Internacional 22/01/2022

Envair Ucraïna: una aventura arriscada per a Putin

Rússia s'arrisca a més sancions sobre una economia i una moneda ja debilitades

3 min
Un soldat ucraïnès participa en exercicis militars a la regió de Donetsk, prop de la frontera russa.

MoscouSonen tambors de guerra a l'Europa Oriental que fan patir a Kíev i Brussel·les. Rússia ha mobilitzat cap a la seva frontera oest míssils, tancs i soldats. Però un conflicte a Ucraïna també perjudicaria durament Moscou i podria posar en risc la seva economia i la seva estabilitat interna. Les desavinences d’Occident amb el Kremlin han comportat una conseqüència recurrent: sancions europees i estatunidenques.

Les més dures fins avui han sigut les posteriors a l’annexió de Crimea, un fet que va allunyar Moscou de la resta d’Europa. Va ser el senyal d’un retorn a la tensió Moscou-Occident, que havia començat uns anys abans amb la intervenció de l'OTAN a Líbia o en la guerra entre Geòrgia i Rússia del 2008. Poc temps després, el ja expresident Dmitri Medvédev va admetre que les pèrdues derivades de les primeres sancions van suposar com a mínim desenes de milers de milions d’euros per a l'economia russa i la van obligar a centrar-se en el seu propi mercat.

WEB Russia Frontera Pressio 2022

Afirma Oleg Ignatov, del Crisis Group, que “unes sancions dures tindran unes conseqüències dures”. Rússia és un soci comercial destacat per a la Unió Europea, el cinquè. I és un soci important per a països com Alemanya i Itàlia. “Serà molt difícil per a Occident aplicar mesures molt estrictes, perquè es perjudicaria a si mateix, especialment Europa”, recorda Ignatov. Però Rússia depèn més dels 27 països de la UE, que és el seu principal soci comercial. Un conflicte amb Ucraïna dificultaria les importacions i exportacions, que podrien ser directament afectades també per les sancions, igual que el sistema bancari.

Raona l’analista que les sancions “podrien afectar tant el pressupost de l’estat rus com les butxaques dels ciutadans i el seu dia a dia”. Entre les mesures plantejades per Occident hi ha l’expulsió dels bancs russos del sistema SWIFT de les targetes de crèdit o el veto a sectors com l’aeroespacial i l'armamentístic, dues grans fonts d’ingressos per a Rússia.

El ruble podria veure’s també afectat, com va passar el 2014, quan les sancions per l'annexió de Crimea van depreciar la divisa russa, que el gener es canviava a 45 rubles l'euro i va arribar als 75. Ara el canvi és a 86.

Problemes domèstics

I la davallada econòmica aniria acompanyada d’un augment del descontentament dels ciutadans russos, castigats encara per les sancions post-Crimea, i també per la crisi global i l’impacte econòmic de la pandèmia. Assegura Ignatov que la combinació de guerra i sancions, “especialment les que durin molt de temps, pot tenir un impacte negatiu en la societat respecte a les autoritats i l’estabilitat política del país”. Recorda que “deu anys d’estancament econòmic ja han portat a una acumulació de fatiga i frustració”. Però matisa que l’impacte social “és un procés que portarà temps i que dependrà de múltiples factors”. Actualment, un 39% dels russos veuen segur o probable que es produeixi un conflicte armat contra Kíev. El director de l'independent Centre d’Estudis Levada assegura a mitjans russos que la sensació és que els "estan arrossegant a una guerra".

Rússia participa obertament en la guerra de Síria donant suport aeri al règim de Baixar al-Assad. L'última operació terrestre, sense comptar l'ocupació de Crimea, va ser el 2008 a la guerra de Geòrgia. Tbilisi va voler recuperar el territori controlat per Ossètia del Sud i Abkhàzia, i va atacar durant la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Pequín. Rússia va sortir a protegir als seus aliats, atacant en territori georgià en una guerra que va acabar en només 12 dies. Geòrgia no va comptar amb el suport de cap país, i tenia prop de 10.000 soldats. Envair Ucraïna seria més llarg i dur, té prop de 200.000 efectius, que fa anys que es preparen per a aquest conflicte –des del 2014 s'enfronta a milícies pro-russes–, ha rebut equipament militar modern i suport econòmic d’Occident... Si esclatés un conflicte militar directe, el més probable és que duraria més de 12 dies. Amb tot el desgast econòmic i social que comportaria.

stats