Les proves d'ADN confirmen que un ginecòleg holandès és pare d'almenys 71 fills

El doctor inseminava les pacients amb el seu propi esperma sense que ho sabessin 

Una prova d'ADN autoritzada pels tribunals dels Països Baixos ha confirmat aquest divendres que el polèmic metge especialitzat en inseminació artificial Jan Karbaat, mort l'any 2017, va utilitzar el seu propi esperma amb 49 dones, que després van ser mares, a la seva clínica de Barendrecht, prop de Rotterdam. 

A banda, Karbaat va tenir 22 fills biològics amb les seves tres dones, cosa que el converteix en pare d'almenys 71 holandesos. Però la xifra encara podria ser més alta, i és que centenars de ciutadans que van passar per la clínica encara estan reclamant a la justícia que els permeti fer una prova d'ADN per saber si també són fills del metge. 

L'advocat que representa els fills no reconeguts de Karbaat, Tim Bueters, ha explicat a la premsa que els afectats "estan satisfets de posar fi a anys d'incertesa". El cas fa anys que és a les portades dels mitjans holandesos, però el metge, mentre va ser viu, es va negar rotundament a fer-se les proves de paternitat per por que li reclamessin l'herència. 

El febrer passat finalment un tribunal va donar permís als interessats per comparar el seu ADN amb el de Karbaat a través de diversos articles d'ús personal que estan custodiats pels jutjats. El magistrat va dir en el seu moment que "si ha utilitzat el seu propi esperma com a metge, sense comunicar-ho en el seu moment, tant la seva viuda com els seus hereus no poden reclamar ara que es respecti el dret a l'anonimat del doctor". 

Malgrat el resultat de les proves d'ADN, la viuda de l'exdirector de la clínica continua negant qualsevol responsabilitat. En una entrevista l'any 2016, Karbaat va afirmar que barrejava l'esperma de diferents donants per augmentar la possibilitat que la pacient quedés embarassada, però en vida mai va permetre que es fessin les proves per sortir de dubtes. De fet, va dir que les demandants eren "mares insatisfetes amb el resultat" de la inseminació.

EDICIÓ PAPER 21/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF