Prohens descarta limitar la compra de segones residències si afecta els balears

PalmaLa presidenta del Govern, Marga Prohens, ha descartat aquest dimarts la possibilitat de limitar la compra de segones residències si afecta els ciutadans balears. Aquest posicionament suposa de facto tancar la porta a una de les principals mesures que ha proposat la Comissió Europea per afrontar la crisi d'habitatge.

En resposta a una pregunta parlamentària del líder de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, Prohens ha rebutjat que les mesures que s'aprovin a la Unió Europea "recaiguin damunt les esquenes de les famílies de les Illes". "El que ens està dient és que no vol que un mallorquí pugui comprar un habitatge per deixar-lo als seus fills", ha etzibat a l'ecosobisanista: "Això és el que està estudiant la UE, no hi ha una decisió presa".

Prohens ha assegurat que el Govern "analitzarà" la proposta de la Comissió, que ha d'iniciar la tramitació a les institucions europees. Però encara que el Govern va donar a entendre divendres passat que estaria disposat a limitar la compra de segones residències a persones d'altres nacionalitats, aquesta opció ara com ara és de difícil aplicació a la UE, perquè un dels seus principis fundacionals és que no es facin distincions entre europeus.

Apesteguia ha advertit que presentarà de nou la seva proposició de llei per limitar la compra d'habitatges, que el mes de febrer passat va naufragar al Parlament pel vot en contra del PP i Vox. Considera que aquestes mesures guanyen força perquè estan "avalades per la Comissió Europea", i ha demanat celeritat en l'aplicació. Per la seva banda, el diputat de Més per Menorca, Josep Castells, ha defensat que la limitació "és perfectament viable": "Si hi voten en contra és perquè no volen establir aquesta regulació".

El portaveu del PSIB, Iago Negueruela, ha acusat el Govern d'enganar la ciutadania dient que estudiarà la proposta quan ja sap que no hi està d'acord. Al seu entendre, el Govern no aplica mesures "per ideologia". En el mateix sentit, ha recordat que l'eurodiputat Borja Giménez Larraz ja es va mostrar contrari a la proposta de la Comissió Europea: la va considerar "una decepció".

Reivindica la prioritat dels residents en l'habitatge públic

Apesteguia ha assegurat que, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, ha explicat que del parc de 540.000 habitatges a les Illes n'hi ha 215.000 que són segones residències. També ha recordat que al març del 2023 la comissària europea d'Habitatge va respondre a una pregunta de l'eurodiputada mallorquina del PP Rosa Estaràs assegurant que era factible restringir l'adquisició de béns immobles per part d'europeus no residents "per motius imperiosos d'interès general".

Prohens li ha respost que el Govern tramita "10.000 habitatges assequibles i 1.500 nous habitatges públics" i, a més, restringeix els pisos de promoció pública als ciutadans que acreditin entre 7 i 18 anys de residència a les Illes, en funció del municipi.

El PP demana la dimissió de Pedro Sánchez

El ple del Parlament també ha aprovat una iniciativa del PP per donar suport a Ceuta. Durant el debat de la iniciativa, la popular Cristina Gil ha demanat la dimissió del president espanyol, Pedro Sánchez, i que es convoquin eleccions. "Ha d'assumir les conseqüències polítiques", ha defensat. El text insta Espanya a defensar a Europa que les Balears es tinguin en compte per la planificació i assignació de recursos destinats a la vigilància fronterera, la prevenció de la immigració irregular i les xarxes de tràfic d'ésser humans. Amb tot, el PP no hi ha pogut afegir canvis per exigir claredat al govern espanyol sobre les alertes i decisions del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) i les forces i cossos de seguretat anteriors al 30 de juliol: fer-ho modificava substancialment el redactat i requeria unanimitat dels grups, però el PSIB s'hi ha oposat.

Rebuig al fet que la Sindicatura de Comptes revisi la factura de Tirme

D'altra banda, el PP i Vox han tombat una iniciativa del PSIB per reclamar que la Sindicatura de Comptes revisi la tarifa de Tirme, la concessionària dels residus urbans del Consell de Mallorca. La proposta se sustenta en el fet que el mes de juliol la intervenció de la institució insular publicàs un informe crític amb la concessió.