Barcelona"El desenvolupament i el seu gran impulsor, la cooperació internacional, enfronten fortíssims vents en contra", admetia aquest dilluns al matí el secretari general de l'ONU, António Guterres, i alertava que els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) fixats per d'aquí cinc anys –l'anomenada Agenda 2030– "estan en perill" i semblen condemnats a no complir-se. "Dos terços d'aquestes metes estan endarrerits i assolir-los requereix una inversió de més de 4 bilions de dòlars l'any", ha dit Guterres durant la inauguració de la 4a Conferència Internacional sobre el Finançament per al Desenvolupament (FfD4) que ha arrencat aquest dilluns a Sevilla.
Però trobar aquests bilions és avui més difícil que mai, tal com demostra la gran absència de la cimera. Els Estats Units s'han retirat del debat i han decidit no assistir a la trobada de Sevilla després d'haver desmantellat completament la seva agència d'ajuda al desenvolupament USAID, que aportava més del 40% del finançament global per al desenvolupament. I és en aquest context que la resta de països de l'ONU han aprovat aquest dilluns, en el plenari inaugural de la cimera, el Compromís de Sevilla, un document de 38 pàgines que havia de servir per impulsar una reforma estructural del sistema de finançament per al desenvolupament. El document final, però "queda molt lluny d'allò que la societat civil demanava i que el món necessita", denunciava Iolanda Fresnillo, representant de l'European Network on Debt and Development (Eurodad), una de les organitzacions observadores.
En un moment en què les principals potències mundials s'han compromès a elevar fins al 5% del PIB la seva inversió en armament, la mitjana que es destina a cooperació per al desenvolupament dels països rics és del 0,47% del PIB i només quatre països (Dinamarca, Luxemburg, Noruega i Suècia) compleixen o superen el 0,7%. El govern d'Espanya, amfitrió de la cimera, és un dels pocs que manté encara aquest compromís del 0,7% per al 2030, però a la pràctica hi destina encara un 0,35%. El president espanyol, Pedro Sánchez, ha reclamat que Sevilla serveixi "per redreçar el rumb" en l'àmbit de la cooperació internacional i apostar un altre cop pel "multilateralisme". Guterres ha reclamat també un augment del finançament al desenvolupament per part dels països rics, però la realitat és que el de Trump no és l'únic govern que està retallant l'ajuda al desenvolupament, també ho han fet molts països europeus en l'últim any.
"Les negociacions [pel document, que s'han dut a terme en els últims mesos] han estat molt intenses i molt tenses. Els Estats Units han estat absents la major part del procés, però la Unió Europea, el Regne Unit, el Japó, Suïssa o el Canadà han pressionat moltíssim per diluir l'acord", denunciava Fresnillo en una roda de premsa prèvia a la cimera.
La crisi del deute, un tema clau
Un dels punts més decebedors del Compromís de Sevilla és el que fa referència a la renegociació del deute dels països pobres. En un moment en què alguns governs del Sud es veuen obligats a destinar més diners a pagar els interessos del deute que a sanitat o educació, la reclamació principal per a aquesta cimera –per part d'aquests països i de la societat civil– era la de donar més veu i vot als governs endeutats. Es demanava la creació d'una Convenció Marc de l'ONU sobre el Deute, un fòrum (similar al de les COP climàtiques) on es negociés en igualtat de condicions de tots els membres de l'ONU una possible reforma del sistema de préstec i la renegociació del deute per als estats que han entrat o corren el risc d'entrar en fallida.
"Tot això ara mateix es decideix a l'OCDE, el G-20 o el Club de París, uns espais exclusius on dominen els creditors i són ells els que imposen les condicions, per això volíem que es negociés en el marc de l'ONU, un espai multilateral on tots els països tenen la mateixa veu: un país, un vot", explica a l'ARA Nicola Scherer, investigadora de l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG). Però això no s'ha aconseguit finalment. El Compromís de Sevilla només inclou la promesa d'obrir un "procés intergovernamental per fer recomanacions" en aquesta matèria.
Tanmateix, per a Guterres, "el Compromís de Sevilla estableix les bases" per a una "reestructuració justa i oportuna del deute", perquè "crea un registre únic del deute en nom de la transparència, i promou pràctiques responsables de préstec i endeutament", entre altres punts.
El Sud Global i les ONG també reclamaven crear una altra Convenció Marc de l'ONU per negociar en general el sistema de cooperació internacional, ja que "ara mateix els països del Sud tampoc participen en la definició de les regles del joc" d'aquest sistema, apunta Scherer. Però això tampoc s'ha inclòs en el document final.
En la part positiva hi ha algunes "escletxes" que obre el document aprovat a Sevilla, com la que s'obre en el camp de la "fiscalitat", on governs com el del Brasil intenten impulsar un compromís per elevar els impostos als més rics. "Hi ha un avenç pel que fa a les reformes per aconseguir justícia fiscal", admet Scherer. Però, en general, l'experta també considera que "el Compromís de Sevilla és una victòria dels països del Nord Global, perquè han aconseguit mantenir l'statu quo en molts punts en contra del que demanaven des del Sud, que eren reformes més estructurals". De fet, a més de governs i ONG, a Sevilla també hi ha representants d'altres sectors implicats en aquest finançament al desenvolupament com "els grans fons d'inversió com Blackrock, interessats també en el fet que les regles del joc no canviïn".
Les ONG denuncien un "clima hostil" cap a elles a la cimera de Sevilla
Diverses ONG presents a la cimera de l'ONU a Sevilla parlen d'un "clima hostil" cap a elles per part de l'organització de la trobada. Es queixen en concret que no se'ls permet intervenir en els plens, que se'ls ha prohibit qualsevol mena de protesta "fins i tot passiva" i no se'ls permet entrar en el recinte de la cimera "ni pancartes, ni cartells ni cap símbol polític", com ventalls o samarretes amb missatges com 'Tax the rich' ('Apuja els impostos als rics'), al·legant motius de seguretat.
Després d'algunes negociacions, però, s'ha concedit a la societat civil alguns minuts d'intervenció dins dels anomenats 'Espais per a parts interessades', on en un principi tampoc se'ls havia donat veu, i també en el plenari. Uns minuts que la representant de la societat civil Tove Mari Ryding, de l'Eurodad, ha aprofitat per deixar clara la seva queixa: "He estat seguint aquestes negociacions durant una dècada i altres fòrums de l'ONU durant dues dècades, i mai havia vist normes tan restrictives per a la participació de la societat civil", ha denunciat als micròfons de la cimera. "Tenim un document que es va acordar darrere de portes tancades en un soterrani a Nova York on la societat civil no era benvinguda, i potser aquesta és una de les raons per la qual tenim un document que es queda tan curt en les solucions que necessitem".
L'organització de l'esdeveniment, sobretot pel que fa a la seguretat, està en mans de l'ONU, i des de la Moncloa asseguren a l'ARA que "Espanya ha insistit" perquè les ONG tinguessin un espai dins de les reunions de la cimera. "Totes les parts han treballat perquè aquesta conferència fos inclusiva, i hem creat un fons perquè puguin venir", apunten fonts del govern espanyol.
"S'està creant un ambient de por dins de la societat civil. Ahir ens van enviar un correu amb totes les mesures de seguretat en què ens deien que fins i tot la protesta passiva és considerada amenaça de seguretat, que no podem portar cap símbol polític o reivindicatiu, i això és un precedent per a les pròximes cimeres de l'ONU i les COPs vinents", denunciava a l'ARA Nicola Scherer, que participa en la cimera en nom de l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG).
![Aude Darnal, investigadora del programa El sud global a l’Ordre Mundial, de l'Stimson Center de Washington.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
