Internacional 25/04/2021

Biden reconeix el genocidi armeni i tensa les relacions amb Turquia

Tots els presidents dels EUA havien evitat utilitzar aquest terme

Francesc Millan
3 min
Una multitud de persones commemora a Erevan, capital d'Armènia, el 106è aniversari de l'inici de la matança contra els armenis.

Barcelona106 anys després, i aprofitant l’aniversari de l’inici d’aquella massacre, el president dels Estats Units, Joe Biden, ha reconegut com un “genocidi” la matança d’1,5 milions d’armenis a mans de l’exèrcit otomà entre el 1915 i el 1923, un dels episodis més foscos de la història contemporània. “El poble dels Estats Units ret homenatge a tots aquells armenis que van morir en el genocidi que va començar avui fa 106 anys”, ha dit el mandatari en un comunicat. 

Tal com havia promès en campanya electoral, Biden es converteix així en el primer president dels Estats Units en utilitzar aquest terme per referir-se a les matances. Els seus predecessors ho havien evitat, principalment per no perjudicar les relacions amb Turquia, estat hereu de l’Imperi Otomà i actual soci de Washington a l’OTAN. Barack Obama, per exemple, havia parlat d'aquells fets com una “tragèdia”, un “horror” o una “atrocitat massiva”, però mai va parlar de “genocidi”. 

Des que va arribar a la Casa Blanca, Biden havia rebut diverses mostres de pressió de congressistes i grups de nord-americans d’origen armeni perquè donés el pas. El 2019, a més, tant la cambra baixa com el Senat dels Estats Units van aprovar diverses mesures en què es qualificava de “genocidi” la massacre iniciada el 1915. Un gest que no va servir perquè Donald Trump, llavors a la Casa Blanca, adoptés també aquesta postura. Segurament hi van ajudar les pressions que arribaven des d’Ankara: el govern turc, en conèixer les mesures parlamentàries aprovades, va advertir que podien danyar greument les relacions entre els dos països. 

I és que Turquia reconeix la mort de civils armenis durant els intents de deportació del 1915, però els emmarca en un context bèl·lic contra tropes russes que van rebre suport de milícies armènies i nega que es tractés d’un intent deliberat d’exterminar la població armènia. Per tant, es nega rotundament a acceptar el terme genocidi. De fet, aquest dissabte, just després del comunicat de Joe Biden, el govern de Recep Tayyip Erdogan ha reaccionat ràpidament i a cop de tuit: “Les paraules no poden canviar ni reescriure la història. No hem d’aprendre res de ningú respecte al nostre propi passat”, deia el ministre d’Exteriors turc, Mevlüt Çavusoglu,  que ha demanat als EUA que “corregeixin aquest greu error”.

Aquest diumenge, el govern turc ha convocat l'ambaixador dels EUA a Ankara per transmeter-li la seva protesta formal. "És una ferida en les relacions [bilaterals] que serà difícil de curar", li ha dit el viceministre turc Sedat Önal al representant dels EUA, segons ha informat el ministeri d'Exteriors de Turquia.

Malgrat el to prudent de Biden en el comunicat –“Això no ho fem per donar les culpes a ningú, sinó per assegurar que no es repeteixi”, argumenta el president dels EUA–, es tem que aquesta postura debiliti la relació entre Washington i Ankara. Si Erdogan va tenir certa sintonia amb Trump, no es pot dir el mateix del tracte que va mantenir amb Biden quan era vicepresident d’Obama, entre el 2009 i el 2017.

Altres països ja ho havien fet

El genocidi armeni ha estat reconegut des del 1965 per desenes de països i, de fet, per 43 estats dels Estats Units. També ha estat reconegut pel Parlament Europeu o pel Vaticà. Amb tots ells, la resposta de Turquia ha sigut l’hostilitat. El 2011, per exemple, quan el Parlament francès va aprovar una proposició de llei que castigava legalment la negació del genocidi armeni, Ankara va decidir suspendre les relacions polítiques i militars amb França. I, el 2019, Erdogan va acusar el govern gal de ser responsable del genocidi de Ruanda, el 1994.

Altres països que reconeixen oficialment el genocidi són Alemanya, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos, Suècia, Rússia, Veneçuela, Argentina o Síria.

stats