El Dalai-lama blinda el seu llinatge: només el seu cercle de confiança pot reconèixer la seva "reencarnació"

BarcelonaLa tradició tibetana sosté que l'ànima d'un monjo budista es reencarna després de la seva mort. Ara que el Dalai-lama està a punt de fer 90 anys –aquest diumenge–, els tibetans estan inquiets per saber qui serà el seu substitut, encarregat de sostenir la nació a l'exili. El 14è líder espiritual i polític dels budistes tibetans fa els anys el 6 de juliol, i està previst que anunciï com es reencarnarà durant la cerimònia de celebració del seu aniversari. L'anunci ha generat expectació, no només entre els seguidors de la seva religió, sinó també als països que hi tenen interessos: els Estats Units, l'Índia i, sobretot, la Xina.

En una declaració escrita ha dit aquest dimecres que "la institució continuarà" i ha designat el seu cercle de confiança com l'autoritat "exclusiva" per reconèixer la seva reencarnació. Es una declaració històrica per blindar el seu llinatge i protegir el Tibet de la interferència del govern xinès. La cerimònia d'aniversari, que podran seguir tots els fidels, se celebrarà a Dharamsala, a l'Índia, on viu el líder espiritual des que es va exiliar del Tibet el 1959, després d'un aixecament popular fallit contra l'ocupació xinesa.

"El Dalai-lama té 90 anys, però sabem que en viurà almenys 110. De fet, hi ha una profecia que diu que en viurà 113. En tot cas, està molt bé de salut i té el cap més clar que tots nosaltres", diu Thubten Wangchen, fundador de la Casa del Tibet a Barcelona. Aquest monjo budista explica a l'ARA que ja fa temps que el Dalai-lama va dir que, quan s'acostés el seu 90è aniversari, indicaria el full de ruta per al futur de la institució. Es preveu que aquest anunci es produeixi diumenge al matí a través d'un missatge de vídeo.

El futur Dalai-lama tindrà el repte de mantenir el lideratge del poble tibetà a l'exili, en un moment en què aquesta nació sense estat està en hores baixes (la comunitat tibetana a l'exili és cada cop més reduïda) i veu cada cop més lluny l'objectiu de retornar a la seva pàtria.

El possible successor

Tot i que, de moment, les autoritats han donat pocs detalls de com s'escollirà el nou líder, el mateix Dalai-lama sí que ha donat algunes pistes sobre com hauria de ser. Al seu llibre Voice for the voiceless [Veu per als sense veu], publicat el març del 2025, el Dalai-lama explica que el seu successor serà algú nascut fora de la Xina, de manera que podria ser un dels 140.000 exiliats tibetans, la meitat dels quals viuen a l'Índia. També diu que no necessàriament té per què ser un home. El 15è Dalai-lama naixerà quan el 14è hagi mort. Però ara ja en pot anunciar la família, el nom o fins i tot la data, explica Wangchen.

Què passa mentre el nou líder espiritual sigui menor? El mateix Dalai-lama escollirà un regent –cosa que també podria anunciar aquest cap de setmana–, encarregat d'assumir les seves funcions mentre el novici rep l'educació corresponent per esdevenir el nou Lama. "Com que té la mateixa ànima que l'anterior, l'aprenentatge és molt ràpid. Als 15 o 16 anys ja pot ser un mestre", remarca Wangchen.

L'actual Dalai-lama, nascut com a Lhamo Dhondup el 6 de juliol del 1935, en una família de pagesos del que ara és la província xinesa de Qinghai, va ser identificat com una reencarnació de l'anterior Dalai-lama quan només tenia 2 anys. En aquell moment, un equip de recerca enviat pel govern tibetà va prendre la decisió basant-se en una visió d'un monjo. L'hivern del 1940, Lhamo Thondup va ser traslladat al Palau de Potala, a Lhasa, la capital de l'actual Regió Autònoma del Tibet, i nomenat oficialment líder espiritual dels tibetans.

El temor d'una interferència

Però ara els tibetans viuen amb la por –justificada– que els tentacles de la Xina, que considera el Dalai-lama un líder separatista "sense cap dret a representar el poble tibetà", interfereixin en aquesta decisió. De fet, Pequín considera que té el dret de decidir-ne el successor. Els precedents no conviden a l'optimisme. Quan l'últim Panchen Lama –la segona figura més important del Tibet– va morir el 1989, la criatura que va ser escollida per succeir-lo va desaparèixer quan tenia 6 anys a mans de Pequín. I no se l'ha tornat a veure des de llavors.

La Xina fa anys que treballa per acabar amb el moviment independentista tibetà amb contundència, a través de detencions arbitràries, tortures i fins i tot assassinats. Tot i que de cara a la galeria les autoritats tibetanes es mostren lleials al Patit Comunista Xinès (a principis de mes, el número dos del Dalai-lama es va reunir amb el president xinès, Xi Jinping), a la pràctica la institució pretén evitar el control de Pequín en aquesta i en la resta de decisions per tenir el màxim d'autonomia possible.

Però la conjuntura no acompanya. Si bé el 2024 l'aleshores president dels Estats Units, Joe Biden, va signar una llei que pressionava Pequín perquè donés resposta a les demandes del Tibet per tenir més autonomia, l'administració de Trump proclama ser menys expansiva i, en qualsevol cas, ha evitat erigir-se en defensora dels drets humans i de la democràcia arreu del món. "Esperem el millor, però ens preparem per al pitjor", va dir recentment Tsering Yangchen, membre del Parlament tibetà a l'exili, invocant una frase del mateix Dalai-lama.

Alhora, la comunitat tibetana a l'exili és cada cop més reduïda: dels 150.000 tibetans que viuen a l'exili, un gran percentatge –sobretot joves– han marxat de l'Índia i del Nepal per anar a països occidentals. Però Wangchen és optimista: "El govern xinès no es podrà quedar el Tibet per sempre. Xi Jinping marxarà en un moment o altre".