Internacional 20/09/2021

El 'corralito' desespera els afganesos

Només poden treure 200 euros a la setmana del banc

3 min
Centenars d'homes esperen davant del Banc de Kabul per treure diners

Enviada especial a KabulLa persona que en teoria ha de posar ordre és un home armat amb un kalàixnikov i un cable gruixut a la mà que, sincerament, no genera gaire confiança. S'encarrega d'organitzar la marea humana que cada dia es forma davant el Banc de Kabul: centenars d'homes que l'única cosa que pretenen és recuperar els seus diners o almenys tenir una mica d’efectiu per poder sobreviure. Perquè a l'Afganistan tot es paga en efectiu. No funcionen les targetes de crèdit. I des que els talibans van arribar a Kabul el 15 d'agost passat, els bancs han estat tancats durant tres setmanes primer, i ara hi ha un corralito: només es poden treure 20.000 afganis a la setmana, uns 200 euros. La gent està desesperada, i amb raó.

Els que volen treure diners del caixer automàtic formen una fila índia interminable que ocupa part de la calçada d’un dels carrers principals del barri de Xarh-e Nau. A Kabul no hi ha un caixer gairebé a cada cantonada com a les ciutats europees. Aquí els caixers es poden comptar amb els dits de les mans. Al Banc de Kabul n’hi ha dos i, per descomptat, són dins l’entitat bancària. Així que cal armar-se de paciència.

Hores d'espera

Per exemple, Abdul Khadi ha arribat al banc a les set del matí, una hora abans que obrissin, i porta escrit el número 132 amb bolígraf al palmell de la mà. Això vol dir que, quan ha arribat, ja hi havia 131 persones davant seu. Ara són les nou del matí i continua davant el banc. "Només vull treure 10.000 afganis [uns 100 euros], el salari d'aquest mes. No tinc més diners". És professor i diu que abans anava a un caixer automàtic que hi ha al ministeri d'Educació, però ara no funciona.

El vigilant del Banc de Kabul intenta organitzar la marea humana que vol entrar a l'entitat financera

Però és que els que volen ser atesos al taulell del banc s'han d'esperar més i tot. L'home del kalàixnikov que posa ordre els obliga a seure a la vorera, a tocar l'un de l’altre, formant una catifa humana. Hi ha tanta gent que és impossible obrir-s’hi pas. Segons diu, cada dia unes 4.000 persones es presenten al banc. "Jo fa deu anys que soc vigilant aquí i mai havia vist una cosa igual", diu.

Perquè el problema no és només que els bancs van estar tancats tres setmanes, sinó que la gent té por de perdre els diners i per això els vol treure, o tem directament que els seus estalvis es quedin en res, segons detalla Omar Zakhilwal, que va ser ministre de Finances i assessor econòmic del govern afganès durant anys i pot analitzar la situació millor que ningú. L’afgani, la moneda afganesa, no para de devaluar-se. I, de fet, des que els talibans van ocupar Kabul ha experimentat unes fluctuacions d'infart. Ara un dòlar equival a 83 afganis, però ha arribat a valer-ne 96. "A això s'hi afegeix que la comunitat internacional ha congelat totes les reserves de l'Afganistan a l'estranger", segueix explicant l'exministre. És a dir, els bancs tenen por de quedar-se sense líquid, i per això limiten la quantitat de diners que se'n pot retirar cada setmana.

El resultat és que cada dia hi ha un autèntic caos no només davant del Banc de Kabul, sinó davant de totes les entitats financeres. Al Banc Azizi l'organització és diferent, si és que es pot anomenar organització tenir desenes de persones esperant sota el sol durant tota una jornada. Hi ha una entrada per als homes i una altra per a les dones.

Desesperació

Naiera Kohistani diu que hi ha arribat a les sis del matí. Són les tres de la tarda i continua davant de l'entitat bancària. El dia abans també va anar-hi perquè la posessin a la llista d'espera per ser atesa i avui espera que el vigilant de la porta pronunciï el seu nom en algun moment i per fi la deixin entrar. El seu objectiu, diu, és treure tots els diners que té. "Si cal, vindré cada setmana". Se la nota desesperada. "Soc professora i treballava en un col·legi de nens, però ara els talibans no em deixen treballar perquè no volen que una dona ensenyi a un nen". El seu marit era funcionari i també s'ha quedat sense feina. I tenen dos fills petits. "No hi ha dret, m'ha costat molt guanyar aquests diners. Només vull que me’ls donin per marxar d'aquest país –diu, i arrenca a plorar–. Per què, per què el món ens ha abandonat?"

Alguns a la cua del banc s'atreveixen a opinar que potser seria millor que la comunitat internacional reconegués el govern dels talibans. Encara que fos un suïcidi. Però almenys arribarien els diners i s'acabaria el corralito.

 

stats