Macron intenta forçar Trump al diàleg amb l’Iran

El cap de la diplomàcia de Teheran arriba per sorpresa a la cimera del G-7 convidat pel president francès

Cop d’efecte d’Emmanuel Macron diumenge a la cimera del G-7 de Biarritz. A primera hora de la tarda va arribar a l’aeroport de la turística ciutat del País Basc francès el cap de la diplomàcia iraniana, el ministre Mohammad Javad Zarif, en el que s’interpreta com un arriscat intent per part del president francès d’aprofitar la trobada per rebaixar la tensió entre Teheran i els Estats Units, enfrontats des de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca en relació amb el programa nuclear de l’Iran.

Poc després d’aterrar, Mohammad Javad Zarif va mantenir una reunió amb l’homòleg francès, Jean-Yves Le Drian. Fonts franceses van descartar contactes amb la delegació nord-americana.

El moviment de Macron podria marcar l’èxit o el fracàs -en termes polítics i diplomàtics- d’una cimera que es tanca aquest dilluns, i de la qual no s’ha garantit que les set potències (els Estats Units, França, el Regne Unit, Alemanya, el Japó, el Canadà i Itàlia) emetin cap comunicat final conjunt. La reacció que pugui tenir Donald Trump a la presència de l’iranià podria ser clau, en aquest sentit.

Amb tot, el secretari del Tresor dels Estats Units, Steven Mnuchin, present a Biarritz també, va dir que Trump havia assegurat en el passat que si l’Iran “volia asseure’s i negociar, no establiria precondicions”.

Macron havia mantingut converses amb Zarif a París la vigília de l’inici de la cimera del G-7 i els últims mesos ha estat liderant els esforços per tornar Teheran i Washington a la taula de negociació.

Les potències europees, fins i tot el Regne Unit, l’aliat més proper dels Estats Units, han criticat la política de Trump d’aplicar la “màxima pressió” a Teheran mitjançant sancions paral·leles, i considera que aquesta posició augmenta el risc de conflicte al Pròxim Orient.

L’Iran, d’una banda, i la Unió Europea (UE), els Estats Units, Rússia i la Xina, de l’altra, van signar el 2015 a Viena, i sota el paraigua del Consell de Seguretat de l’ONU, l’acord relatiu al programa nuclear de Teheran.

Des de l’arribada de Trump a la Casa Blanca, però, la implicació dels Estats Units es va veure en entredit, fins que el maig del 2018 Washington se’n va retirar unilateralment. Arran d’aquesta decisió, Teheran va deixar de respectar el juliol passat determinats compromisos del text.

Macron ha instat l’administració nord-americana a oferir alguna mena d’alleujament a l’Iran com, per exemple, l’aixecament de sancions sobre les vendes de petroli a la Xina i l’Índia, i noves línies de crèdit.

“Per iniciar aquest enfocament, necessitem que el president Trump estigui d’acord amb la idea que cal fer una pausa [en la política de “màxima pressió”]”, va afirmar la setmana passada un alt diplomàtic francès en una trobada amb els mitjans de comunicació prèvia al G-7.

Abans de l’arribada del ministre, la posició del G-7 sobre l’Iran va provocar ja un primer malentès. Segons declaracions d’un portaveu de la presidència francesa, Macron, en un primer moment, hauria afirmat que els seus socis del G-7 li havien encarregat dissabte una posició comuna sobre la qüestió. Les mateixes fonts indicaven que li haurien demanat que “enviés un missatge a l’Iran” per evitar l’augment de la tensió a la regió. Però poc després Trump ho va negar.

Així, Macron es va veure obligat a puntualitzar: “El G-7 és un club informal, no hi ha cap mandat formal dels uns als altres. Diumenge vam tenir una conversa sobre l’Iran que ha esbossat dues línies comunes -va continuar-. Cap membre del G-7 vol que l’Iran tingui una arma nuclear [...] i tots els membres del G-7 estan profundament compromesos amb l’estabilitat i la pau a la regió. Per tant, no participen en accions que perjudiquin aquests objectius”.

El Brexit, en segon pla
L’arribada del ministre d’Exteriors iranià va eclipsar el que fins a migdia d’ahir havia estat el gruix d’una jornada marcada pels contactes bilaterals entre Donald Trump i el nou primer ministre britànic, Boris Johnson, i entre Johnson i el president del Consell Europeu, Donald Tusk. Trump, gran defensor del premier, el va beneir assegurant que és “l’home adient” per fer realitat el Brexit. A més, va prometre que els Estats Units signarien “ràpidament” un acord comercial amb el Regne Unit un cop Londres s’hagués deslliurat de “l’àncora al turmell”, en relació a la Unió Europea.

La trobada amb Tusk no va aportar gaires novetats més enllà de les declaracions de Johnson sobre el pacte del Brexit. “És possible però difícil”, va dir, deixant qualsevol responsabilitat d’una sortida del Regne Unit de la Unió Europea sense acord en el cantó de Brussel·les. “Tot dependrà dels nostres amics i socis”. Al seu torn, Tusk li va fer saber que les “alternatives a la garantia sobre la frontera irlandesa”, l’escull del pacte, “han de ser realistes i operatives d’immediat”.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF