Els líders europeus es tiren els plats pel cap, dividits per la resposta econòmica al coronavirus

Portugal qualifica de "repugnant" els retrets dels Països Baixos als països amb pitjor salut financera

En una cosa hi ha unanimitat entre els vint-i-set països de la Unió Europea: la crisi sanitària, humanitària i econòmica provocada pel coronavirus no té precedents. Aquesta és la paraula que feien servir en el document de conclusions signat ahir després de sis hores d'infructífera videocimera. Però la profunda divisió que es va veure entre els líders europeus sí que en té, de precedents. Els dos blocs (nord-sud, rics-pobres) enfrontats són els mateixos que ho estaven amb la crisi financera del 2008. Amb la diferència aquest cop que, amb milers de persones mortes i malaltes, a més d'aturades i acomiadades, els retrets fan més mal i el to s'eleva. Els Vint-i-set han acabat tirant-se els plats pel cap, en un intercanvi d'acusacions en què Portugal ha arribat a qualificar de "repugnant" l'actitud d'uns Països Baixos que retreuen a Espanya i Itàlia no haver fet els deures per arribar amb més bones condicions econòmiques a aquesta crisi. 

L'última setmana, els ministres de finances de la zona euro tenien la tasca de buscar solucions econòmiques per evitar que la crisi del coronavirus muti en una recessió econòmica impossible de capgirar. Els dos blocs ja estaven clars aleshores. D'una banda, els països partidaris d'una major integració (França, Espanya i Itàlia) –que justament són els més afectats per ara pel coronavirus i també els més endeutats– demanen un mecanisme d'emissió de deute conjunt per finançar, al mateix cost i compartint riscos, les polítiques de resposta a la pandèmia, els coronabons. A més, també ha guanyat força la idea abanderada per Espanya d'impulsar un Pla Marshall de recuperació econòmica que també requeriria finançament europeu. De l'altra, l'eix de l'austeritat i la disciplina pressupostària (Alemanya, Àustria i els Països Baixos), amb bona salut financera, menys endeutats i gens disposats a compartir riscos. Només preveuen com a últim recurs l'activació de línies de crèdit per rescatar països que tenen problemes per finançar-se i, això sí, sempre sota condicions com ara fer ajustos i sanejar l'economia. L'Eurogrup no va aconseguir-ho i va passar la pilota als estats, que ahir van fer evident la fractura. Sis hores de videoconferència que van acabar amb una nova data (15 dies enllà) i cap solució. 

Els partidaris de l'austeritat limiten l'acció contra el virus a crèdits del fons de rescat

Els Països Baixos són els que han mostrat una posició més intransigent. Ahir el seu primer ministre, el liberal Mark Rutte, va deixar clar que l'opció dels coronabons va en contra de la seva idea d'unió monetària. A més, el seu ministre de Finances, Wopke Hoekstra, va fer vessar el got quan va insinuar durant l'Eurogrup que Brussel·les hauria d'investigar què han fet malament països com Espanya per no tenir prou marge financer per actuar sols contra la crisi del coronavirus després d'anys de recuperació econòmica. Retrets que ràpidament han sigut contraatacats dins la bombolla europea recordant als Països Baixos que el seu esquema fiscal està fins i tot investigat per evasió fiscal per afavorir grans empreses. En la cimera d'ahir, el principal aliat de Rutte va ser el seu homolèg austríac, el conservador Sebastian Kurz: "Estem en contra d'una col·lectivització general de deutes". Alemanya descarta de ple els coronabons i s'alinea a la pràctica amb els hanseàtics, però manté un to més discret en la discussió.

Aquesta actitud va provocar el bloqueig per part d'Itàlia i Espanya, que es van negar a signar cap acord que no anés en la línia més ambiciosa i van bloquejar la cimera durant hores. I també va acabar amb la paciència del primer ministre portuguès, António Costa, que en una roda de premsa posterior a la videocimera (que va concloure passades les 22 hores) assegurava que l'actitud mostrada pel ministre de finances neerlandés és "repugnant" i titllava el seu discurs de "mesquí i inconscient". Visiblement encès, Costa va recordar que el coronavirus "no és culpa d'Espanya" i va avisar que "si la UE vol sobreviure és inacceptable que qualsevol responsable polític pugui donar una resposta com aquesta davant la pandèmia que vivim". 

Menys contundent, però en la mateixa línia, és el president espanyol, Pedro Sánchez, que ahir no va comparèixer. Reclama solidaritat europea i avisa que el projecte europeu corre el risc de "tornar a fallar la ciutadania". "Escollim entre la UE coordinada i solidària o l'individualisme. El coronavirus ens afecta a tots, no entén de fronteres, gènere o classe. La UE ha d'aprendre les lliçons del passat", ha piulat aquest divendres. La ministra d'Exteriors, Arancha González Laya, sí que ha sigut una mica més explícita a través del seu compte de Twitter, en què menciona directament el ministre neerlandès de finances: "Estem junts en el mateix vaixell europeu. Ara tots correm els mateixos riscos. No hi ha temps de discutir sobre suposats passatgers de primera o segona classe". 

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF