Qui és Robert Prevost, el primer papa dels Estats Units

WashingtonEl primer papa estatunidenc ha sigut elegit durant el segon mandat d'un Donald Trump que va arribar a la Casa Blanca amb ínfules messiàniques i la certesa que Déu l'havia elegit per reconduir el país. Robert Prevost (Chicago, 1955) serà ungit com el nou líder de la Santa Seu sota el nom de Lleó XIV. El del religiós era un dels noms que hi havia sobre la taula com a possible successor del difunt Francesc, però hi havia dubtes sobre la seva elegibilitat degut a la norma no escrita que un cardenal estatunidenc no pot ser elegit papa per evitar donar massa poder als Estats Units. Ara bé, la figura de Prevost podria convertir-se precisament en un dic de contenció contra les polítiques del republicà.

Més enllà de l'espiritualitat, el Vaticà encara té la voluntat de jugar un paper en geopolítica i vol poder tenir la capacitat de ser un contrapoder de la primera potència mundial. El papa Francesc havia estat molt crític amb el govern Trump i, de fet, quan el vicepresident J.D. Vance el va visitar, va fer-li un sermó sobre la compassió. L'endemà de la trobada amb el segon de Trump, el Vaticà anunciava la mort de l'argentí, i ara el seu successor serà un estatunidenc.

A les xarxes socials, Trump ja ha celebrat el nomenament de Prevost. "L'enhorabona al cardenal Robert Francis Prevost, que acaba de ser nomenat papa. És un gran honor adonar-se que és el primer papa nord-americà. Quina emoció, i quin gran honor per al nostre país. Estic desitjant conèixer el papa Lleó XIV. Serà un moment molt significatiu!", ha escrit el republicà. En canvi, Vance, que és catòlic, encara no s'ha pronunciat. Malgrat la celebració de Trump, no sembla que trobi un gran simpatitzant en el seu compatriota.

El nou papa és un dels partidaris de la línia reformista del papa Francesc i té forts vincles amb l'Amèrica Llatina. Membre de l'orde de Sant Agustí, el seu compromís és amb els pobres i els migrants. L'any passat, a la web de notícies del Vaticà, Prevost va dir que "el bisbe no ha de ser un petit príncep assegut al seu regne". Al seu timeline de X es pot veure com en els últims mesos ha compartit diverses publicacions crítiques amb Trump i Vance. Entre elles, una sobre la problemàtica que representa la retòrica del president respecte als migrants i una altra sobre la visió equivocada de Vance sobre Jesús.

L'única ombra que plana sobre Prevost com a hereu de Francesc és si tindrà el mateix posicionament amb la comunitat LGTBIQ+ que va tenir l'argentí. Tot i que recentment no n'ha parlat gaire, en una intervenció del 2012 davant dels bisbes va lamentar que els mitjans de comunicació occidentals i la cultura popular fomentessin “simpatia per creences i pràctiques que són contràries a l'evangeli”. Va citar l'"estil de vida homosexual” i les “famílies alternatives formades per parelles del mateix sexe i els seus fills adoptats”.

Vincles amb Espanya i l'Amèrica Llatina

Enmig d'una agressiva campanya del terror contra les persones immigrants dins els Estats Units, Trump es trobarà amb un papa conegut per ser missioner durant 18 anys al Perú. De fet, Prevost té la nacionalitat peruana, també. Prevost és membre de l'orde de Sant Agustí des del 1977 i va ser ordenat sacerdot el 1982. El seu estil és sobri i discret, amb un perfil més tècnic i pastoral, un fet que el va convertir en aliat de Francesc. El prelat nord-americà va passar molts anys com a missioner al Perú abans d’entrar a la cúria com a prefecte de la influent Congregació per als Bisbes. L'any 2014, el papa Francesc el va nomenar administrador apostòlic de Chiclayo, on va ser bisbe des del 2015. També va assumir el govern pastoral del Callao i va tenir un paper actiu a la Conferència Episcopal Peruana.

Lleó XIV ha sortit al balcó de l'església de Sant Pere amb el vestit papal i ha estat rebut amb una gran ovació i, després d'un breu discurs, ha donat la benedicció urbi et orbi. Havia estat escollit per una majoria de dos terços del col·legi cardenalici a les 18.07 d'aquest dijous, en la quarta votació del conclave, i serà el 267è papa de la història. I ha escollit un nom amb llarga tradició: Lleó.

El nou cap de l'Església catòlica va néixer el 14 de setembre de 1955 a Chicago, Illinois, fill de Louis Marius Prevost, d'origen francès i italià, i Mildred Martínez, d'origen espanyol, i té dos germans. Va passar la seva infància i adolescència als Estats Units, estudiant primer al seminari menor dels Pares Agustinians i després a la Universitat de Villanova a Pensilvània, on, el 1977, es va graduar en matemàtiques i va estudiar filosofia, segons la biografia oficial del Vaticà.

Només quatre votacions

Els cardenals només han necessitat quatre votacions per posar-se d'acord per escollir el substitut de Francesc. Els ha costat més o menys el mateix que en els dos conclaves anteriors: Francesc va ser escollit a la cinquena tanda de votacions, i Benet XVI, a la quarta.

El nou papa agafa les regnes del Vaticà amb diverses carpetes i debats espinosos sobre la taula: la creixent secularització de la societat, especialment als països occidentals; el paper de la dona i l'encaix de les persones homosexuals; les desigualtats creixents arreu del món; la xacra dels abusos sexuals dins de l'Església, i els problemes de finançament de la institució.