Incertesa entre fang i glaç
Just fa un any prenia força l’ultimàtum contra Ucraïna. Putin havia utilitzat el seguiment multitudinari a la seva conferència de premsa de cada desembre per deixar clar que Rússia no renunciava a ser un imperi. Un any després, Putin ha cancel·lat la seva aparició anual i evita ser interpel·lat en viu i en directe. El que podia haver dit ho resumia el 7 de desembre: que no seria el primer de fer servir armes nuclears, que la guerra duraria i que els russos no havien d’amoïnar-se perquè no hi hauria cap més reclutament. Res del que va dir el president rus està desconnectat de com viu la guerra la societat russa. I per això val la pena recuperar percentatges prou fiables. A final de novembre, el servei de protecció federal FSO obtenia unes enquestes d’ús intern amb xifres destacables: el 55% dels russos serien favorables a converses de pau amb Ucraïna i només un 25% voldrien continuar la guerra. Dades molt semblants a les publicades a l’octubre per l’independent Centre Levada, que detectava un 57% a favor de la pau i un 27% a favor de continuar la guerra.
No cal dir que les xifres aconseguides per l’FSO al novembre van generar força inquietud, perquè sent d’ús intern no se sap com van anar a parar a la xarxa opositora Meduza, que les va passar directament a EuroNews. Les sospites apunten que el filtratge provindria dels cercles pròxims al poder rus. I davant l’afirmació de Putin que la guerra podria durar, cal preguntar-se: ¿al dictador rus li convé allargar el conflicte? Doncs sí i no. Més temps de guerra representaria més risc per a Putin, és a dir, que les esquerdes que se li han obert al règim es vagin fent profundes. Sense perdre de vista que el fang i el glaç de l’hivern poden complicar encara més la incapacitat endèmica de l’exèrcit rus per fer un desplegament efectiu de la infanteria i dels tancs.
Amb aquest panorama: ¿tenen base els temors del president Zelenski sobre l’escalada que estaria preparant Putin el 2023 per recuperar el territori perdut durant l’ofensiva ucraïnesa de setembre? Ara com ara l’única arma dissuasiva de Putin és el llançament de míssils balístics contra els blocs d’habitatges de les ciutats i les infraestructures d’electricitat, de gas i d’aigua. És el preu que està pagant Ucraïna per continuar la guerra i no plantejar obertament un alto el foc que podria ser llegit com una rendició.
Una pau justa
Amb tot, Volodímir Zelenski ha parlat des de Washington, al costat de Biden, d’arribar a una pau justa. Paraules que no serien incompatibles amb el que hi ha inscrit en el marc mental de la cúpula dirigent de Kíiv: només guanyant la guerra s’evita el final d’Ucraïna. Una posició que sembla compartida pels Estats Units quan anuncien l’enviament de bateries Patriot i una ajuda de 45.000 milions de dòlars. Sembla que a Washington predomina el sector polític i militar més inclinat a mantenir la guerra perquè albira que més temps de conflicte redueix el marge de maniobra de Putin, i el temps al poder que li podria quedar.
Amb tot, en aquesta guerra del segle XXI cal tenir presents les anàlisis de filòsofs i d’historiadors del segle XX. Per al britànic Orlando Figes, Putin serà incapaç de mantenir el seu propi sistema de mentides. I per al pensador francès Edgar Morin —aprofundint en l’economista Marc Touati—, cal anar amb compte amb Rússia perquè, malauradament, està més ben preparada per la guerra i les sancions econòmiques que no pas Europa.
