Germans

Vaig caçar la frase al vol en algun programa de televisió. Algú presentava el seu germà o germana -no ho recordo exactament- com “la persona que em va ensenyar a compartir”. Ho va dir sense donar-hi importància, com qui no vol la cosa, però estareu d’acord amb mi que la frase té una càrrega de profunditat important.

Dels germans cadascú en pot dir coses bones, dolentes o regulars, segons com sigui la relació fraternal adulta. Hi ha persones que sempre tindran en els seus germans els seus còmplices, els interlocutors més vàlids, els companys de viatge. N’hi ha d’altres que simplement hi tenen una relació cordial, la que es manté d’inèrcia en els dinars familiars esporàdics, i, finalment, hi ha molta gent -sempre m’ha semblat que en un nombre sorprenentment elevat- que està barallada amb els seus germans.

En sentir aquesta frase que us deia em va venir al cap una persona que, fa uns anys, m’argumentava la seva decisió de no tenir una segona criatura. És una explicació que em va quedar gravada per l’estupefacció que em va provocar. “Jo l’hi vull donar tot, al meu fill. I si en tinc un altre, per força haurà de compartir. Des de l’habitació i les joguines fins al pare i la mare”. Recordo que vaig fer un intent maldestre per aturar el seu raonament. “Què vols dir? Els pares tenen capacitat per donar amor a tants fills com arribin. No en tenen una capacitat limitada que s’hagi de repartir entre les criatures!”

Va insistir en la seva estranya teoria: però sí que has de repartir el temps que els dediques, les possibilitats que pots oferir-los. Llavors, ja definitivament escandalitzada, li vaig assegurar que no podia entendre que, si volia oferir-l’hi tot al seu fill, el privés de la fortuna tan gran que és tenir germans. Li vaig cantar les excel·lències dels jocs en comú, de les complicitats adolescents, del suport incondicional que t’acompanya durant tota la vida, fins i tot en el moment d’encarar la pèrdua dels pares. Va admetre que tenia una part de raó, però no va ser suficient per fer-la canviar d’opinió. Jo no havia encertat a proporcionar-li l’argument definitiu: tenir germans t’ensenya de forma natural una cosa tan bàsica a la vida com és saber compartir.

Vaig pensar en aquell fill únic, privat d’aquest do per uns pares que volien donar-l’hi tot.