació al discurs de dijous del líder de la majoria demòcrata al senat, Chuck Schumer, que va demanar a la cambra baixa estatunidenca la dimissió de Netanyahu i la convocatòria d'eleccions a Israel. "Netanyahu ja no encaixa amb les necessitats d'Israel. Els israelians han de debatre sobre el futur del seu país després dels atacs del 7 d'octubre", va afirmar. Schumer, que és jueu, també va demanar la dimissió de Mahmud Abbas, el líder de l'Autoritat Nacional Palestina, perquè hi pugui haver "una mínima esperança per a la pau".

"Va pronunciar un bon discurs i crec que va expressar una seriosa preocupació compartida per molts estatunidencs", ha dit Biden, que ha confirmat que Schumer havia informat prèviament la Casa Blanca que faria aquest discurs al ple del Senat.

stats