Garzón diu que l'extradició d'Assange "no serà fàcil" i serà un procés llarg

L'advocat d'Assange creu que els EUA ampliaran les acusacions contra ell a delictes més greus

L'exjutge Baltasar Garzón, que coordina la defensa del fundador de Wikileaks, Julian Assange, diu que l'extradició del seu client del Regne Unit als Estats Units "no serà fàcil en cap cas" i "serà un procés llarg" que pot arribar primer al Tribunal Suprem del Regne Unit. Assange va ser detingut per la policia britànica després de passar set anys asilat a l'ambaixada de l'Equador a Londres.

En una entrevista a 'El matí de Catalunya Ràdio', Garzón també opina que, en cas que sigui extradit finalment als Estats Units, la justícia nord-americana elevarà els càrrecs contra Assange a crims més greus. L'ordre d'extradició que es va fer pública ahir demana que sigui traslladat al país sota acusacions de "conspiració" per piratejar ordinadors.

"L'estratègia de les ordres d'extradició dels EUA és sempre la mateixa: anunciar la primera amb una causa menys complicada per argumentar la persecució política i després ampliar la causa per fets més greus, que aniran tots motivats per les filtracions massives del 2010 que implicaven l'exèrcit dels EUA en violacions dels drets humans i possibles crims de guerra a llocs com l'Iraq i Afganistan", ha explicat l'advocat.

Per a ell, fins i tot el fiscal especial Robert Mueller, que fa pocs dies va entregar l'informe sobre la seva investigació respecte a la ingerència russa a les eleccions presidencials dels EUA del 2016, també volia interrogar Assange. En les declaracions al Congrés de l'exadvocat de Donald Trump, Michael Cohen, aquest va dir que un dels més estrets col·laboradors de Trump havia parlat amb Assange durant la campanya electoral i sabia que Wikileaks faria públics els correus electrònics de Hillary Clinton que es van aconseguir piratejant els ordinadors de la convenció demòcrata.

Segons Garzón, l'equip legal d'Assange no coneixia l'ordre d'extradició dictada pels Estats Units, tot i que feia un any que tenien informacions que deien que "podia existir". En tot cas, Garzón apunta que la justícia britànica és "molt més restrictiva pel que fa a la llibertat d'expressió, que és el fons de la qüestió aquí", i per tant confia que el procés d'extradició no sigui fàcil.

Sobre la causa inicial que ja es va tancar a Suècia, per presumptes abusos sexuals, Garzón va posar en dubte que es reobri, ja que "va ser la fiscalia que la va tancar per falta de mèrit", perquè "eren unes acusacions infundades com a vehicle per propiciar la causa als Estats Units" per la filtració de documents militars classificats.

Mentrestant, a l'Equador s'ha detingut aquest dijous una persona presumptament vinculada amb el cas d'Assange. L'home, que residia a l'Equador, va ser detingut a l'aeroport quan intentava sortir del país per viatjar cap al Japó, segons va explicar el govern equatorià, que no en va donar la identitat. Fonts governamentals van dir a Associated Press que es tractaria d'Ola Bini, un desenvolupador de 'software' suec que havia visitat diverses vegades Assange a l'ambaixada equatoriana a Londres.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF