Trump té l'aval judicial per restringir el dret d'asil

Els Estats Units rebutjaran els centreamericans que no hagin demanat protecció a Mèxic o Guatemala

És un país construït per emigrants i durant dècades ha servit de refugi per a milions de persones de tot el món que han fugit de la violència i la misèria, però Donald Trump va arribar a la Casa Blanca amb un missatge radicalment oposat, i el seu aïllacionisme està tancant les fronteres dels Estats Units a la compassió i l’empatia, alhora que eludeix la responsabilitat que comporta ser la potència mundial més gran. L’últim cop de mà a les seves polítiques antiimmigratòries el va rebre del Tribunal Suprem dijous a la matinada. La màxima instància judicial del país va concedir que l’administració pot aplicar una de les seves mesures més polèmiques en matèria de política d’asil: la Casa Blanca podrà rebutjar la petició d’asil a la frontera sud d’aquelles persones que no l’hagin sol·licitat en un altre país durant el seu trajecte. Ara els tribunals inferiors hauran de resoldre la seva legalitat, però fins que això passi i pugui arribar al Suprem entre sentències i apel·lacions -es preveu que el procés trigui mesos- la mesura podrà ser executada per l’administració nord-americana.

Les conseqüències, encara que siguin temporals en el millor dels casos, són perilloses per als centenars de milers de centreamericans que segueixen fugint de la violència i la manca d’oportunitats en països com Hondures, el Salvador i Guatemala. La norma establerta pel govern nord-americà és que els salvadorencs i els hondurenys -a més de ciutadans d’altres països que segueixin aquesta ruta cap al nord- han de demanar asil a Guatemala, mentre que els guatemalencs ho han de fer a Mèxic si volen tenir alguna opció de sol·licitar asil, després, als Estats Units. Només ser rebutjat en un d’aquests països garanteix, en teoria, que Washington escolti els motius de la persona que demana refugi. En cas contrari, se l’hi denegarà. Michael Knowles, portaveu del sindicat dels funcionaris que gestionen l’asil als Estats Units, apuntava al conèixer el dictamen del Suprem que la mesura és “clarament incompatible amb la llei que diu que s’han d’escoltar els casos dels sol·licitants d’asil, independentment del mètode [que hagin utilitzat per arribar] o el camí recorregut”.

“Una gran victòria”

Per a Donald Trump és una “gran victòria” (celebrada en majúscules al seu compte de Twitter) perquè, sigui o no sigui finalment capaç de complir la seva promesa de construir un mur a la frontera, és un factor més que condueix a la reducció del nombre d’immigrants que creuen la frontera sud. Se suma a la cooperació amb el Mèxic d’Andrés Manuel López Obrador, que des d’aquest estiu ha començat a respondre a l’amenaça de Trump d’imposar aranzels a les importacions mexicanes amb un desplegament policial i militar que, sumat als rigors de l’estiu, ha aconseguit reduir notablement l’entrada d’emigrants als Estats Units. Només a l’agost, la patrulla fronterera nord-americana va detenir gairebé la meitat de migrants que havia capturat al juny.

Aquesta mateixa setmana el canceller mexicà, Marcelo Ebrard, es va reunir a Washington amb el vicepresident Mike Pence i amb altres alts càrrecs de la Casa Blanca per avaluar la situació. Malgrat alguns missatges d’insatisfacció de l’administració Trump, Ebrard va destacar que “el risc d’una confrontació entre Mèxic i els Estats Units està més lluny”. Lluny o no, cada dia està més clar que Mèxic i Guatemala es converteixen de facto en tercers països segurs, un concepte referit a aquells estats que se suposa que ofereixen les mateixes garanties d’asil que, en aquest cas, els Estats Units. Marcelo Ebrard insistia dimarts que “no acceptarem [ser] el famós tercer país segur”, però Mèxic ja va acceptar albergar al seu territori als que demanin asil als Estats Units mentre es processa el cas. A més, només en el primer semestre del 2019 les peticions d’asil en territori mexicà es van triplicar respecte al mateix període de l’any passat.

EDICIÓ PAPER 21/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF