Guerra entre Israel i Palestina

"Conec gent a Israel que han perdut la feina per dir que els sap greu el que passa a Gaza"

Els israelians que demanen un alto el foc continuen sent minoria, malgrat les crítiques al govern de Netanyahu

3 min
Un grup d'israelians es manifesta contra l'atac a Gaza, aquest cap de setmana, a Tel Aviv

JerusalemLa Jasmin només vol parlar per telèfon. En cap cas en persona. Tampoc vol donar el seu nom real. "Conec gent que han perdut la feina només per dir que els sap greu el que passa a Gaza", explica a l'ARA aquesta israeliana, que col·labora amb grups en favor de la pau i el diàleg amb els palestins. "M'horroritza el que va fer Hamàs, però crec que els gazatins, i també els àrabs a Cisjordània i Israel, continuen pagant el preu més alt. Sento que m'he de guardar aquestes opinions. Però no vull. Segueixo ajudant els meus amics palestins, encara que d'amagat", diu. Com ella, molts israelians partidaris d'un alto el foc, d'un procés de pau o simplement crítics amb els bombardejos a la Franja, se senten sols i atacats. La guerra contra Hamàs reclama un front comú a Israel, i els crítics són titllats de simpatitzants del grup terrorista.

"Al principi, després de l'atac, encara anàvem a les manifestacions a Tel-Aviv a favor de la democràcia i en contra de l'ocupació, però venien colons i extremistes de dretes i agredien gent del nostre grup. Ara la gent està més espantada. Jo estic trista perquè cada cop hi ha més gent que dona suport al govern i a la destrucció de Gaza. Els que no ho volem som pocs, però ens mantenim ferms. Només la bondat i l'amor venceran", diu la Gina Ben David, de 77 anys. Activista del grup Engaged Dharma, que acompanya pagesos palestins a collir olives a la Cisjordània ocupada, Ben David no té problemes per donar el seu nom. Se sent orgullosa de les seves idees. "Que ho posin a la meva làpida", afirma aquesta jueva d'origen romanès, que afegeix que si no canvia el govern, es veu acabant "com una refugiada política a Europa".

Manifestacions a Israel

Tot i que a Israel cada cop hi ha més manifestacions en contra del primer ministre, Benjamin Netanyahu, la majoria de les crítiques des del 7 d'octubre s'han centrat en els errors militars i d'intel·ligència que van facilitar l'atac de Hamàs, o en la gestió del govern respecte als ostatges que segueixen en mans del grup: uns 241. La majoria de les crides a l'alto el foc, minoritàries al país, van encaminades a protegir la vida dels segrestats. En aquest sentit, dissabte al vespre milers de persones van concentrar-se a Tel-Aviv per mostrar el seu suport a les famílies; i a Jerusalem, uns pocs centenars de manifestants van protestar davant la casa del primer ministre per exigir una negociació i la dimissió de Netanyahu. Però a diferència d'altres manifestacions contra el govern, no hi va haver missatges crítics amb l'ocupació, i sí cartells demanant que no hi hagi treva sense el retorn dels segrestats.

"Éreu els nostres veïns, us vam donar feina, volíem que tinguéssiu una bona vida. Però aquest període s'ha acabat, no serem més uns bons veïns sense que ens torneu abans la nostra gent", va dir dissabte a Tel-Aviv, dirigint-se als gazatins, Gabi Yarkoni, cap del Consell Regional d'Eshkol, a la frontera amb Gaza. "La confiança amb els palestins s'ha trencat", reconeix a l'ARA l'investigador Harel Chorev, del Moshe Dayan Center. "Parlar de pau, inclús per a amants de la pau com jo, sona molt cínic avui dia. No volem sentir-ne a parlar fins que Hamàs sigui destruït", diu l'analista, que considera que solucions polítiques com la creació d'un estat palestí són inviables mentre existeixi aquest grup. "Hamàs és el principal culpable que no hagin funcionat els processos de pau. Si els treus de l'equació es podria arribar a un acord. Cal que els palestins tinguin una promesa real de futur per part d'Israel, però només sense Hamàs", opina.

Minoria a la Knesset

Al Parlament israelià, les veus en favor d'un alto el foc també són poques. Només alguns diputats de partits d'esquerra, com Ofer Cassif (Hadash-Ta'al), o el líder de la Llista Àrab Unida, Mansour Abbas, s'hi han posicionat clarament a favor. A més, aquestes forces són una petita minoria dins la Knesset, mentre que Netanyahu compta amb el suport de 76 dels 120 diputats: 12 més que abans de la guerra, gràcies a l'acord amb l'exministre Benny Gantz per formar un govern d'emergència. Amb tot, explica el catedràtic de ciències polítiques de la Universitat Hebrea de Jerusalem Gideon Rahat, entre els partits no hi ha una posició unànime: "Totes les forces polítiques desitgen que s'expulsi Hamàs. Però no hi ha un front comú. Hi ha partits d'extrema dreta, per exemple, que busquen crear nous fronts de conflicte dins d'Israel i a Cisjordània". També hi ha, afegeix Rahat, diputats que reclamen la dimissió de Netanyahu. Però està per veure si tindran prou força.

stats