19/6: Farts de Madrid

Sento a les televisions espanyoles uns quants debats sobre una suposada onada de fòbia contra Madrid. I per parlar-ne no connecten precisament amb Barcelona. Aquesta onada recolliria el rebuig en molts llocs per l’actitud de ciutadans de Madrid que s’hi han desplaçat durant la pandèmia. Un recel que alguns articulistes han titllat de pueblerino i paleto. Una polèmica de campanar? Una serp d’estiu? Potser sí. Però amb rerefons. Hi ha una aposta de l’Estat, des de fa anys, per fer de Madrid una gran capital econòmica i cultural, a més de política, amb totes les inversions públiques i infraestructures que comporta. I això tensa la relació amb Catalunya, però també amb tots aquells territoris que consideren, amb arguments, que s’ha fet concentrant recursos en la capital, fins al punt de buidar literalment mig Espanya. La pandèmia ha augmentat el recel, quan aquests territoris han tingut la sensació que no se’ls ha protegit prou –no tancant Madrid, quan tot semblava indicar que era el més prudent a l’inici de l’epidèmia– per tal de no frenar l’aposta econòmica per la capital. Hi ha una Espanya que se sent perjudicada per Madrid. També durant la pandèmia. I quan s’ajunten el privilegi i l’arrogància, la resposta pot ser la fatiga.