Publicitat
Publicitat

VENEÇUELA

Maduro amenaça opositors de prohibir-los presentar-se

El chavisme pretén castigar forces que han boicotejat les locals

Nicolás Maduro va amenaçar els partits opositors que van boicotejar les eleccions municipals de diumenge de no deixar-los presentar-se a futurs comicis. L’amenaça anava dirigida a les formacions que lideren Leopoldo López, Henry Ramos Allup i Henrique Capriles. “Un partit que no hagi participat avui [per diumenge] i hagi cridat al boicot de les eleccions no pot tornar a participar-hi”, va afirmar el president de Veneçuela, en una nova advertència del que ja fa temps que formulen altres veus del chavisme. Segons el recompte del president veneçolà, les candidatures del seu partit van aconseguir 308 de les 335 alcaldies en joc, cosa que suposa una nova exhibició de força, tot i que els opositors van denunciar que la votació havia estat manipulada i fraudulenta.

De fet, tres dels partits que es van negar a participar-hi són els de més pes dins de la Taula de la Unitat Democràtica (MUD), una heterogènia coalició electoral que fa aigües per tot arreu, sense líder ni cap altre programa comú que anar contra el chavisme. La coalició és l’ombra del que era fa justament dos anys, quan va aconseguir guanyar per majoria les eleccions legislatives i trencar el domini oficialista a l’Assemblea Nacional. Aquella victòria va ser una porta a l’esperança per a la democratització del país, però des de llavors la legislatura ha sigut del tot ingovernable. El govern de Maduro ha intentat fer del Parlament un òrgan inert, sense competències. I al final ho ha aconseguit. Després de quatre mesos de revoltes diàries als carrers amb 120 morts i un miler de detinguts, el règim aconsegueix silenciar l’oposició en unes eleccions convocades per escollir l’Assemblea Constituent, encarregada de redactar la nova Constitució. És l’estocada final al Parlament i el punt d’inflexió que marca la involució democràtica. En aquella ocasió, el chavisme jugava sol i a casa i va marcar el gol de la majoria absoluta davant de la no presència dels opositors, que van evitar participar en uns comicis muntats per beneficiar els interessos del chavisme. Han passat cinc mesos i des de llavors Veneçuela ha viscut dues eleccions més. En canvi, l’oposició va concórrer a les regionals de l’octubre malgrat haver denunciat també falta de transparència en el recompte. El chavisme no només es va imposar en el recompte sinó que va augmentar les governacions que controla: 18, per cinc de candidatures opositores. És l’evidència de la debilitat de la MUD, incapaç de treure rèdit de la inflació de tres dígits que assota l’economia.

A un any de les eleccions

L’agenda electoral veneçolana no s’acaba aquí, i a finals de l’any vinent s’han de celebrar les eleccions presidencials. El chavisme encara els pròxims 12 mesos fort, amb una dominació gairebé total en tots els nivells de les administracions, tot i que la majoria de competències les concentra el govern de Caracas. L’oposició ha de reconfigurar-se i trobar nous rostres carismàtics que arrosseguin el descontentament social. L’analista Luis Vicente León va advertir en el seu compte de Twitter que el chavisme s’ha de preocupar més per les friccions internes que per la debilitat de l’oposició i va apuntar que el 2018 serà l’any d’una “hiperinflació descomunal”.