Polèmica a França per la detenció d'un dels líders dels 'armilles grogues'
Dimiteix el cap de comunicació de Macron en plena crisi de popularitat del president
BarcelonaLa detenció dimecres a la nit d'un dels principals líders del moviment dels 'armilles grogues' a França ha revifat la polèmica i li ha valgut al govern d'Emmanuel Macron una allau de crítiques de la societat civil i dels partits de l'oposició.
El camioner Éric Drouet, de 33 anys, és una de les cares més mediàtiques dels 'armilles grogues', que han generat ja la crisi més important de la presidència de Macron amb les protestes iniciades fa més d'un mes contra la pujada del preu dels carburants anunciada per Macron –i finalment retirada arran de la protesta– i en general contra l'encariment de la vida a França.
Dimecres a la nit, Drouet participava en una manifestació no autoritzada d'unes cinquanta persones a la Place de la Concorde de París, que pretenia homenatjar la desena d''armilles grogues' morts en diversos accidents durant les protestes de les últimes setmanes. Però la policia va dissoldre l'acte de la Place de la Concorde abans i tot que comencés i va detenir Drouet per "organització d'una manifestació no declarada".
El camioner es va donar a conèixer ja des de l’inici del moviment dels 'armilles grogues' el novembre passat, i especialment per la seva intervenció televisada el 5 de desembre en què anunciava la seva intenció de prendre l’Elisi, unes declaracions que li van valer l’obertura d’una investigació judicial per incitació a cometre un delicte. Drouet ja va ser detingut en una manifestació el 22 de desembre perquè portava una porra, un fet pel qual serà jutjat el 5 de juny i que li podria comportar una pena de fins a sis mesos de presó.
Les crítiques no van trigar a arribar, d'aquells que consideren que la detenció té més aviat motivacions polítiques. L'advocat de Drouet, Kheops Lara, va acusar les autoritats d'intentar intimidar el col·lectiu dels 'armilles grogues' amb aquesta detenció, que va qualificar d'"arbitrària" i "injustificada".
El líder de la França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, no va trigar tampoc a pronunciar-se a través de Twitter, on va qualificar la detenció d'"abús de poder" de la "policia política" que "assetja" els 'armilles grogues'. "Prou de violència, de condemnes i detencions als 'armilles grogues'. Alliberin Eric Drouet. Deixin en pau els portaveus del poble", va dir Mélenchon.
Un altre dels portaveus del moviment, Benjamin Cauchy, de posicions més moderades que Drouet, també va criticar el "flagrant delicte d'acarnissament" contra el moviment que, al seu entendre, representa la detenció del seu company.
Nova dimissió
I mentre la polèmica creixia, Macron rebia un altre contratemps amb la dimissió del seu cap de comunicació Sylvain Fort, oficialment per “raons personals”, però que els mitjans vinculaven al moment de baixa popularitat del president, tant pels armilles grogues com pel cas Benalla, l’excap de seguretat de Macron enxampat exercint una força desproporcionada contra manifestants quan estava fora de servei.
Fort era molt proper a Macron des de la seva col·laboració durant la campanya, però dins del govern va preferir un discret segon pla com a escritor de discursos fins que el cas Benalla el va portar a ser portaveu, per la destitució de l’anterior.
El moviment dels 'armilles grogues' ha posat en relleu, de manera violenta i radical, que bona part dels francesos veuen Macron com un president d'estil monàrquic i arrogant, allunyat de la realitat quotidiana dels ciutadans del seu país. Les protestes, que van generar grans aldarulls al carrer diversos dissabtes seguits, van obligar Macron a fer marxa enrere en algunes de les seves iniciatives de reforma, com la taxa als hidrocarburs.
Però en el seu missatge de Cap d'Any, també molt criticat perquè el va pronunciar darrere d'un escriptori daurat que reforçava la seva aura monàrquica, Macron va advertir que pensa tirar endavant la seva agenda reformista, que es preveu que doni més munició als 'armilles grogues', ja que inclou un enduriment dels requisits per percebre prestacions d'atur, la fusió de diversos plans de pensions i la flexibilització del sector públic.
