Francesc

Francesc és un nom que deriva de l'adjectiu italià francesco , que vol dir "que ve de França", és a dir, francès. Diu la llegenda que el primer a portar aquest nom va ser un nano nascut a Assís l'any 1182. Sembla que el seu pare, un mercader de teixits, va començar a dir-li "Francesco" al seu fill perquè el noi sentia una gran seducció per tot el que venia de França i aviat va aprendre a parlar francès. Se non è vero è ben trovato . El cas és que aquell noiet afrancesat va arribar a sant i el seu nom es va fer popular arreu d'Europa: François, Francesc, Francis, Francisco, Franz. I ha derivat en diversos apel·latius familiars com ara Cesc, Frank, Cisco, Xesco, Paco, Quico, Curro, Pancho. I Francesc és, indiscutiblement, un dels noms més connotats de tots els que coneixem.

La personalitat aclaparadora de sant Francesc d'Assís aporta, encara avui, una claror especial, com es va demostrar fa només uns mesos. El cardenal argentí Jorge Bergoglio acabava de ser escollit papa quan va anunciar al món el nom que havia triat per exercir aquesta alta responsabilitat. I el nom era Francesc. Tots els experts en la història de l'Església catòlica van saber interpretar, instantàniament, quin era el missatge que el nou papa volia transmetre amb l'elecció d'aquest nom. Humilitat i amor als pobres. Probablement, no hauria resultat tan clar i indiscutible amb cap altre nom.

El protagonista, el nou papa Francesc, va explicar com havien anat les coses. Diu que en el conclave, mentre s'anaven fent les votacions, ell tenia al costat el seu bon amic, el cardenal Claudio Hummes, que l'ajudava a mantenir la calma i el reconfortava. Quan Jorge Bergoglio va resultar elegit, mentre la resta del conclave aplaudia, Hummes el va abraçar i li va dir a cau d'orella: "No t'oblidis dels pobres". I la paraula pobres va fer pensar immediatament Bergoglio en sant Francesc d'Assís. Francesc, diu el Papa, és un nom de pau, de l'home que estima i protegeix la creació, i és el nom que fa pensar en els pobres. Amén.