Publicitat
Publicitat

CANVI POLÍTIC

La nova cúpula xinesa, davant del repte social

L'Assemblea Popular culmina el relleu de poder al règim comunista

La Xina inicia avui el procés de transició a la seva cúpula dirigent. L'Assemblea Popular Nacional (ANP), l'aparell legislatiu del país, protagonitzarà dotze dies de deliberacions que serviran per formalitzar la direcció que agafarà la Xina la pròxima dècada. Seran reunions rutinàries i orquestrades que se celebraran envoltades de la incògnita de si el país finalment abraçarà de manera substancial la reforma política.

La Xina ocupa el primer lloc del podi dels països amb més desigualtats del món i el descontentament social hi augmenta a marxes forçades. Una situació que, a més de la por que desemboqui en un esclat social, desafavoreix el necessari consum domèstic.

Els pensadors més liberals ho veuen com el moment ideal per al canvi. Consideren la sessió anual de l'ANP com una oportunitat d'or per abandonar la retòrica i mostrar un cert compromís de reforma. Per contra, els mitjans de comunicació xinesos es mostren més escèptics davant la possibilitat que aquest conclave marqui un punt i a part en la trajectòria del país.

La corrupció i els enrocats grups de poder constitueixen els pilars que sostenen el sistema actual. I l'obertura política i la garantia de llibertats es veuen com dos elements que podrien debilitar el règim.

De moment, des que va ser nomenat secretari del Partit Comunista al novembre, Xi Jinping s'ha esforçat a convèncer els xinesos de l'inici d'una nova era en què els polítics tocaran de peus a terra. Lluny de les extravagàncies i de l'opulència, el partit no perdrà el temps a organitzar grans banquets ni grans cerimònies.

En aquesta austera edició de l'assemblea, sense comitès de benvinguda als alts càrrecs ni ostentosos guarniments florals, a Xi li ha arribat el moment de buscar el suport entre el seus camarades i evitar que les divergències d'opinions entre els sectors conservadors i liberals del partit radicalitzin les faccions en el si del partit.

El repte de les desigualtats

Fora de les monumentals parets del Gran Palau del Poble, Xi fa front a una bomba de rellotgeria que podria explotar en qualsevol moment. La seva serà una de les legislatures més complexes des que Deng Xiaoping va obrir les portes a la reforma econòmica. Prioritzar el fortuït creixement econòmic ha deixat una societat desemparada.

La falta d'un accés igualitari a la sanitat, als serveis socials, a l'educació i uns preus d'accés a l'habitatge astronòmics se sumen a les dificultats d'una població cada vegada més envellida i que haurà de fer front a la jubilació amb els seus estalvis. Els alts nivells de contaminació atmosfèrica engoleixen les ciutats i la falta de seguretat alimentària és protagonista de freqüents escàndols de productes tòxics. Tots aquests factors constitueixen amenaces per la preuada harmonia social que pregona el partit.

Hu Jintao i Wen Jiabao estan a punt de retirar-se com a president i primer ministre, respectivament. Deixen rere seu deu anys de creixement econòmic desenfrenat. Emmirallats per unes marejadores xifres del PIB superiors al 10%, Hu i Wen van deixar que la màquina es deixés endur per l'embranzida acumulada durant tres dècades de reformes econòmiques. Un miracle econòmic que la crisi a Occident ha posat en evidència per l'excessiva dependència de l'exportació.

El naixement d'una potent classe mitjana ajudaria a fomentar el consum domèstic i es convertiria en el pilar d'un nou sistema econòmic més sostenible a llarg termini i menys dependent de factors externs. Amb una economia que mostra indicis d'estabilitzar-se i fins i tot una petita recuperació, segons els experts, la Xina té un entorn propici per iniciar una nova etapa amb un creixement de qualitat, més estable i sostenible a llarg termini. Un punt decisiu en què reforma econòmica i reforma política van de bracet. Posar la població al capdamunt implicaria un canvi de model més just, en el qual les empreses estatals, els més rics i els governs locals perdrien els privilegis a canvi d'un sistema més just de distribució de la riquesa i d'accés als beneficis del progrés.

Les deliberacions culminaran amb la coronació de Xi Jinping i Li Keqiang com a nous president i primer ministre, respectivament. Per a la població no és més que un final sense sorpreses d'una transició política de què ha quedat exclosa. Durant els gairebé quatre mesos que ha durat el procés, els xinesos han vist com el Partit Comunista ha decidit unilateralment -amb l'ajuda dels seus gairebé 3.000 delegats- quin camí havia de seguir la nova Xina.

Xi Jinping, un líder carismàtic

Xi és dibuixat per la premsa com un líder carismàtic decidit a resoldre la crisi de confiança que pateix el partit. Com a secretari general ha adoptat una faceta pública orientada a demostrar que el seu estil de lideratge és trencador. Incideix en la necessitat de tornar a connectar amb el poble, rebutja els discursos buits de contingut i aposta per la claredat del missatge. La incògnita és si ocupar el càrrec de president de la dictadura més gran del món permet compaginar les antagòniques facetes d'ídol de masses i d'ídol del partit.