Les Balears, el territori on la diferència de preu entre l'habitatge protegit i el lliure és més gran de l'Estat
L'Arxipèlag també registra el segon preu mitjà més elevat de l'habitatge lliure, amb 3.885 euros per metre quadrat, mentre les compravendes cauen un 18,3% en el primer trimestre
PalmaLes Balears són la comunitat autònoma amb la diferència més gran entre el preu de l'habitatge protegit i el de l'habitatge lliure de segona mà. Segons el darrer butlletí de l'Observatori de l'Habitatge i Sòl, publicat aquest dimecres pel Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana i corresponent al primer trimestre del 2026, el valor mitjà de l'habitatge protegit és un 70,1% inferior al de l'habitatge lliure usat, el percentatge més elevat de tot l'Estat.
Per darrere de les Illes se situen Guipúscoa (65,4%), Madrid (62,6%), Barcelona (59,6%), Biscaia (59,3%) i Màlaga (57%), fet que evidencia l'enorme distància entre els dos mercats residencials a l'Arxipèlag.
L'informe també confirma la forta escalada dels preus de l'habitatge lliure a les Balears. Amb un preu mitjà de 3.885 euros per metre quadrat, les Illes són el segon territori més car de l'Estat, només superades per Madrid, on el metre quadrat arriba als 4.047 euros. A més, el preu de l'habitatge lliure a les Balears ha augmentat un 13,1% respecte del mateix període de l'any passat.
Malgrat aquest encariment, el mercat immobiliari ha moderat la seva activitat. Durant els tres primers mesos del 2026, les compravendes d'habitatges formalitzades davant notari varen caure un 18,3% a les Balears, un descens similar al registrat a la Corunya (-19,1%) i Almeria (-17,5%).
Pel que fa a les execucions hipotecàries, l'Arxipèlag en va registrar 39 durant el primer trimestre, una xifra molt inferior a la d'altres comunitats com Andalusia (1.226), Catalunya (906), el País Valencià (657), Madrid (423) i Múrcia (232).
Rècord de construcció d'habitatge protegit a l'Estat
A escala estatal, el butlletí destaca que la construcció d'habitatge protegit continua accelerant-se. Durant el primer trimestre del 2026 es varen acabar 5.215 habitatges protegits, un 74,9% més que un any abans, la xifra més alta per a un primer trimestre des de l'esclat de la crisi immobiliària del 2008 i un rècord des que hi ha registres. El Ministeri atribueix aquesta evolució a l'impuls de les polítiques públiques d'habitatge dels darrers anys.
La construcció d'habitatge lliure també manté una tendència positiva. En els tres primers mesos de l'any es varen finalitzar 25.480 habitatges, un 17,8% més que el 2025, mentre que se'n varen iniciar 39.196, un 12,7% més i el volum més elevat per a un primer trimestre dels darrers 18 anys.
Paral·lelament, el finançament per adquirir un habitatge continua creixent. Entre gener i març es varen constituir 131.554 hipoteques, un 9,7% més que un any abans, la xifra més alta per a un primer trimestre dels darrers quinze anys. Les hipoteques ja financen el 80,5% de les compravendes, el percentatge més elevat dels darrers 23 trimestres.
L'informe també apunta un increment de l'activitat en rehabilitació protegida i de l'ocupació al sector de la construcció. Durant el primer trimestre es varen concedir 21.155 qualificacions definitives i 19.613 de provisionals per a actuacions de rehabilitació protegida, mentre que el sector dona feina a 1,74 milions de persones, un 7% més que fa un any.
