Ofensiva per desmuntar les tesis que aposten per la "immunitat de ramat"

L'OMS alerta que el relaxament de mesures podria quintuplicar les morts del maig i uns 80 científics afirmen a 'The Lancet' que el lliure contagi no té cap evidència científica 

La situació de la pandèmia a Europa és d'una "gran preocupació" a hores d'ara, ha assegurat aquest dijous al matí el director regional per al continent de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Hans Kluge, en conferència de premsa des de Ginebra. "Augmenta el nombre de casos diaris, augmenten els ingressos hospitalaris i el covid és ara la cinquena causa de mort", ha recordat. 

Per tant, no fer res i apostar per la immunitat de ramat no és una opció. "Les projeccions [dels models matemàtics de l'evolució de la infecció] no fan res més que confirmar el que sempre dèiem: la pandèmia no invertirà el seu curs per si mateixa", ha dit Kluge, que ha tornat així a sortir al pas de les veus que, davant la fatiga pandèmica de la població, recomanen seguir l'estratègia de la immunitat de ramat, una mesura que han proposat recentment els impulsors de la Declaració de Great Barrington:  Martin Kulldorff, de la Universitat de Harvard; Sunetra Gupta, de la d'Oxford, i Jay Bhattacharya, de la de Stanford.

En aquest sentit, a última hora d'aquest dimecres una carta publicada a  The Lancet llançava una dura crítica contra els impulsors de la declaració. "L'arribada d'una segona onada i adonar-se dels reptes de futur han portat un renovat interès per l'anomenada immunitat de ramat, aproximació que suggereix permetre un gran brot incontrolat per a la població de baix risc protegint els vulnerables. Es tracta d’una perillosa fal·làcia que no es recolza en proves científiques", afirmen els autors del memoràndum John Snow, nom d'un dels fundadors de l'epidemiologia moderna.   

Dilluns a la tarda, la posició de l'OMS sobre aquesta qüestió ja va quedar un cop més claríssima quan el director general de l'organització, Tedros Adhanom, va assegurar, en una altra conferència de premsa, que permetre que el nou coronavirus es propagués per buscar la protecció col·lectiva era "senzillament poc ètic". "Mai a la història de la salut pública s'ha utilitzat la immunitat de ramat com a estratègia per respondre a un brot, i molt menys a una pandèmia", va dir. "És científicament i èticament problemàtic".

Davant de l'augment dels contagis a Europa, el director regional de l'OMS ha emfatitzat que la solució són les accions molt focalitzades. Qualsevol altra "escalada de mesures [els confinaments totals com els de la primavera] seria el resultat d'un fracàs en el compliment de les mesures anteriors", ha dit, unes paraules que encaixen amb precisió amb la política presa pel govern de la Generalitat dimecres d'endurir encara més les  restriccions en el sector de l'hostaleria, entre d'altres, per evitar un futur confinament.

Focus principals de contagi

D'acord amb la informació i les dades de l'organització, on el virus es transmet més fàcilment és a les "llars i als interiors dels locals públics", en part perquè "es compleixen malament les mesures d’autoprotecció", ha afirmat Kluge, que ha afegit: "Per tant, hem de ser intransigents a l'hora de fer respectar qualsevol política adaptada localment que exigeixi una millor autoprotecció i restringeixi les reunions [de grups] més grans".

La regió europea de l'OMS, que integra 53 estats, ha registrat els últims set dies la incidència setmanal més alta de casos de covid-19 des del començament de la pandèmia, amb gairebé 700.000. Les dades també confirmen que en només 10 dies, des de principis d'octubre, els contagis s'han disparat de sis a set milions. I durant el cap de setmana passat es van assolir registres diaris –tant el 9 com el 10 d’octubre– que per primera vegada van superar els 120.000.

De retorn al març?

¿Es viu, doncs, una situació tan greu com la de mitjans del mes de març? Els responsables regionals de l'OMS creuen que no. De moment. "Tot i que registrem de dues a tres vegades més casos diaris en comparació amb el pic de l'abril, encara observem cinc vegades menys de morts, i el temps de duplicació en els ingressos hospitalaris encara és de dues a tres vegades més llarg". Amb tot, no hi ha espai per a la complaença, perquè, segons Kluge, el "virus no ha canviat; no s'ha tornat ni més perillós ni menys".

I si bé hi ha raons tècniques que expliquen l'augment de casos –com ara l'increment de la capacitat de detecció–, si no s'actua ara, com de fet ja s'ha començat a fer pràcticament arreu d'Europa, les conseqüències podrien ser nefastes. Les projeccions matemàtiques amb què treballa l'oficina de l'OMS per al continent així ho certifiquen. "Els models indiquen que polítiques de relaxació perllongades podrien impulsar, fins al gener del 2021, una mortalitat diària superior en 4 o 5 vegades a la del pic de l'abril", ha assegurat.

Els mateixos models mostren, però, que mesures senzilles i ja prou conegudes, com l'ús sistemàtic i generalitzat de mascaretes, juntament amb un control més estricte de les reunions en espais públics o privats "poden salvar fins a 281.000 vides des d'ara fins a l'1 de febrer a la nostra regió".

Kluge també ha volgut sortir al pas del debat sobre si és convenient tornar o no als confinaments del mes de març, amb els quals la població experimenta una gran fatiga pandèmica i no veu tampoc, si més no per ara, cap llum al final del túnel. "La pandèmia d’avui no és la pandèmia d’ahir, no només pel que fa a la seva dinàmica de transmissió, sinó per les eines amb què ara estem equipats per afrontar-la. De la mateixa manera, el que dèiem és que el confinament de fa sis mesos no és el d'avui. Al març, el tancament va ser total, tots els racons de la nostra societat i de l'economia es van aturar. Al març, el bloqueig era l’única opció possible perquè el virus ens va agafar amb la guàrdia baixa. Avui el bloqueig significa una cosa molt diferent. Significa una escalada progressiva de mesures proporcionals, dirigides i limitades en el temps".

A Catalunya s'han proposat, de moment, quinze dies; a les zones de França amb toc de queda, sis setmanes; a les regions del Regne Unit en zona de molt alt risc, 28 dies revisables. Aquestes mesures, però, han d'anar acompanyades de mecanismes "i polítiques que minimitzin els danys col·laterals" a la salut, l'economia i la societat en general. 

A diferència de la pàgina web de la Declaració de Great Barrington, on més enllà dels tres impulsors no es poden consultar qui són els altres científics que la signen (fins ara 23.000, però entre els quals també hi ha el Doctor Bacterio i Los del Río), el memoràndum John Snow sí que ho permet. Els autors del text acaben amb recomanacions com les esmentades abans i ja habituals de l'OMS, i posen com a exemple de control de la pandèmia el Japó, el Vietnam i Nova Zelanda.

Aquests tres països "han demostrat que amb respostes contundents de salut pública es pot controlar la transmissió i permetre el retorn a la normalitat", diu el text, que afegeix: "Les proves són molt clares: controlar la difusió comunitària del covid-19 és la millor manera de protegir les nostres societats i economies. Mentre no arriben vacunes o tractaments eficaços no ens podem permetre distraccions per soscavar una resposta eficaç". "És essencial per a nosaltres que actuem basant-nos en l'evidència", conclou el document dels experts.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF