L'excap del Pentàgon acusa Trump de violar la Constitució

Comencen a Minneapolis els actes en memòria de George Floyd

Després de presentar la seva dimissió, el general James Mattis es va comprometre a guardar silenci. "Quan abandones l'administració per diferències polítiques clares, has de donar a la gent que es queda allà tantes oportunitats com siguin possibles per defensar el país", va explicar a la revista The Atlantic. El seu silenci, va advertir, tenia límits. "No serà etern", va deixar caure com amenaça.

Un any i mig després de renunciar a liderar el Pentàgon, Mattis ha parlat mitjançant un comunicat publicat per aquesta mateixa capçalera. Fins i tot ell, conegut amb el sobrenom de Gos boig, s'ha alarmat davant el que va passar dilluns davant la Casa Blanca, quan la policia va carregar contra una manifestació pacífica perquè Donald Trump pogués fer-se una foto, Bíblia en mà, davant d'una església pròxima a la seva residència. Mattis ha afirmat que mai s'havia imaginat que veuria mentre visqués tropes a les quals s'ordenaria "violar els drets constitucionals dels seus conciutadans".

No al desplegament de l'exèrcit

Les crítiques del general al president nord-americà han arribat poques hores després que el seu successor en el càrrec, Mark Esper, exposés en roda de premsa la seva oposició al possible desplegament de l'exèrcit al país per reprimir les manifestacions convocades després de l'assassinat de George Floyd. Tant la declaració d'Esper, que contradiu les intencions de Trump, com el comunicat del seu antecessor, exposen les tensions amb el president a l'interior de l'estament militar, que està inquiet per la idea que les tropes s'hagin de desplegar a les ciutats del seu propi país.

Trump fortifica la Casa Blanca però el cap del Pentàgon rebutja el desplegament de l'exèrcit

Alarmat pel que va passar a Washington, James Mattis alerta que aquest ús de la institució "erosiona els principis morals que asseguren els llaços de confiança entre els homes i les dones amb uniforme i la societat a la qual han jurat protegir". Una por que es percep igualment en diversos càrrecs de l'exèrcit, que han emès comunicats per recordar el deure de les tropes de defensar la Constitució, la primera esmena de la qual garanteix la llibertat d'expressió, que va ser violada dilluns davant la Casa Blanca.

En un atac extraordinari d'un excàrrec de l'administració, l'exsecretari de Defensa ha dit: "Donald Trump és el primer president en la meva vida que no intenta unir els nord-americans i ni tan sols pretén intentar-ho". El seu únic objectiu és "dividir". Per tant, diu, "estem sent testimonis de les conseqüències de tres anys d'esforç deliberat" en aquest sentit. La resposta de Trump, que va lloar el treball de James Mattis quan el general li va presentar la dimissió, va ser qualificar-lo a Twitter com "el general més sobrevalorat del món".

Les paraules de Mattis han obert, encara que sigui de manera tímida, alguna esquerda al Partit Republicà en el suport uniforme a Trump. La més cridanera és la de la senadora Lisa Murkowski, que ha titllat les paraules del general de "veritables, honestes i necessàries". Fins i tot ha arribat a admetre que "fa molt de temps que lluito" per resoldre el dilema de si donar suport a la reelecció de Trump. Lluny del dubte, el senador Lindsey Graham ha retret que Mattis "comprés la narrativa" dels mitjans per, segons ell, caure en el que "està de moda", és a dir, "criticar el mandatari".

En memòria de Floyd

Mentre els carrers segueixen plens de manifestants, aquest dijous han començat els actes d'homenatge i comiat a George Floyd, que va morir asfixiat sota el pes del genoll d'un policia a Minneapolis dilluns de la setmana passada. Floyd, que tenia 46 anys, serà enterrat dimarts a Houston, on va passar gran part de la seva vida abans de traslladar-se a viure a Minneapolis, que aquest dijous ha celebrat el primer dels actes en la seva memòria. Es prolongaran durant sis dies i passaran també per Carolina de Nord, on resideixen les seves germanes. El reverend Al Sharpton, activista pels drets civils i popular figura televisiva, ha estat l'encarregat d'oficiar la cerimònia. Ha predit, optimista, que el país "està en un punt d'inflexió".

 

Els senadors demòcrates han ofert també els seus respectes a George Floyd al Capitoli de Washington i han guardat silenci durant 8 minuts i 46 segons, el temps que el policia Derek Chauvin va mantenir el genoll contra el coll de Floyd. Cinc senadors s'han agenollat en un acte que ha estat també dedicat a la memòria d'Ahmaud Arbery, un jove afroamericà assassinat a trets a Geòrgia per un home blanc i el seu fill, i de Breonna Taylor, que va ser tirotejada per la policia a Kentucky, al seu propi domicili. Morts que han tingut lloc aquest any i que són la manifestació d'un problema de racisme no resolt als Estats Units.

En la lluita per combatre'l, Virgínia s'ha apuntat aquest dijous una victòria simbòlica. El governador d'aquest estat del sud, el demòcrata Ralph Northam, ha anunciat que ha ordenat retirar l'estàtua del general confederat Robert E. Lee. L'estàtua està exposada a Richmond, actual capital de Virgínia i capital de la Confederació, que va lluitar en la Guerra Civil dels Estats Units per mantenir l'esclavitud. Segons Northam, "el llegat del racisme continua no només en incidents aïllats" sinó com a "part d'un sistema que afecta cada persona i cada aspecte de les nostres vides". Alguns manifestants havien corejat lemes aquesta setmana demanant-ne l'enderrocament.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF