França pressiona des de Madrid a favor d'enviar tropes de pau a Ucraïna

MadridUn equip de França i el Regne Unit viatjarà la setmana que ve a Ucraïna per avançar en un futur enviament de tropes de pau. Així ho ha anunciat el ministre d'Exteriors francès, Jean-Noël Barrot, abans de participar a Madrid a la quarta reunió del G5+, un fòrum creat al novembre per abordar la seguretat europea i l'evolució de la guerra a Ucraïna, i del qual formen part la Comissió Europea, Alemanya, Polònia, França, Itàlia, Espanya, el Regne Unit i Ucraïna. Aquesta vegada Madrid ha pogut presumir d'acollir la cimera en un moment clau de les negociacions. Ara bé, és sabut que hi ha certes discrepàncies entre alguns dels països, com ara en la qüestió de l'enviament de tropes de pau: per a Espanya, aquest debat és "prematur", així com per a Polònia, tal com ha afirmat el seu ministre d'Exteriors, Radoslaw Sikorski.

"En aquesta reunió hem d'abordar la preparació de les garanties que podrem aportar un cop aconseguida la pau perquè sigui justa i duradora", ha subratllat Barrot en declaracions als mitjans abans de l'inici de la reunió. "Encara no tenim una pau per defensar. Si Ucraïna demana garanties, la comunitat internacional decidirà la manera de donar-les", havia dit abans el seu homòleg polonès. Albares no s'hi ha referit, si bé és conegut que per a Espanya és aviat per discutir la necessitat d'enviar tropes. El missatge coincident ha sigut el de pressionar Vladímir Putin perquè accepti l'alto el foc que ha proposat Volodímir Zelenski. "Rússia està jugant a jocs i no fent la pau", ha denunciat l'alta representant per a Afers Exteriors de la Comissió Europea, Kaja Kallas, que també ha demanat als Estats Units que "pressionin més" el Kremlin.

També des de la UE es vol estrènyer més el setge contra Putin i fa temps que es parla d'utilitzar els interessos dels actius congelats a Rússia per continuar ajudant Ucraïna. Entre altres qüestions, per a les reparacions de guerra, ha explicat Albares, que ha presentat Madrid com la "capital diplomàtica d'Europa". Amb tot, la UE malda per tenir un paper en les negociacions per a la pau a Ucraïna que, de moment, està reservat als Estats Units i Rússia. "Rússia dilata l'alto el foc i no està atenent aquesta petició. La veu d'Europa s'ha de sumar a la petició d'alto el foc", ha reivindicat el ministre d'Exteriors espanyol.

La despesa en defensa

Més enllà de l'enviament de tropes, els socis d'Espanya també tenen un ull posat en l'augment de la despesa militar. Espanya, de moment, només es compromet a apujar-la fins al 2% del PIB. El ministre d'Exteriors del Regne Unit, David Lammy, ja ha situat el 2,5% per al 2027 i el 3% per a més endavant. En canvi, el polonès Sikorski no ha volgut ficar el dit a la nafra i s'ha limitat a constatar que l'acord dels membres de l'OTAN per assolir el 2% "ve de lluny" i que "és un fet que els països més propers a Rússia són els que més inverteixen". "I es pot intuir el perquè", ha afegit.