Trump assesta un cop al control d'armes nuclears

Anuncia la sortida dels EUA d'un tractat nuclear firmat al final de la Guerra Freda

Donald Trump ha anunciat que els Estats Units es retiraran del Tractat sobre Forces Nuclears d’Abast Intermedi (INF, sigles en anglès) amb Rússia. La seva decisió suposa un cop dur a la política de control d’armes nuclears. L’acord, signat el 1987 pel seu antecessor, el també republicà Ronald Reagan, i president de la Unió Soviètica, Mikhaïl Gorbatxov, va ser clau per reduir les tensions entre els dos països durant la Guerra Freda.

“Rússia ha violat l’acord. Ho han fet durant molts anys [...]. Per tant, hem d’acabar amb l’acord”, va assegurar el dissabte en un míting a Nevada per justificar la dràstica mesura. El seu govern, que comunicarà la retirada dels EUA del INF al Kremlin aquesta setmana, ja va acusar Moscou de vulnerar el pacte a principis d’aquest any i s’ha queixat de veure’s lligat de mans a l’hora de contrarrestar l’expansió militar de la Xina.

El Pentàgon va presentar el febrer passat una estratègia nuclear per modernitzar la seva tríada nuclear –composada per bombarders estratègics, submarins nuclars i míssils intercontinentals– i que va ser considerada, per alguns experts, com l’inici d’una nova era de proliferació nuclear.

Una decisió “molt perillosa”

La reacció del Kremlin no s'ha fet esperar. Ha titllat la decisió de Trump de “molt perillosa” i amenaçat mesures de “represàlia”. “No sols no hem violat el tractat, sinó que el respectem de la manera més estricte”, ha subratllat avui el viceministre d’Exteriors de Rússia, Serguéi Riabkov, que ha afegit que són els EUA els qui han vulnerat l’acord.

El tractat INF prohibeix la possessió, producció i llançaments de prova de míssils des de terra amb abast d’entre 482 i 5.470 quilòmetres. “L’històric acord va comportar la destrucció de prop de 2.700 míssils, així com els seus llançadors, i va donar un impuls a la relació entre els EUA i la URSS”, afirma l’expert sobre armes nuclears del think tank Brookings, Steven Pifer.

Riabkov hat dit que la decisió no serà entesa per la comunitat internacional i que el seu govern demanarà explicacions al conseller de Seguretat Nacional de Trump, John Bolton, que demà dilluns inicia una visita a Moscou de dos dies. El diplomàtic rus creu que Washington busca obtenir “la supremacia total” en l’esfera militar.

Gorbatxov critica Trump

D’altra banda, un dels artífex de l’acord de 1987, l’expresident soviètic Mikhaïl Gorbatxov, va qualificar la decisió de Trump de “poc intel·lient” i “error”. “Sota cap circumstància s’han de trencar vells acords de desarmament... ¿No entenen a Washington al que això podria portar?”, –va declarar a Interfax.

El 2014 el govern de Barack Obama ja va afirmar que Rússia violava aquest tractat amb les seves proves d’un míssil de creuer terrestre. Però va optar per no deixar el pacte per evitar una carrera armamentística, segons el The New York Times. Per l’analista Pifer, la sortida dels Estats Units de l’històric tractat nuclear és una victòria per Boltón, un falcó que veu “amb menyspreu” la política de control d’armes nuclears. “Fa temps que demanava la retirada del tractat de l’INF, va impulstar la decisió dels EUA del 2001 d’abandonar el tractat de míssils antíbal·lísitcs i es va oposar al nou Tractat de Reducció d’Armes Estratègiques de 2010 [conegut com START i firmat per Obama]”, recorda.

Aquest últim acord, precisament, es podria veure afectat per la decisió de Trump ja que s’ha de renegociar el 2021. Amb tot, la principal conseqüència del trencament de l’acord podria ser una nova carrera nuclear no sols entre Rússia i els EUA sinó també la Xina.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF