ESTATS UNITS

Trump posa fi al principi bàsic de la neutralitat a la xarxa

Revoca la norma que regulava internet impulsada per Obama

La Comissió Federal de Comunicacions (FCC) dels Estats Units va revocar ahir la norma que garantia el principi bàsic de neutralitat a la xarxa per tres vots de republicans a favor i dos de demòcrates en contra. La regulació -aprovada el 2015 durant la presidència de Barack Obama- impedia als proveïdors d’internet bloquejar pàgines web, reduir la velocitat de connexió i obligar els usuaris a pagar en funció de les pàgines que visiten.

La votació és el final de l’internet tal com el coneixem, és a dir, suposa la creació d’una xarxa a dues velocitats, una de ràpida i una de lenta, una per a rics i una altra per a pobres. Així ho van descriure els contraris d’eliminar la neutralitat a la xarxa.

La neutralitat a la xarxa, derrotada al Parlament Europeu

El govern de Donald Trump, en canvi, afirma que la revocació de la norma ni suposarà un augment del cost d’internet per als consumidors ni la limitació del seu accés. “La retirada de la neutralitat suposarà restaurar la llibertat, tornar a un internet millor i més barat”, va assegurar poc abans de la votació el president de la FCC, Ajit Pai. I va afegir que la mesura incentivarà als operadors d’internet a invertir en la millora de la xarxa i de la connexió.

El seu pla per eliminar la neutralitat a la xarxa, conegut a principis d’any, va provocar de seguida grans crítiques de grups de consumidors, activistes d’internet i legisladors demòcrates. De fet, ahir molts d’ells van assegurar que portaran la mesura, impulsada pels republicans, als tribunals.

No estaran sols. Companyies tecnològiques com Google i Facebook els fan costat. Sense la garantia de neutralitat a la xarxa, alguns dels seus productes en podrien sortir perjudicats. “Comença una llarga batalla legal”, va afirmar en un comunicat Netflix, la companyia de televisió a la carta per a tot el món.

La revocació d’aquest principi bàsic d’internet, segons els legisladors demòcrates, podria ser molt pitjor per a petites empreses que no tenen els recursos per defensar-se de les grans empreses de telecomunicacions. I, a més, podria dificultar la creació de noves companyies.

D’altra banda, a partir d’ara les grans operadores nord- americanes d’internet -Verizon, Comcast i AT&T- podrien oferir als usuaris diferents tipus d’accés a internet en funció del que paguin, o penalitzar-los si visiten pàgines web que requereixen un gran consum de dades -com, per exemple, veure vídeos a YouTube o pel·lícules a Netflix. Podrien alentir el servei a la xarxa o exigir-los quotes més altes.

Tindrà efectes globals?

La mesura afecta només els consumidors nord-americans, ja que la Unió Europea -i altres països del món- tenen la seva pròpia normativa, aprovada l’any passat, que garanteix aquest principi. Tanmateix, alguns experts creuen que les operadores europees podrien pressionar perquè se segueixin els passos dels Estats Units.

Els comissionats republicans, inclòs Pai, van argumentar que la decisió suposa acabar amb una regla que tractava amb “mà dura” la indústria de proveïdors d’internet davant “hipotètics danys”. Però els defensors de la neutralitat a la xarxa van lamentar que es canviï una regulació que estava funcionant.

Tot i així, encara és massa aviat per conèixer els efectes de la revocació de la neutralitat a la xarxa. Els proveïdors d’internet han assegurat que no canviaran els seus serveis. “La vostra connexió a internet no canviarà de manera substancial”, va subratllar Michael Powell, el president de l’Associació d’Internet i Televisió americana.

Tim Wu, l’advocat i professor de la Universitat de Colúmbia que va encunyar el concepte de neutralitat a la xarxa, va censurar la votació de la FCC des de Twitter. “No conec ningú que cregui que donar el poder a les grans companyies de telecomunicacions per bloquejar pàgines web sigui una bona idea”, va escriure. Per a ell, la neutralitat a la xarxa garanteix “la competitivitat darwiniana entre tots els possibles usos d’internet de manera que sobrevisquessin els millors”.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF