Kavanaugh supera la primera votació per arribar al Suprem

La cambra alta decidirà avui de manera definitiva si el jutge és nomenat

Un nou pas endavant per a l’arribada al Tribunal Suprem del qüestionat jutge conservador Brett Kavanaugh, que compta amb el total suport del president nord-americà, Donald Trump. Enmig de la creixent polèmica per les acusacions d’haver comès abusos sexuals almenys contra tres dones, ahir el Senat va acceptar -amb 51 vots a favor i 49 en contra- que avui es faci la votació definitiva per confirmar (o no) Kavanaugh, de 53 anys, com a nou jutge amb càrrec vitalici al Tribunal Suprem, que vetlla per la constitucionalitat de les lleis als Estats Units.

La votació d’ahir, que s’entenia com l’últim tràmit abans del gran dia, es va fer després que l’FBI lliurés dijous al Senat les conclusions de la seva investigació -feta en només sis dies- sobre les acusacions sobre assetjament sexual contra Kavanaugh. Tenint en compte el resultat de la votació, sembla que l’informe va convèncer els senadors republicans sobre la suposada innocència del jutge. De fet, el senador de l’estat d’Arizona, Jeff Flake, i la senadora Susan Collins, de Maine, que la setmana passada dubtaven sobre Kavanaugh i que van forçar la investigació de l’FBI, van votar ahir a favor del nomenament del magistrat. En canvi, la republicana Lisa Murkowski, senadora per Alaska i també un dels vots decisius, s’hi va posicionar en contra.

La sorpresa de la jornada ahir va ser que, inesperadament, un senador demòcrata, Joe Manchin, de Virgínia de l’Oest, va votar a favor del jutge conservador, malgrat l’oposició frontal dels demòcrates que el magistrat arribi al Suprem. De fet, els demòcrates van suggerir ahir que la investigació feta per l’FBI aportava indicis “de mala conducta” per part del jutge, i van insistir que les indagacions de l’FBI s’han dut a terme de manera precipitada i incompleta i han estat limitades pels interessos de la Casa Blanca.

Incertesa fins al final

Sigui com sigui, sembla que el resultat d’avui serà de nou molt ajustat: els republicans necessiten almenys cinquanta vots, el mínim necessari perquè un candidat al Suprem sigui confirmat. Per tant, la decisió final dels senadors Flake, Collins, Murkowski i Manchin serà clau.

Tot i que es tracta d’un procés complex -principalment per la responsabilitat i el poder que atorga el càrrec-, la cursa de Kavanaugh cap al Tribunal Suprem ha sigut especialment traumàtica. El seu passat, suposadament turmentós, l’ha perseguit. Christine Blasey Ford, una professora universitària de Califòrnia, ara de 51 anys, va acusar Kavanaug d’haver-la intentat violar el 1982, quan ella tenia 15 anys i ell 17. El jutge ho ha negat rotundament, però la setmana passada Ford va testificar davant el Senat per explicar la seva versió sobre els fets. El seu testimoni va commocionar el públic nord-americà, que va seguir la seva compareixença a la cambra alta com si fos un autèntic serial de la televisió. Després hi va intervenir Kavanaugh, que també va fer una declaració jurada especialment emotiva que va obrir els interrogants. Qui dels dos deia la veritat? Dues dones més, però, també han acusat el jutge d’assetjament sexual.

Manifestacions i tuit de Trump

Les reaccions, a banda i banda, de la sessió d’ahir no van trigar a arribar. La més esperada, com ja és costum, va ser la de Donald Trump, principal mentor de Kavanaugh: ell el va proposar com a candidat al Suprem per garantir un posicionament conservador a l’alta cort nord-americana. El jutge conservador defensa, entre altres aspectes, la tinença d’armes, la prohibició de l’avortament o la suspensió de la llei de l’Obamacare sobre la sanitat universal. “Molt orgullós del Senat dels Estats Units per votar per avançar en el nomenament del jutge Brett Kavanaugh!”, va escriure Trump ahir a Twitter.

Paral·lelament, desenes de manifestants van tornar a plantar-se ahir davant de la cambra alta per pressionar els senadors perquè votin en contra de Kavanaugh. Com en altres ocasions, van cridar consignes contra el candidat conservador a la porta de l’oficina del senador republicà Jeff Flake, que inicialment era un dels vots dubtosos, i li van exigir una vegada més que voti en contra del magistrat. També s’hi van veure pancartes a favor del moviment contra els absusos sexuals #MeToo.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF