Internacional 01/10/2022

Crònica des de Rio de Janeiro: “Vull que Bolsonaro sigui esclafat a la primera volta"

La crisi econòmica, que agreuja la inseguretat alimentària, serà un dels punts clau de les eleccions brasileres

Joaquim Piera
4 min
Futbol en un barri a Rio de Janeiro, el Brasil.

Rio de Janeiro“Vull que Bolsonaro sigui esclafat a la primera volta amb un vot de protesta i que, després, sigui jutjat i empresonat pels dilectes comesos”. Eguinaldo Mesquita, 44 anys, conductor d’una de les línies d’autobusos que travessa Copacabana, el barri turístic per excel·lència de Rio de Janeiro, premerà aquest diumenge el ‘13’, de Lula da Silva a l'urna electrònica d’un col·legi electoral a prop de la favela de São Cristovão . “Ho faré perquè la gent està exhausta i desesperada, tothom té un amic o un parent que ho està passant molt malament”, afegeix.

Rio de Janeiro, on va sorgir el Bolsonaro polític a finals dels 80 i al qual després s’hi van afegir els seus tres fills amb càrrecs electes, pot seguir les passes de dos estats del Sud-est (la regió més rica del país), Sao Paulo i Mines Gerais, i infligir una derrota impregnada d’indignació i, al mateix temps, de pragmatisme econòmic, perquè “hi hagi una millora econòmica ràpida”, com apunta l’Eguinaldo. Quatre anys enrere, Bolsonaro es va imposar a la segona volta a tots els 92 municipis de l’estat, amb un marge molt ampli: 67,95% per 32,05% dels vots del llavors candidat del Partit dels Treballadors (PT), Fernando Haddad. Ara, Lula té el 42% d’intencions de vot i Bolsonaro el 37%. Si es confirmen les prediccions, l’extrema dreta perdria 30 punts.

“Abans la gent tenia feina, per molt mal pagada que fos, i anaves fent, ara t’has de conformar amb el que hi hagi”, assegura la Lorreine Teixeira, de 42 anys, que treballa quan la criden per fer de cambrera en una cafeteria en una travessia de la platja. La clientela són turistes estrangers dels hotels del voltant, aliens al drama que viu. Resideix a la favela de Pavão Pavãozinho, a pocs metres d’on ara treu menys de cent euros mensuals, que dedica íntegrament a ajudar a casa, on viu amb la seva germana, Maria do Carmo, que és empleada domèstica, i dos fills en edat escolar, Caíque i Brenda. Abans de la pandèmia, estava contractada en un supermercat que va tancar, on cobrava un salari mínim (uns 235 euros) i cotitzava. No va votar el 2018... Ara confirma que “a casa hi ha dos vots per a Lula, tot i que el pastor de l’església on anem ens diu que votem Bolsonaro perquè és un bon cristià”.

Economia submergida

L’economia submergida, de la qual subsisteixen les germanes Teixeira, està en màxims històrics. La destrucció de llocs de treball en nòmina ha provocat que el 39,7% de la força de treball del país, o sigui 13,2 milions de persones, realitzin tasques laborals sense contracte. L’augment ja és d’1,8 milions en aquest 2022. “Quan no hi és el gerent, agafem el que hagi sobrat [menjar] i ens ho emportem. Ho fem totes les empleades de la cafeteria”, diu la Lorraine.

Una de les conseqüències més dramàtiques de la pèrdua de renda, produïda per la destrucció de llocs de treball de qualitat i per la inflació, és la inseguretat alimentària, que afecta 61,3 milions de brasilers, que representen un terç de la població, segons un informe de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura). Entre el 2014 i el 2016 eren 37,5 milions.

Les fases de la fam per a la població vulnerable s’inicien amb la reducció de les racions i la substitució d’aliments per d’altres de més barats. El cas més evident és el consum d’ou com a única font de proteïna. Quan s’agreuja la situació, es deixen de realitzar tots els àpats diaris i s’acaba per no tenir plat a taula i dependre de donacions. Hi ha 15,4 milions de brasilers (eren 3,9 milions entre 2014 i 2016) que viuen en una inseguretat alimentària greu, cosa que significa que no tenen menjar, que passen gana i que han estat, com a mínim, un dia sense ingerir cap aliment. L’empitjorament amb el govern d’extrema dreta és alarmant i la FAO denuncia que no s’ha prioritzat el combat contra la fam. Durant la campanya electoral, però, Bolsonaro, en un dels típics estirabots, ha negat que hi hagi gent demanant “un panet” davant de cap forn de pa del país.

Un dels sectors més castigats per la fam són els infants. El Brasil va ser un dels països del món, segons s’apunta des de l’OCDE, on les escoles van estar més temps tancades durant la pandèmia, tot i que 40,3 milions de nens i adolescents s’alimenten gratuïtament als centres escolars. El daltabaix es repeteix ara. Molts infants depenen del que poden ingerir en aquest únic àpat. Les racions han disminuït per la inflació dels aliments, que és del 23,12% els darrers dotze mesos, amb exemples com el preu de la llet, que s’ha disparat un 77,83% el 2022. Hi ha denúncies de tres alumnes compartint una truita d’un sol ou o escoles marcant la mà dels alumnes amb un tampó per impedir que repeteixen. Tot i que les competències depenen d’estats i municipis, el govern de Bolsonaro continua erràtic transferint menys de vint cèntims d’euro per àpat escolar.  

stats