Més que una elecció entre dos candidats

Professor de Ciència Política de la UABEl dimarts després del primer dilluns de novembre de cada quatre anys se celebren, des del 1788, les eleccions presidencials als Estats Units. Aquest any és el 3 de novembre. Donald Trump, president, s’enfronta a Joe Biden, l’aspirant.

Trump, president. Són dues paraules inimaginables fa quatre anys. Hillary Clinton, la gran favorita, va perdre de manera sorprenent davant d’un candidat que els mitjans de comunicació definien com the clown, el pallasso. Però Trump va demostrar que dominava i domina com ningú l’escena mediàtica i va guanyar.

Recordem aquell 2016 i el context de les eleccions presidencials nord-americanes. Els vents del populisme bufaven damunt la societat per fer front a la crisi econòmica més greu des del Crac del 29. La simplificació de la política s’ajudava de nous conceptes que es van expandir com a veritats absolutes: posveritat i fake news. Les conseqüències són avui encara visibles pel seu impacte. El 2016 és l’any del Brexit, la Gran Bretanya surt de la Unió Europea, hi ha governs il·liberals a Polònia i Hongria, creix l’extrema dreta a Europa. És en aquest context que Trump guanya les eleccions amb dues idees que marquen el rumb de la seva presidència: una de caire reaganià (“Tornem a fer gran Amèrica”) i la segona de tipus aïllacionista (“Amèrica primer”, lema d’un moviment dels anys vint que farà que l’heroi Charles Lindberg es presenti a les eleccions del 1940 contra Roosevelt).

America first és la idea que els Estats Units no s’han d’implicar en els afers internacionals i han de defensar els ciutadans americans enfront de les amenaces externes. Woodrow Wilson, pare de la Societat de Nacions, va ser derrotat pel Senat, que no va ratificar l’acord per formar-ne part.

America first és el mur amb Mèxic, qüestionar les institucions internacionals i retirar-ne les aportacions o dubtar de la necessitat de l’existència de l’OTAN o dels acords comercials, posar taxes als productes estrangers perquè no puguin competir amb els productes propis. “Compra americà!” Trump guanya pel seu discurs populista, de postveritat i farcit de mentides. Guanya perquè una part de la població se sent desatesa i opta per canviar, sacsejar els fonaments de Washington DC. Però el 2020 no és el 2016.

Quatre anys després, Trump ja no és aquell desconegut que, des de la Casa Blanca, va iniciar la campanya de la seva reelecció. Convertit en el primer president Twitter, el camí a la reelecció estava perfectament traçat fins al gener d’aquest any. El covid-19 es convertirà en un malson. Anomenant-lo “virus xinès” i dient que va ser creat en un laboratori militar de la Xina, Trump es convertirà en un negacionista. I acabarà contagiat per no haver complert les recomanacions mèdiques.

Contagiat la mateixa setmana del primer debat presidencial. Es podria pensar que el contagi és una estratègia de campanya per situar el focus en el president malalt i deixar de parlar i d’analitzar el debat del caos.

Però el debat del caos no va ser tan desastrós com podria semblar a primera vista. El debat va escenificar les dues estratègies dels dos candidats i els seus partits. Els demòcrates volen convertir el 3 de novembre en un plebiscit sobre Trump: Trump sí o Trump no. L’electorat ha de decidir si vol Trump. Si s’imposa aquesta lògica, Trump perdrà la reelecció. En canvi, els republicans volen que les eleccions es posicionin en el contrast entre els dos candidats. Els electors han de triar entre Trump i Biden. Biden no és un bon candidat. Trump pot guanyar.

Empat en el primer debat

Si analitzem el debat sota la lògica de les dues estratègies, cada candidat va fer exactament el que se li demanava. Per tant, empat. Amb un matís: Biden va entrar en el debat com a líder en les enquestes. En va sortir viu i va mantenir l’avantatge.

Les enquestes mantenen una diferència notable, de 14 punts, a favor de Biden, el doble de Clinton fa quatre anys, però la clau no és el vot global sinó el vot per estats, i en els estats la diferència pot marcar la presidència com en el 2016.

En teoria queden dos debats més, el 15 i el 22 d’octubre, fins al dia D. En principi, no s’han suspès. Ja veurem què passa. La pandèmia també és un factor electoral a tenir en compte.

I la gran incògnita que plana sobre les eleccions és si Trump acceptarà la derrota, si es produeix, la nit del 3. Continua avisant del frau del vot per correu i, si el resultat en el col·legi electoral és ajustat, no acceptarà la derrota i voldrà judicialitzar el resultat fins arribar al Tribunal Suprem, com en les eleccions del 2000 i Florida. Un motiu més per assegurar la majoria a l’alt tribunal.

Trump o Biden? Qui guanyarà? Les dades, a quatre setmanes de les eleccions, diuen que Biden. Però amb Trump no se sap mai què pot passar ni què pot fer. Dos debats pendents i molta incertesa. Ara comença la cursa de veritat.