RECERCA

Per erradicar la sida no n’hi ha prou amb la ciència

A l’Àfrica només un 33% dels infectats tenen accés al tractament

El VIH ja no espanta tant com 20 anys enrere. Ara mateix la majoria de persones diagnosticades tenen bon pronòstic i poden gaudir d’una qualitat i esperança de vida normals. Malgrat això, si no segueixen el tractament amb puntualitat o la malaltia es troba en un estadi avançat, poden patir aprimament extrem, diarrees i demències. També tenen un risc més alt de desenvolupar alguns càncers i de contraure infeccions per altres virus, fongs o bacteris, com el de la tuberculosi, que és responsable d’una de cada tres morts relacionades amb la sida.

Segons dades de les Nacions Unides, cada any moren de sida 770.000 persones a tot el món, 470.000 de les quals a l’Àfrica i 200.000 a l’Àsia. En aquests moments hi ha 37,9 milions de persones que tenen VIH, però només 24,5 tenen accés al tractament. A més, es diagnostiquen 1,7 milions de casos nous cada any. Segons l’Agència de Salut Pública de Catalunya, unes 32.400 persones viuen amb VIH en territori català, on el 2018 es van diagnosticar 613 casos nous. Malgrat el repunt de casos dels anys 2010 a 2013, s’observa una tendència a la baixa, tot i que el 2017 va augmentar lleugerament el nombre de diagnòstics.

Un any amb tres èxits

Al llarg del 2019 s’han produït tres fets que poden marcar el futur de la lluita contra el VIH. Al març es va anunciar que un pacient tractat a Londres havia eliminat per complet el virus del seu cos, cosa que representa el segon cas de curació de la història. Al juliol, l’Organització Mundial de la Salut va actualitzar les guies de tractament del VIH i va posar èmfasi en la reducció de l’aparició de virus resistents als fàrmacs, un problema que s’agreuja a tot el món i que redueix l’eficàcia dels tractaments. Paral·lelament, seguint els passos d’Alemanya, França o Noruega, a Espanya s’ha posat en marxa l’anomenada profilaxi preexposició (PrEP), un mètode preventiu que consisteix a prendre una pastilla abans de mantenir una relació amb risc d’infecció i que ha demostrat una eficàcia superior al 90%.

A partir d’avenços com aquests, les Nacions Unides es planteja haver erradicat la sida el 2030. Un objectiu tan ambiciós, però, no es pot assolir només amb inversions i confiança en el sistema de recerca. El coneixement científic no ve acompanyat d’un manual d’ús. Aquest manual l’hem d’escriure entre tots tenint en compte que avui la salut és un afer global.

Cal considerar, per tant, que el percentatge de persones infectades amb accés al tractament varia des del 77% a Europa occidental i Nord-amèrica fins al 33% a l’Orient Mitjà i l’Àfrica septentrional. També cal tenir en compte que a l’Àfrica subsahariana quatre de cada cinc noves infeccions en adolescents es produeixen en dones, i que les treballadores sexuals de tot el món tenen un risc d’infecció més de 20 vegades superior al de la resta de població. Aquest manual, doncs, s’ha d’escriure de la mà de polítiques globals que incloguin la igualtat de gènere i la prevenció de la violència masclista. Cal escriure’l ja. I sense faltes.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF