Pandèmia
Internacional 17/01/2022

El govern australià ha volgut que Djokovic serveixi d'exemple

El cas del tenista deportat posa en evidència tots els actors implicats

Damien Cave (The New York Times)
4 min
El tennista serbi Novak Djokovic a l'aeroport de Dubai després que el Tribunal Federal d'Austràlia confirmés la decisió del govern de cancel·lar el seu visat per jugar a l'Open d'Austràlia

Sydney (Austràlia)El dia abans de començar l'Open d'Austràlia, Novak Djokovic, possiblement el millor tennista de tots els temps, s'enfrontava a un rival decidit que ni el talent, ni l'entrenament, ni els diners o la força de voluntat podien superar. Un tribunal de tres jutges confirmava diumenge la decisió del govern australià de cancel·lar el seu visat. De fet, ha perdut davant un govern decidit a convertir-lo en un símbol d'una celebritat que no s'ha vacunat; d'una llei d'immigració que atorga una autoritat absoluta en la gestió de les fronteres, i d'un clam popular, en un país on la gent està acostumada a seguir les normes, pel que s'ha vist com un menyspreu imprudent de Djokovic respecte als altres, després que reconegués que, sabent que era positiu, s'havia reunit amb dos periodistes a Belgrad.

"En aquest punt, es tracta de normes socials i de fer complir aquestes normes per continuar fent que la gent es mogui en la mateixa direcció per superar aquesta pandèmia", explica Brock Bastian, professor de psicologia social a la Universitat de Melbourne. "En aquesta cultura, en aquest país, la sensació de revertir de sobte aquestes normes té un gran cost polític i social".

Només en el tercer any exasperant d'una pandèmia es podria dotar de tant de significat l'estat de vacunació d'un individu. Durant més d'una setmana, el món ha mirat bocabadat un conflicte ple de tecnicismes legals i alts i baixos dramàtics.

Diumenge al matí a Austràlia, més de 84.000 persones van veure la transmissió en directe de l'audiència en què el jutge principal, James Allsop, va explicar que el tribunal no es pronunciava sobre el fons de la posició de Djokovic ni sobre si el govern tenia raó a l'argumentar que podria influir en altres per no vacunar-se o desafiar les consignes de salut pública. Més aviat, el tribunal simplement va trobar que el ministre d'Immigració tenia el dret de cancel·lar el visat de l'estrella del tenis per segona vegada basant-se en aquesta possibilitat. Després que els advocats del tenista guanyessin en primera instància, en la segona el govern va argumentar que la presència del tenista dinamitzaria els grups antivacunes i el va convertir en una amenaça per a la salut pública. "El ministre s'agafa a una taula de salvació", va dir Nicholas Wood, un dels advocats, que també va argumentar que Djokovic no havia fet cap comentari sobre les vacunes des de l'abril del 2020, quan encara no s'havien desenvolupat, i que "no hi havia cap evidència que hagués instat mai ningú a no vacunar-se".

La "percepció" del ministre

Finalment, el cas va quedar en mans del ministre d'Immigració, Alex Hawke, a qui els jutges reconeixen que pot prendre decisions en funció de la seva "percepció i el sentit comú". Tot i que el primer ministre Scott Morrison va acollir amb satisfacció la decisió ("les fronteres fortes són fonamentals per a l'estil de vida australià", va dir), alguns juristes creuen que els girs en el cas i la resolució final són un motiu de vergonya per a Austràlia.

"La saga ha exposat moltes disfuncions i injustícies del sistema australià: regles d'entrada excessivament estrictes, bizantines i imprevisibles, però paradoxalment un tracte especial mitjançant exempcions per als rics i famosos", ha dit Ben Saul, professor de dret internacional a la Universitat de Sydney. I afegeix que el cas mostrava com els "poders divins" del ministre d'Immigració són essencialment "irrevisables pels tribunals" i sovint condueixen a "la detenció innecessària, obsessiva i cruel d'estrangers". Advocats especialitzats en drets humans suggereixen que el raonament darrere de la cancel·lació del visat, en ple any electoral per un govern que lluita per gestionar l'últim brot de covid, podria fins i tot conduir més tard a la supressió de la llibertat d'expressió.

A Sèrbia, el país natal del tenista, la decisió també ha generat malestar. "La conducta del govern australià amb ell ha estat totalment vergonyosa", assevera Vuk Jeremic, ministre d'Afers Exteriors serbi del 2007 al 2012 que després va exercir com a president de l'Assemblea General de les Nacions Unides. Considera tot el cas un exemple d'assetjament polititzat. "Novak és víctima de l'esgotament de populistes desvergonyits, impulsat exclusivament per enquestes d'opinió ràpides", diu. Enquestes recents han demostrat, de fet, que la majoria dels australians estan d'acord amb la deportació de Djokovic. Fins i tot alguns dels aficionats a l'esport més acèrrims han dit que mai s'hauria de permetre que el jugador masculí millor classificat del món pogués venir sense vacunar-se. Però, en molts aspectes, el drama de Djokovic –amb les seves disputes sobre la jurisdicció estatal i federal, la seva comunicació defectuosa dels organitzadors de l'Open i tota l'atenció prestada a una estrella mentre l'australià mitjà no podia trobar proves de covid a les farmàcies– ha deixat gairebé tots els implicats en ridícul.

Jugadors i aficionats ara s'han quedat preguntant-se com es recordarà l'Open d'enguany: pel tenis o per "l'afer Djokovic"? "Ens hem ficat en una situació complicada", al·lega Bastian, el psicòleg social. "Tenim una identitat esportiva forta com a nació i la manera com aquesta part de la nostra identitat es representa al món és important per a nosaltres. Si això s'embruta, ens afectarà".

stats