Internacional 28/02/2022

Biden: "Putin ha escollit aquesta guerra i haurà d'assumir-ne les conseqüències"

Els EUA imposen sancions a les principals entitats financeres russes i a gran part de les elits del país

5 min
El president dels Estats Units, Joe Biden, en el seu discurs després de la invasió russa a Ucraïna.

Washington"Putin és l'agressor. Putin ha escollit aquesta guerra, i ara ell i el seu país han de fer front a les conseqüències". Contundència del president dels Estats Units, Joe Biden, en la declaració pública que ha fet aquest dijous com a resposta a l'operació militar perpetrada per Rússia contra Ucraïna , un atac que, segons diu, posa Europa en "un moment molt perillós" per culpa d'un Putin que "ha assaltat els principis que mantenen la pau global".

Feia dies, fins i tot setmanes, que se sentien tambors de guerra i que els Estats Units, una vegada i una altra, advertien dels perills d'una incursió com la que s'ha viscut. Per al president nord-americà, aquest "brutal assalt" té simplement un motiu: "l'ambició" del líder rus "va més enllà d'Ucraïna, vol restablir la Unió Soviètica, i és d'això que es tracta" el conflicte.

Una idea que, per al president dels EUA, és "totalment oposada" a la que té la resta del món, una "visió sinistra" del futur del planeta basada en el fet que hi ha "nacions que prenen el que volen a la força" i no encaixen amb el camí triat per la majoria de la comunitat internacional, que s'ha alineat contra Putin i el seu desig "d'extingir" la democràcia. "Serà un dia fred per a Rússia, no hi ha gaire gent que estigui sortint a defensar-lo", ha dit Biden.

Per si quedava algun dubte, ha remarcat que es trenquen del tot les relacions entre Washington i Moscou. "Ens assegurarem que Putin sigui un pària en l'escenari internacional", ha promès, acusant el president rus de "tirà". "Quan s'escrigui la història d'aquesta era, la decisió de Putin de llançar una guerra totalment injustificada contra Ucraïna haurà deixat Rússia més dèbil i la resta del món més forta", ha reafirmat.

Sancions "devastadores"

Tal com havia amenaçat, la conseqüència ha estat en forma de sancions i restriccions. "Una agressió així no podia quedar sense resposta", s'ha justificat Biden, que, si fins ara qualificava les futures sancions com a "severes", aquest dijous les ha definit de "devastadores".

Les mesures punitives, el segon paquet que imposa en menys d'una setmana, se centren bàsicament en l'àmbit financer. "Limitarem la capacitat de Rússia de fer negocis en dòlars, euros, lliures i iens per formar part de l'economia global [...] Aturarem la capacitat de finançar i fer créixer Rússia, l'exèrcit rus. Imposarem sancions importants que perjudicaran la seva capacitat de competir en l'economia d'alta tecnologia del segle XXI", ha resumit Biden.

En concret, es congelen els actius dels principals bancs russos (els dos més grans, Sderbank i VTBBank, representen la meitat dels dipòsits russos), i se'n limita la participació del sistema financer dels EUA i els pagaments en moneda nord-americana.

A banda, també entren a la llista de sancionats oligarques i elits que "s'han beneficiat" de les polítiques del Kremlin. Segons ha dit Biden, totes les mesures s'han pres en coordinació i de manera unificada amb el bloc dels aliats: la Unió Europea, els països del G-7 (amb qui ha parlat a primera hora del matí) i l'OTAN.

No obstant això, les sancions es queden curtes en comparació amb el que molts demanaven: no toquen directament el sector energètic, principal font de riquesa del Kremlin, i tampoc veten Rússia del sistema bancari SWIFT de transferències, com demanaven Ucraïna o el Regne Unit. "Sempre és una opció, però ara per ara no és la posició que tot Europa vol adoptar", ha dit Biden, deixant oberta la possibilitat que les sancions es puguin ampliar en un futur. Tot i això, confia que les sancions econòmiques anunciades aquest dijous, les "més fortes que s'han adoptat mai" contra un país, "excediran" el dany que faria el veto a SWIFT.

Les sancions no són les úniques mesures que ha imposat el govern nord-americà. Washington ha expulsat del país el número dos de l'ambaixada russa a la capital, en represàlia per una acció similar viscuda pel seu personal diplomàtic a Moscou, i el Pentàgon ha anunciat l'enviament de 7.000 soldats a Alemanya, com a símbol del compromís amb la defensa de l'OTAN. La xifra es podria incrementar si fes falta.

Anàlisi militar del Pentàgon

El Pentàgon ha compartit alguns detalls de les primeres anàlisis que ha fet dels instants inicials de l'atac rus. Segons han dit, els primers compassos de l'agressió han involucrat més de 100 míssils balístics, la majoria de rang curt però també coets de creuer i terra-aire. I això només seria la "fase inicial d'una invasió a gran escala", un primer tast del que pot arribar a ser tenint en compte que el que s'ha viscut fins ara no ha suposat el desplegament ni el moviment de "la majoria" de les tropes mobilitzades a la frontera entre Rússia i Ucraïna.

Els serveis d'intel·ligència dels EUA i els caps militars fa dies que adverteixen que l'operació podria acabar amb l'assalt a Kíev, i que per això l'atac "clarament està dissenyat per agafar el poder de centres clau de població".

Segons fonts del Pentàgon consultades per la revista Newsweek, Kíev, la capital ucraïnesa, podria rendir-se en pocs dies, i Rússia seria capaç d'assolir el seu principal objectiu, destronar l'actual govern i col·locar-hi un executiu titella o el que han denominat "el seu propi mètode de govern", en menys d'una setmana.

"Putin s'ha preparat per anar a totes i amenaçar Kíev; les indicacions que estem veient fins ara [...] confirmen la nostra avaluació que aquest seria el seu propòsit, decapitar el govern", ha dit el funcionari del departament de Defensa, que s'ha mantingut en l'anonimat. "No ens hem sorprès per res del que ha passat fins ara", ha assegurat, perquè "va en la línia del que eren les nostres expectatives".

Altres mitjans, com la televisiva NBC, asseguren que, entre les mesures extraordinàries que els experts i assessors han posat sobre la taula de Biden per castigar Rússia, hi ha opcions de ciberatacs massius contra elements cabdals de la vida russa, amb accions de pirateig informàtic que podrien apagar la xarxa energètica, tallar internet i fins i tot aturar transport ferroviari per evitar que l'exèrcit pugui obtenir subministraments. De moment, el Pentàgon no ha vist indicis que s'hagi incrementat el risc d'ús d'armes nuclears en el conflicte.

Expresidents dels EUA també han volgut dir-hi la seva. George W. Bush ha definit la situació actual com la situació de crisi de seguretat més greu al continent europeu des de la Segona Guerra Mundial. "No podem tolerar l'assetjament autoritari i el perill que suposa Putin", ha dit en un breu comunicat. Bill Clinton, per la seva banda, ha dit que Putin "ha desbaratat trenta anys de diplomàcia i ha posat en perill milions de vides innocents". Barack Obama, en un comunicat, ha recordat que "des de fa un temps hem vist les forces de la divisió i l'autoritarisme avançar per tot el món", amb un "assalt" als ideals com la democràcia, la igualtat, la llibertat o l'autodeterminació, i que "la invasió russa d'Ucraïna demostra cap a on poden dur aquestes tendències perilloses, i per què no es poden deixar sense resposta”.

Aquest divendres es votarà una resolució al Consell de Seguretat de l'ONU per condemnar l'actuació russa. El poder de veto de Moscou evitarà que s'aprovi, però servirà per posicionar els actuals membres de l'òrgan, especialment la Xina. Des de les Nacions Unides, el secretari general, António Guterres, ha mantingut el posat compungit que conjuga amb el que diu que és el "moment més trist del mandat" al capdavant de l'òrgan multilateral. "Està malament, va contra la Carta (de les Nacions Unides). És inacceptable, però no és irreversible", ha dit, amb un bri d'esperança, insistint una vegada més a Putin que cessi l'operació militar i recordant que, en conflictes com aquests, és "la gent innocent la que sempre paga el preu més alt".

stats