VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES

“Les dones violades al Líban són culpabilitzades”

Una ONG local fa un experiment al carrer que demostra el masclisme existent

La Mariam -nom fictici- apareix enmig del carrer, atordida i tremolant, mentre intenta esquivar els cotxes per creuar cap a l’altra banda del carrer. Un motorista s’atura a mirar-la i, seguidamenet, continua el seu camí. Un cop arriba a la vorera, la Mariam arrenca a plorar. Un jove s’acosta per preguntar-li què li passa. Al cap d’una estona venen tres persones més. “¿T’han fet alguna cosa?”, li pregunta un dels membres del grup. La Mariam contesta amb veu nerviosa i tallada: “M’ha perseguit, m’ha forçat i m’ha violat. Sisplau, no digueu res als meus pares”. Els homes comencen a fer comentaris. “Potser està drogada”, diu un. “Si fos la meva germana no la deixaria sortir de casa així”, diu un altre. “Amb aquesta fila no crec que hagi anat a resar. Sembla una puta”, afegeix el tercer.

La Mariam és una actriu que interpreta el paper de dona violada i porta una càmera oculta. En canvi, les reaccions de la gent són de veritat. Aquest experiment social, que s’ha fet en diverses zones del Líban, forma part d’una campanya que l’ONG ABAAD, especialitzada en la lluita contra la violència de gènere, ha llançat a través de les xarxes socials per conscienciar la societat libanesa sota el hashtag #ShameOnWho [De qui és la culpa]. El vídeo s’ha fet viral, i ja té més de 2 milions de visites. “L’objectiu d’aquesta campanya és pressionar per aconseguir sancions més severes i accelerar els judicis contra els agressors en casos de violació o violència sexual. També vol canviar les percepcions socials que estigmatitzen i avergonyeixen les víctimes de violació, i les pressionen per encobrir el crim”, indica a l’ARA Saja Michael, coordinadora de l’ONG. Malauradament, es lamenta Michael, aquest tipus d’actituds i reaccions de la gent formen part de la cultura libanesa. “Tant musulmans com cristians jutgen abans la víctima per com va vestida que l’agressor pels seus actes”, puntualitza.

Càstigs més contundents

L’activista destaca que cal fomentar entre l’opinió pública “el suport a les víctimes, que es condemnin les violacions com un crim espantós i que s’exigeixi que l’agressor sigui jutjat”. Michael considera que per canviar la percepció de la societat, primer han de canviar les lleis del país. L’any passat el govern libanès va derogar el polèmic article 522 del Codi Penal, a partir del qual els violadors es lliuraven de la presó si optaven per casar-se amb la dona de qui havien abusat. Tot i això, indica Michael, si finalment l’agressor és portat a la justícia, “no se’l castiga amb una pena gaire elevada”.

“Exigim un càstig més gran per als autors de les violacions i la violència sexual. Cal culpar els veritables responsables i no les víctimes”, insisteix la representant d’ABAAD. “La mateixa societat els protegeix. És una vergonya per a la família que violin la teva filla, dona o germana. En general, són les mateixes víctimes les que es culpen a elles mateixes i opten pel silenci”, assegura.

En una enquesta publicada per ABAAD el 2017 es va mostrar que el 80% de les dones libaneses creuen que els costums socials i culturals justifiquen l’assalt sexual i la violència contra les dones i les nenes. En aquest sentit, Michael puntualitza que en el cas d’una família musulmana la víctima sempre acaba casant-se amb el seu violador. “Normalment són famílies més conservadores i les dones no solen anar soles pel carrer. Molts cops qui abusa sexualment de la dona musulmana sol ser un membre de la mateixa família, fet que provoca que s’hagi d’amagar l’escàndol”, manifesta.

Segons l’ONG, una de cada quatre dones al Líban és víctima d’aquest abús sexual, i el 49% d’aquests casos són perpetrats per familiars pròxims o coneguts de les víctimes. Malgrat això, segons les estadístiques de la direcció general de Forces de Seguretat Internes (DGFS), al voltant de 13 dones denuncien cada mes una agressió sexual al país, una dada que equival a la mitjana de tres dones per setmana.

EDICIÓ PAPER 20/01/2019

Consultar aquesta edició en PDF